Israel i el Líban dialoguen per primera vegada en 30 anys

A la ciutat libanesa de Naqoura, la història del Pròxim Orient ha experimentat aquest dimecres una discreta alteració. Per primera vegada en 30 anys, Israel i el Líban, estats tècnicament en guerra, s’han reunit per discutir un assumpte civil: la demarcació de les seves fronteres marítimes. Després d’una dècada de disputes, el diàleg auspiciat per l’ONU i mediat pels EUA pretén resoldre els desacords en una zona de l’est del Mediterrani on lucratius recursos de gas natural esperen per ser explotats pels dos països. Les recents sancions nord-americanes a Hezbol·là han augmentat la pressió sobre les autoritats libaneses per asseure’s amb un Israel pletòric en l’escena internacional després dels pactes de normalització amb Bahrain i els EAU.

Unes 330 milles marítimes quadrades –860 quilòmetres quadrats– al Mediterrani han sigut la font de desacords entre Israel i el Líban durant l’última dècada. Aquests desacords han impedit l’exploració a la zona rica en gas natural i el consegüent desenvolupament de camps de gas. Lluny d’un acord de pau, els dos estats han afrontat les negociacions que han tingut lloc aquest dimecres al matí a la ciutat fronterera de Naqoura des d’un punt de vista tecnicoeconòmic. 

«La nostra reunió engegarà el tren de negociacions tècniques indirectes i representa el primer pas en un viatge de mil milles per demarcar les fronteres del sud», ha afirmat durant la trobada el líder de la delegació libanesa, el general de brigada Bassam Yassin, segons un comunicat de l’Exèrcit. Les dues parts han insistit en la necessitat de resoldre la disputa «en un temps raonable» i han acordat tornar a reunir-se el pròxim 28 d’octubre. 

Sense acord de pau

En plena ratxa de pactes de normalització amb estats àrabs després de més de dues dècades de sequera per part d’Israel, molts han volgut veure aquest acostament com les bases per a un futur acord de pau o normalització amb el Líban. El ministre d’Energia israeliana, Yuval Steinitz, ha insistit en la necessitat de mantenir unes expectatives «realistes». «No estem parlant de converses de pau o negociacions sobre normalització, sinó de l’intent de solucionar un problema tecnicoeconòmic que des de fa una dècada ens impedeix desenvolupar recursos naturals al mar en benefici dels pobles de la regió», ha conclòs. 

Looks like the Israeli and Lebanese team refused to take a photo together after talks today.

Here is the official photo w/:

- UN Special Coordinator for Lebanon Jan Kubis
- US Assistant Secretary David Schenker
- Ambassador John Desrocher
- Ambassador Elizabeth Shea pic.twitter.com/JS41ASC4yA

— Sunniva Rose (@Sunniva_Rose) 14 de octubre de 2020

Però la veritat és que aquesta primera trobada en tres dècades per discutir un assumpte civil suposa un tímid gest que trenca amb la tònica comuna de l’absència de relacions diplomàtiques entre països veïns. El Líban no reconeix Israel com a estat, tot i que, en cas d’acord, sí que estaria reconeixent unes fronteres a l’Estat hebreu, fet que alguns experts veuen com una lleu normalització. La ferida de la guerra del 2006 que va enfrontar Israel contra la milícia xiïta Hezbol·là, molt poderosa al país dels cedres, continua oberta als dos costats de la frontera. 

Sancions a Hezbol·là

Precisament han sigut les sancions dels Estats Units als aliats de Hezbol·là les que semblen haver accelerat les negociacions. Dos influents exmembres del gabinet del partit xiïta Amal, aliat del partit proiranià, van ser sancionats fa uns mesos pel seu recolzament a Hezbol·là. El president del Parlament libanès, Nabih Berri, del partit Amal, va afirmar que el diàleg ja s’havia iniciat abans de les sancions, ja que l’explotació dels recursos de gas natural podria «ajudar a pagar el deute» del Líban, sumit en la seva pitjor crisi econòmica des de la guerra civil (1975-1990). 

Notícies relacionades

Israel es llança a la conquesta del Golf junt amb Trump

Colòmbia, un procés de pau singular

La disputa per la frontera marítima va començar el 2011 quan Israel va acordar un pacte amb Xipre que utilitzava com a punt de referència per a la demarcació territorial l’acordat entre el país illenc i el Líban el 2007, tot i que aquest mai no va ser ratificat pel Parlament libanès. Per tal d’aclarir-lo, el país dels cedres va declarar davant les Nacions Unides que la seva frontera incloïa 860 quilòmetres quadrats més al sud dels acordats el 2007. Israel no ho va acceptar i els dos països van començar també a barallar-se per un tros de mar.

Als dos costats de la frontera la inestabilitat política defineix l’actualitat d’aquests països del Pròxim Orient. Malgrat els èxits del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu en l’arena internacional, la seva pèssima gestió de la pandèmia i la seva involucració en casos de corrupció han despertat un moviment ciutadà que fa mesos que exigeix la seva dimissió. Al Líban, l’absència d’un govern després de l’explosió al port de Beirut se suma a la pressió fora i dins del país per aplicar reformes que treguin el país de la crisi econòmica i de la corrupció sistèmica.