Una infància en ruïnes al Iemen

No és la tornada a l’escola que esperaven els nens de la ciutat de Taiz, al sud-oest del Iemen. Vigues que amb prou feines s’aguanten, parets destrossades i aules a la intempèrie perquè els bombardejos han enderrocat gairebé tota la façana de l’edifici. Tot just es mantenen les estructures bàsiques de la construcció, però en un país devastat pel conflicte bèl·lic que es remunta al 2014, això ja és més que suficient per reprendre la rutina. 

El d’aquests nens és un nou exercici de supervivència i perseverança en un entorn massa cruel, fins i tot per a un adult. Ni finestres, ni taules, ni cadires. Només runa i ruïnes a l’escola d’Al Wehdah, sempre en risc d’esfondrar-se del tot. 

Ali Sultan, pare d’un alumne, mostra a l’AFP una paret en què es llegeix, en color vermell, «perill de mines». Aquesta escola, destruïda en part per un bombardeig el 2016, està al mig d’un camp minat que ha sigut netejat per permetre la tornada dels alumnes de manera gradual.

«Vam haver de prendre una decisió difícil: o els deixàvem a casa o assumíem el risc de fer-los estudiar sota la runa», assegura Sultan. «Passem moments molt difícils», remarca el pare de l’alumne fent referència als combats que van tenir lloc en aquesta gran ciutat entre les forces oficialistes i els rebels houthis, que no dubten a disparar contra qualsevol objectiu per respondre els atacs.

Decisions difícils

Segons el director d’Educació de tota la província de Taiz, Abdel Wasseh Chaddad, només a la capital homònima «almenys 47 escoles van ser destruïdes totalment en els combats». Chaddad es refereix també a la difícil decisió que va haver de prendre. Assegura haver sigut obligat a tancar les escoles destruïdes i a dirigir els estudiants cap als llocs on els poguessin rebre, fins i tot si això implicava que alguns haguessin de fer uns quants quilòmetres per arribar-hi.

Sense tenir una pissarra grossa, Jamila al-Wafi escriu el tema de la classe amb llapis sobre una biga de suport. «Tenim 500 alumnes», assegura a l’AFP Wafi, vestida de negre amb la cara tapada per un nicab, aclarint que els nens i les nenes van a classe per separat.

«Demanem al món sencer i als empresaris que salvin aquesta escola que es pot esfondrar en qualsevol moment», implora. Al pati, els nens i les nenes s’alineen en silenci mentre esperen per entrar a les aules o fer esport.

Auxili de les oenagés

A tot Iemen, més de 2.500 escoles es van quedar sense funcionar l’any passat, segons l’ONU. D’aquestes, dos terços van resultar afectades pels atacs, un 27% tancades i un 7% són utilitzades per l’Exèrcit o com a refugis per a persones sense llar. Dos dels set milions de nens iemenites en edat escolar no estan escolaritzats, segons la mateixa font.

Notícies relacionades

Alemanya incompleix el seu bloqueig d'armes a països implicats en la guerra del Iemen

Iemen: la població civil, al punt de mira

La guerra al Iemen enfronta els rebels houthis, pròxims a l’Iran–que controlen Sanà i gran part del nord del país– amb el Govern, recolzat militarment per una coalició liderada per l’Aràbia Saudita. El conflicte ha segat desenes de milers de vides, majoritàriament civils, segons les oenagés internacionals, i ha provocat el que l’ONU ha descrit com la pitjor crisi humanitària del món.

Prop de 3,3 milions de persones han hagut de marxar i més de 24 milions –més del 80% de la població– necessiten assistència, segons l’ONU.