Harris, a Pence: «La gestió del virus ha sigut el més gran fracàs presidencial»

Hi va haver un temps no tan llunyà en què els debats presidencials als Estats Units eren no un circ o un vergonyós espectacle, sinó un xoc civilitzat, també sovint va, d’idees polítiques. Potser aquell temps torni aviat. A tall de finestra cap a aquell passat i aquell possible futur ha servit aquest dimecres a la nit des de Salt Lake City (Utah) el debat de vicepresidents entre la nominada demòcrata Kamala Harris i el republicà Mike Pence, un acarament marcat de múltiples formes pel coronavirus.

Ha sigut un exercici no exempt de discrepàncies que mostren diferències polítiques i ideològiques profundes, incloent-hi sobre com abordar la crisi. Tampoc ha estat lliure d’atacs però ha sigut bastant contingut en les formes. Segurament tindrà poc impacte en la cursa electoral cap a la Casa Blanca que lliuren el president Donald Trump i Joe Biden i això és una cosa que en aquest moment, i segons el que diuen les enquestes, seria bona per al demòcrata.

Expectació

Hi havia especial expectació davant el cara a cara de Harris i Pence, especialment perquè més d’un se’ls ha imaginat al Despatx Oval donat el contagi de Covid-19 del president Donald Trump i tenint en compte que tant el mandatari com l’aspirant demòcrata Joe Biden són septuagenaris (74 i 77 anys, respectivament). Però tant, Harris, de 55 anys, com Pence, de 61, han eludit la pregunta directa sobre les possibles successions.

No ha sigut l’únic interrogant que han deixat sense resposta en una trobada on ha acabat frenant el flux dels encreuaments l’extrem rigor amb els temps de la moderadora Susan Page, periodista d’‘USA Today’, entossudida a assegurar que no es repetia l’espectacle lamentable del debat entre Trump i Biden a Cleveland. Tampoc ha ajudat que Page no se saltés el guió o incidís en els múltiples interrogants eludits pels candidats en temes tan fonamentals com l’avortament, el futur del Tribunal Suprem o, el més imminent i preocupant, què fer si Trump no accepta els resultats d’una possible derrota electoral. 

La pandèmia

Amb la pandèmia com a primer tema col·locat sobre la taula, i en un escenari on s’havien instal·lat pantalles de metacrilat i s’havia incrementat la distància de seguretat entre els candidats, perfecte recordatori de la crisi que encara afecta el país, Harris ha obert amb força. «El poble americà ha sigut testimoni del fracàs més gran de qualsevol administració presidencial en la nostra història», ha assegurat la senadora i exfiscal de Califòrnia. I no només ha fet un repàs de les pèrdues humanes i el sofriment econòmic sinó que, mirant a càmera, ha recordat als nord-americans que Trump i Pence, al capdavant del grup de treball sobre el coronavirus de la Casa Blanca, «sabien el que estava passant i no l’hi van dir».

A l’assenyalar la pèssima gestió de la pandèmia d’una Administració a la qual ha acusat d’«ineptitud» i «incompetència» Harris ha posat el seu focus i ha tingut alguns dels seus millors moments, i també ha filat perfecte aquesta denúncia amb la de l’assalt de Trump, Pence i els republicans a la reforma sanitària de Barack Obama just en aquest moment. «Si tens problemes mèdics previs, van contra tu», ha dit Harris, una vegada més mirant directament a la càmera i tocant un dels assumptes que més mal està fent als republicans.

Pence, diferent i igual a Trump

Pence, per la seva banda, ha defensat la resposta a la pandèmia de l’Administració intentant acusar Harris i Biden de «fer política» amb la crisi, tornant els ulls a la resposta de l’Administració d’Obama a la grip porcina o acusant directament Harris d’estar minant la confiança en la vacuna just després que la senadora hagués dit sobre si se la posarà o no: «Si el doctor Anthony Fauci i els experts ho recomanen seré la primera. Si m’ho diu Donald Trump no me la posaré».

L’exgovernador d’Indiana i antic locutor d’una ràdio cristiana ha demostrat una vegada més en el debat que, malgrat tenir formes tan diferents a les de Trump, és perfectament aliat amb el missatge que llança l’ocupant de la Casa Blanca i també amb algunes de les seves tàctiques i amb el seu manual. El número 2 de l’Administració dels «fets alternatius», per exemple, li ha dit a la demòcrata en diverses ocasions que «té dret a la seva opinió però no als fets». Paradoxal, quan menys, quan en els 90 minuts ell ha deixat una reguera de declaracions que no passen l’examen de la veritat.

Just després de negar-se a admetre de nou l’impacte humà en el canvi climàtic, Pence ha tirat també del manual de campanya de Trump i ha utilitzat la paraula ‘radical’ per definir l’agenda mediambiental de Harris, donant altaveu a la línia d’atac tan repetida pel president que un triomf de Biden seria el de l’esquerra radical .

Pence i Harris han xocat també pel Tribunal Suprem i per la nominació de la jutge Amy Coney Barrett, amb Harris negant-se a contestar si els demòcrates augmentaran el nombre de jutges en l’Alt Tribunal si guanyen, un assumpte en el qual ha mirat de posar-lo contra les cordes Pence, conscient de quant arrossega votants conservadors. 

Notícies relacionades

Trump promet distribuir gratis un tractament experimental contra la Covid

Un total de 23 persones, infectades de Covid a la Casa Blanca

S’han enfrontat, així mateix, per la política fiscal i mediambiental, per la relació amb la Xina, Rússia i l’Iran o per qüestions de racisme als EUA, protestes contra la brutalitat policial o reforma de la justícia penal. En aquests últims Harris, filla d’immigrants de la Índia i Jamaica i la primera dona negra en un ‘tiquet’ presidencial i antiga fiscal, ha parlat amb més autoritat que Pence, tancat en el discurs de «llei i ordre» d’un president que, en l’anterior debat, per més que intentés negar-lo Pence, va eludir condemnar el supremacisme blanc i fins i tot va llançar a un grup d’extrema dreta el polèmic missatge «estigueu preparats». 

No està clar que Harris o Pence hagin convençut votants que no estiguessin ja a les seves files, però el debat sí que ha servit per posar-los una mica més avall els focus. El republicà, del qual es dona per segur que passi el que passi intentarà buscar la presidència el 2024, ha recordat les seves fermes credencials conservadores, per si algú les ha oblidat alguna vegada sota el caos que crea al seu voltant Trump. I Harris, en les ambicions del qual també té espai el Despatx Oval, ha fet un altre pas cap a l’escenari nacional.