Els EUA i set països més firmen un acord sobre com explorar la Lluna

L’Administració Nacional d’Aeronàutica i de l’Espai Nord-Americà (NASA) ha anunciat aquest dimarts un pacte amb set països, que ha batejat com els Acords d’Artemis, que estableix una sèrie de normes per a l’exploració de la Lluna.

Les nacions que han subscrit l’acord amb els EUA són Austràlia, el Canadà, Itàlia, el Japó, Luxemburg, els Emirats Àrabs Units (EAU) i el Regne Unit.

«Aquests són principis que hem acordat tots i que comencen amb el principi bàsic recollit al Tractat d’Espai Exterior que explorarem l’espai pacíficament, creiem que això és molt important», va destacar en una roda de premsa telemàtica l’administrador de la NASA, Jim Bridenstine. «I el primer pas en una exploració pacífica de l’espai és assegurar-se que les nacions són transparents», va afegir.

Un altre dels principis és la «interoperabilitat», és a dir, «com fem les coses quan interactuem entre nosaltres com a nacions independents, però alhora com treballem junts per fer coses que no podríem fer sols sinó junts», va detallar Bridenstine. En aquest sentit, va precisar que aquest punt contemplaria situacions en les que els països es presten ajuda si els astronautes d’una altra nació tenen algun problema.

Registre d’objectes espacials

Una altra de les disposicions, que Bridenstine va considerar de les més importants dels acords d’Artemis, és el registre dels objectes espacials. «Per descomptat que pensem en termes de posicions orbitals o objectes que van a òrbites específiques per l’espai, però també és important que registrem el que estem enviant a la Lluna i el que s’està enviat a Mart», va opinar.

En suma, amb aquests acords «ens estem unint amb els nostres col·laboradors per explorar la Lluna i establir principis vitals que crearan un futur segur, pacífic i pròsper en l’espai perquè tota la humanitat el disfruti», va dir Bridenstine.

Entre els absents en aquest pacte destaca Rússia, que ha decidit no participar-hi al descriure-ho com a «massa nord-americano-cèntric». Referent a això, Bridenstine, que no va descartar que puguin unir-se més països a la iniciativa, va manifestar la seva esperança que Rússia s’hi adhereixi algun dia.

20 anys de la cooperació amb Rússia

«Segueixo esperançat en el fet que Rússia s’uneixi als acords d’Artemis, i fins i tot si no s’uneix que compleixin amb els principis que recull perquè el que estem fent és fer operatiu l’acordat als Tractats de l’Espai Exterior», va indicar. En aquest sentit va recordar que el mes que ve se celebraran «20 anys dels astronautes nord-americans i els cosmonautes russos vivint i treballant junts a l’espai», una cosa que va qualificar com «una fita increïble».

L’agència espacial nord-americana té pressa per establir un precedent al donar forma a un règim legal que autoritza explícitament les empreses privades a operar en altres astres de manera protegida.

El cap de l’agència espacial russa, Dimitri Rogozin, va dir el dilluns que el programa d’Artemis per tornar a la Lluna estava massa «centrat en els Estats Units».

Dues astronautes nord-americanes, inclosa una dona, caminaran sobre la Lluna el 2024 durant la missió Artemis 3, i la NASA vol involucrar a altres països en la construcció de la miniestació que es posarà en òrbita lunar a partir del 2023. «Artemis serà el programa internacional d’exploració tripulada més gran i divers de la història, i els Acords d’Artemis seran el vehicle per establir aquesta coalició global única», va dir Bridenstine.

Extracció de recursos

Els acords enumeren 10 principis, com la transparència de les activitats, la interoperabilitat dels sistemes nacionals, l’obligació de catalogar tot objecte espacial, l’assistència a un astronauta en perill, l’intercanvi de dades científiques i la gestió adequada dels rebutjos espacials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Però el text es torna més controvertit al contemplar la possibilitat que els països creïn «zones segures» per protegir les seves activitats en un cos celeste, per exemple l’extracció de recursos, com l’aigua al pol sud de la Lluna. El tractat de 1967 prohibeix qualsevol «apropiació nacional per proclamació de sobirania, ni per via d’utilització ni per cap altre mitjà».

Però la NASA es basa en un altre article del tractat que prohibeix qualsevol activitat que «causés malestar potencialment nociu» per justificar la creació d’aquestes zones segures, tot i que reafirmant la primacia del tractat espacial.