Jacinda Ardern arrasa en les eleccions de Nova Zelanda

Quan Jacinda Ardern va ser elegida primera ministra de Nova Zelanda l’octubre del 2017, es va convertir en la dona més jove del món que liderava un Govern. Tenia 37 anys. Avui, tres intensos anys més tard, en els quals ha sigut mare i ha hagut de lidiar amb crisi com la de l’atemptat supremacista de Christchurch o la pandèmia del coronavirus, ha sigut reelegida amb una aclaparadora victòria en les eleccions generals celebrades aquest dissabte.

El 2017 (a Nova Zelanda, els comicis són cada tres anys), la dirigent laborista, en aquell moment pràcticament una desconeguda, va quedar en segon lloc per darrere del conservador Bill English, que feia gairebé una dècada que governava. No obstant, un pacte amb els nacionalistes de Nova Zelanda Primer i el Partit Verd la va catapultar l’Executiu d’aquest país oceànic de cinc milions d’habitants. En aquesta ocasió no necessitarà negociar amb cap força, ja que ha obtingut el 49,1% dels vots, cosa que es tradueix en 64 escons dels 120 que té el Parlament unicameral neozelandès.

La principal força opositora, el conservador Partit Nacional de Judith Collins, ha perdut 21 diputats i es queda amb 35 (27% dels vots); el liberal ATC (8%) n’ha obtingut 10, els mateixos que els Verds (7,6%), i el Partit Maori entra a l’hemicicle amb un escó (1% dels vots). Els populistes de Nova Zelanda Primer s’han quedat sense representació.

Llengua maori

«En els pròxims tres anys hi ha molt a fer. Ens reconstruirem de la crisi de la Covid millor i més forts», ha declarat la vencedora davant els seus seguidors a la ciutat d’Auckland en un discurs que ha iniciat en llengua maori.

El seu caràcter empàtic i la seva bona gestió de la crisi sanitària han contribuït a la victòria electoral d’Ardern, que durant la seva joventut va treballar en una cuina popular a Nova York i va formar part de l’equip de consultors del llavors primer ministre britànic Tony Blair. Sap utilitzar bé les xarxes socials, fins al punt que l’anomenen «la primera ministra de Facebook». A Instagram sol penjar fotos domèstiques amb la seva parella, el presentador de ràdio i televisió Clarke Gayford, però mai de la seva filla, Neve, que al juny va fer dos anys. I després de decretar el tancament del país el 25 de març, quan només hi havia sis casos i cap mort, Ardern es va dirigir a la nació a través d’un directe de Facebook després de posar a dormir la seva petita per traslladar la seva comprensió amb l’ansietat que poguessin sentir els ciutadans i demanar disculpes per una mesura tan dràstica.

Reducció del 20% del salari

La conseqüència de confinar el país en un estadi molt embrionari de l’epidèmia –amb clausura total de fronteres i estrictes mesures de contenció– ha sigut un impacte molt limitat del coronavirus, amb 1.872 casos i només 25 morts. A més, en solidaritat amb els treballadors afectats per les conseqüències de la crisi sanitària, la política laborista va decidir a l’abril que tant ella com la resta del Gabinet es baixarien el sou un 20% durant sis mesos.

Després de declarar el país «lliure de covid» i tornar a la pràctica normalitat el 9 de juny, la primera ministra va tornar a confinar la ciutat d’Auckland, la més gran de Nova Zelanda, a principis d’agost per un brot en quatre membres d’una mateixa família i va retardar un mes les eleccions, previstes en principi per al 17 de setembre.

Però la bona gestió de la pandèmia no ha sigut el seu únic èxit. El tacte amb què va enfrontar la matança en dues mesquites de la ciutat de Christchurch el març del 2019, en la qual el supremacista blanc Brenton Tarrant va assassinar 51 persones i va ferir-ne desenes, també li ha valgut nombrosos elogis. A més de transmetre un missatge d’unitat i respecte envers la comunitat musulmana (es va posar un hijab durant la seva visita als supervivents i als familiars de les víctimes de l’atac), va aconseguir tirar endavant en un temps rècord un projecte de llei per prohibir la venda d’armes automàtiques i semiautomàtiques com la que va utilitzar el terrorista, de qui es nega a pronunciar el nom. «Molts dels que aquest matí s’han vist directament afectats per aquest tiroteig poden ser immigrants a Nova Zelanda. Poden ser fins i tot refugiats que han triat Nova Zelanda com la seva llar. Perquè aquesta és la seva llar. Ells són nosaltres», va dir Ardern en un emotiu missatge després dels atemptats.

La dirigent s’autodefineix com a feminista, socialdemòcrata, progressista i republicana en un territori que té com a cap de l’Estat la reina d’Anglaterra. A més, defensa el dret a l’avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe, la universitat gratuïta per a tots els neozelandesos i la legalització de la marihuana. Precisament, ahir es votaven també a Nova Zelanda dos referèndums: un sobre l’eutanàsia i un altre per decidir si es legalitza el cànnabis per a ús recreatiu. Els resultats definitius de les dues consultes no s’anunciaran fins al 6 de novembre.

Crisi habitacional i pobresa infantil

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

En el balanç negatiu pesa l’incompliment d’algunes de les seves promeses electorals, com la de solucionar el difícil accés a la vivenda o les borses de pobresa. També se li retreu no haver fet prou per aturar la pobresa infantil. La directora executiva de l’Unicef a Nova Zelanda, Vivien Maidaborn, afirma que els «neozelandesos blancs tenen una experiència de vida molt diferent de la dels ciutadans maoris o dels pobles del Pacífic». Una experiència que s’ha vist magnificada amb la pandèmia.

A més, en aquesta nova legislatura, Ardern haurà d’enfrontar la pitjor recessió econòmica en dècades del país derivada de la crisi sanitària, que ha provocat una ingent pèrdua d’ingressos del turisme. Entre abril i juny, el PIB es va contraure un 12,2%, després d’11 anys de creixement econòmic.