El risc de bloqueig del pressupost enverina la cimera de líders de la UE

Oficialment la negociació pressupostària no està a l’agenda de la cimera de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea d’aquest dijous i divendres a Brussel·les. No obstant, l’amenaça de bloqueig de Polònia i Hongria del sostre de recursos propis amb què finançar el nou fons de recuperació de 750.000 milions –per la seva negativa a acceptar la condicionalitat dels ajuts al respecte de l’Estat de dret– i l’exigència de més diners frescos del Parlament Europeu per al nou pressupost 2021-2027 –dotat amb 1,074 bilions– amenacen d’enverinar la tercera cimera presencial de líders comunitaris des de la irrupció de la pandèmia. 

El president del Consell Europeu, Charles Michel, no ha previst cap debat i des del seu equip insisteixen que és «prematur» plantejar-lo perquè continuen les negociacions interinstitucionals entre Consell i Eurocambra. Però diverses delegacions donen per fet que serà impossible esquivar la discussió. En primer lloc, perquè el primer polític en prendre la paraula aquest dijous serà el president del Parlament Europeu, David Sassoli, durant el tradicional intercanvi d’impressions amb els líders europeus. 

Els negociadors de l’Eurocambra segueixen insatisfets amb les propostes de la presidència alemanya de la UE –que negocia en nom dels Vint-i-set–, i reclamen un augment de la despesa de 39.000 milions. Segons els seus comptes, aquesta partida addicional podria aconseguir-se augmentant el sostre net del pressupost en 9.000 milions, traient del sostre de despesa 13.000 milions en interessos del fons de recuperació així com altres recursos no utilitzats.

Polèmica entorn de les xifres

La presidència alemanya de la UE ha rebutjat aquestes xifres i ha avisat que dispararien el pressupost en 90.000 milions. Un import que ha encès aquest dimecres l’Eurocambra. «Inflen les xifres del Parlament per presentar-nos com a irrealistes i poc fiables», ha retret l’eurodiputat Johan Van Overtveldt, acusant Berlín de disseminar informació distorsionada i de voler treure els diners dels marges i la flexibilitat del pressupost que s’hauria d’utilitzar per a imprevistos.

Malgrat l’ambient enverinat, el terreny de discussió sembla a priori bastant acotat. Tots els diplomàtics consultats insisteixen que elevar el sostre de despesa significaria reobrir l’acord del passat 21 de juliol i posar en risc tot el paquet: el marc financer plurianual per als pròxims set anys, el fons de recuperació, el sostre de recursos propis i la condicionalitat dels fons respecte de l’Estat de dret. «No hi ha marge per anar més enllà. El que vol el Parlament Europeu no és possible», conclou un diplomàtic del nord d’Europa. I insisteix que l’única via possible és trobar els recursos en els marges del pressupost sense augmentar el sostre de despesa.

Espanya, satisfeta amb el pacte

Notícies relacionades

Espanya i Itàlia estrenyen la seva aliança a la UE

Així estan les restriccions i confinaments actius a Europa a causa de la pandèmia de Covid

«Els lideris van estar cinc dies per arribar a un acord que va costar sang, suor i llàgrimes. La posició d’Espanya és que no es pot reobrir el debat», coincideixen fonts de Moncloa, preocupades per les conseqüències d’un bloqueig per a l’arribada dels 140.000 milions assignats a Espanya i satisfetes amb l’equilibri aconseguit al juliol. «Per aconseguir l’acord clau per a la recuperació ha calgut fer sacrificis al marc financer plurianual. Ho saben tots al Parlament. Caldrà buscar dins de l’acord per acomodar els desitjos de governança i les quantitats dins del sostre actual perquè no podem caminar ara, per 10.000 o 15.000 milions en aquesta espècie d’oceà de xifres en què ens movem [d’un bilió i escaig], bloquejant una cosa de què depèn molt la sortida de la crisi», asseguren fonts diplomàtiques a Brussel·les.

A més de la quantitat del pressupost el gran escull és la condicionalitat. Perquè entri en vigor l’instrument per a la recuperació i resiliència, el principal pilar del fons, és necessari que els 27 parlaments ratifiquin per unanimitat el sostre de recursos propis i Polònia i Hongria han deixat clar que no ho faran si es condicionen els ajuts. El problema és que sense un mecanisme potent per lluitar contra la corrupció o la mala utilització de fons, els països nòrdics i el Benelux tampoc acceptaran l’acord.