Els miners estan amb Trump

Strahan es va quedar sense feina a l’abril, com 240 miners més, després que Consol Energy anunciés el tancament temporal de la mina d’Enlow Fork al·ludint a la caiguda de la demanda causada per la pandèmia. Res nou per aquestes terres, que han vist en l’última dècada com tancaven gairebé totes les explotacions del sud-oest de Pennsilvània. Només dues continuen obertes. «Aquesta gent pensava que es jubilaria a les mines. Cada vegada que tanquen és un drama perquè se’n ressent tota l’economia. Per aquí no hi ha gaires més sous de classe mitjana», diu Kristie Vleit, la propietària d’una pastisseria al centre de Waynesburg. Els altres estan en la presó estatal i en el gas natural, explotat abundantment en la regió mitjançant la fracturació hidràulica.

Al poble només es veuen aquests dies cartells electorals de Donald Trump. Els de Joe Biden es poden comptar amb una mà. Fa quatre anys, el republicà va voler erigir-se en el salvador d’aquesta mateixa indústria que va propulsar la revolucióiIndustrial, molt abans que el canvi climàtic la convertís en energia ‘non grata’. «Tornarem a fer créixer el bonic i net carbó», va proclamar una vegada i una altra en els estats miners i industrials que van ser claus per a la seva victòria electoral. Va prometre reactivar la producció, crear milers de llocs de treball i acabar amb la «guerra contra el carbó» de Barack Obama. Per als miners va ser com un raig de llum. Particularment davant els plans de transició cap a les renovables de Hillary Clinton, que en una relliscada èpica va dir una frase que ningú ha oblidat per aquells països: «deixarem sense treball un munt de miners del carbó i companyies mineres».

Col·lapse accelerat

Però Trump ha sigut incapaç de frenar el fulgurant declivi del combustible fòssil més contaminant. Ni tan sols després de desmantellar les polítiques del seu predecessor per reduir les emissions de les centrals tèrmiques de carbó o les traves al sector per descarregar mercuri en l’atmosfera i residus a l’aigua. Mesures que, en realitat, no havien començat a aplicar-se. «Les elèctriques de carbó continuen tancant en aquest país, més ràpidament, de fet, que en el segon mandat d’Obama. I en aquests quatre anys hem perdut 5.000 llocs de treball», diu Robert Smith, portaveu del principal sindicat del sector, el United Miners Workers of America. Han passat de generar el 33% de l’electricitat consumida pels nord-americans el 2016 al 20% actual, un col·lapse accelerat per la pandèmia.

El seu espai se l’ha menjat el gas natural, barat i abundant, que emana de turons com aquests, però també les renovables, que per primera vegada en 130 anys han superat el carbó en el menú energètic dels EUA, segons dades del seu Govern, situació que no es veia des de l’esplendor de la fusta. «Trump va crear esperança en molta gent i no ha complert», afirma Smith, afiliat a un sindicat que no ha donat suport a cap candidat en aquestes eleccions. «Però també és cert que no ha pogut fer gaire cosa perquè són les regles del mercat les que manen». En cap racó del país hi ha plans per construir noves centrals tèrmiques de carbó. Més de 200 han tancat en l’última dècada.

Esperança i falses promeses

Però en aquest comtat de Greene ningú sembla que se senti traït president, a qui va votar el 68% dels seus 40.000 ciutadans. «Una sola persona no pot ressuscitar la indústria, hi ha molts factors en l’equació», diu per exculpar-lo Strahan, que tornarà a votar-lo al novembre. I fins i tot els demòcrates donen per perduts els miners, tot i que no fa gaire eren un bastió del seu partit. «No hi haurà cap canvi perquè aquesta gent necessita esperança i Trump els la dona, tot i que sigui amb promeses irrealistes», diu Bob Vitolo, un professor jubilat que reparteix sense gaire èxit cartells de Biden al poble.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

En aquestes eleccions, el candidat demòcrata ha posat sobre la taula un pla de 2 bilions de dòlars per descarbonitzar l’economia. Abans del 2035 s’ha proposat acabar amb les emissions de diòxid de carboni de les elèctriques. «Les seves polítiques són una amenaça per a comunitats com la meva perquè acabaran amb el carbó per sempre», afirma Strahan resumint l’opinió de les conques mineres. Biden també té plans per a la reconversió econòmica de comunitats com la seva, però aquí estan farts que aquestes promeses mai es compleixin. Ni tan sols quan volen preparar-les des del municipi. «Parlem constantment de diversificar l’economia i portar noves indústries, el problema és que comunitats com aquesta no són prou atractives per a les empreses perquè té poca població i males infraestructures», reconeix Mike Seams, un dels seus dirigents locals.

Per això molts pensen aquí que Trump és l’última esperança que els queda per evitar la mort del carbó, que no és res més que el seu mode de vida, la seva economia i la seva identitat. «Jo ho vaig viure de petita a Scranton i Allentown. Quan van tancar les mines, es van convertir en pobles fantasmes i va passar molt temps fins que van començar a aixecar cap», diu Vleit, la pastissera. Sembla ironia que fos precisament a Scranton (Pennsilvània) on va néixer Biden, l’home que podria donar el toc de gràcia al carbó o, si compleix les seves promeses, un futur a aquesta terra aferrada als últims espasmes del seu passat.