Les àrees metropolitanes residencials s'allunyen de Trump

Avui els carrers de Scottsdale, entre camps de golf i zones amb spas i botigues de gamma alta, són plens de mansions acomodades i cases amb piscina i jardí, però també cada vegada més de residències una mica més modestes, edificis amb apartaments de lloguer i ‘malls’ i corredors comercials amb negocis més típics de la classe mitjana. La seva població segueix sent majoritàriament blanca, però ja no és el 77% sinó el 58% i cada vegada és més gran el pes de llatins i minories racials, que es calcula seran majoria en tot l’estat el 2028. Als habitants de classe alta i jubilats se’ls han anat sumant més i més gent amb un nivell educatiu alt i joves professionals en bona mesura emigrats d’estats com Califòrnia i Illinois, que en la seva mudança arriben també amb ideologies més progressistes que el tradicional conservadorisme que històricament havia fet d’aquestes àrees metropolitanes residencials un feu republicà.

Aquests canvis venen d’abans però en l’àmbit polític s’han accelerat dramàticament des que Trump va guanyar el 2016. Ja llavors el seu avantatge sobre Hillary Clinton en aquest comtat es va reduir a menys de la tercera part de la que va tenir Mitt Romney sobre Barack Obama. El seu to, llenguatge i polítiques van contribuir que en les legislatives del 2018 triomfés aquí en la carrera al Senat una demòcrata, Kyrsten Sinema, situació que no es veua des que en 1996 Bill Clinton es va apuntar els 11 vots del col·legi electoral de l’estat (tot i que sense guanyar a Maricopa) per renovar la presidència. El 16% de dones que havien votat pel republicà el 2016 van decidir donar el seu vot a la demòcrata.

Ara Scottsdale és, com tot aquest comtat de Maricopa que representa a gran escala la caleidoscòpica transformació que també està passant al voltant d’altres grans urbs del sud com Dallas i Houston a Texa, o Atlanta a Geòrgia i Denver a Colorado,com tot Arizona, definitivament porpra, el color frontissa. I, si les enquestes no s’equivoquen, està a punt de convertir-se en blau demòcrata.

Trump i la por

Tancat en una visió diàfana i passada dels ‘suburbs’ com aquest reducte blanc de pel·lícules i sèries en què les dones es dediquen exclusivament a la llar i la família, Trump ha apostat per un missatge de por per intentar assegurar-se el seu vot. Fa mesos, especialment des que es van reactivar les protestes contra la injustícia racial als EUA, que sacseja dins del seu missatge de «llei i ordre» el no-res subtilment racista amenaça d’una «invasió» d’aquests paradisos ficticis si guanyen els demòcrates i reinstauren plans antisegregacionistes que crearien vivendes subsidiades.

El missatge ha calat en conservadores com Bernadette Ellis, una jove professora de 24 anys que estudia infermeria i en una conversa pausada demostra comunió total amb tot el discurs de Trump i assegura que el president «no destil·la por, només adverteix». Però és el mateix missatge que foragita altres votants republicanes moderades, acostumades a la tolerància i la convivència en els seus diversificats barris, més preocupades per l’educació i la pandèmia, pel respecte a la ciència o, simplement, pel retorn a una política més civilitzada i respectuosa.

No poques els han mogut cap al camp de Biden el fet que destacades personalitats republicanes, com la viuda de John McCain, hagin decidit aquesta vegada donar el seu suport públic al demòcrata. I el canvi també es palpa en l’important avantatge que els sondejos donen en la transcendental carrera per aquest escó que va ocupar en el Senat McCain a Mark Kelly, l’exastronauta i marit de la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, que va ser víctima d’un tiroteig.

Indecises

El missatge i les polítiques de Trump tenen indecises, a més, dones que històricament haurien sigut un vot republicà. Són gent com Callie, de 32 anys i mare de dos fills, que prové d’una família de mormons, un dels blocs que a Arizona tradicionalment han donat suport als republicans. «Si pogués no votaria per cap dels dos», diu, «però votaré». I a l’hora de fer-ho pesarà, segons explica, que ha canviat i evolucionat en l’àmbit personal i en les seves creences, que té «menys influència de la família» i una ànsia perquè es rebaixi la tensió que, lamenta, ha fet que aquestes siguin «unes eleccions extremadament carregades emocionalment parlant».

Trump sap que els vots com el de Callie se li poden escapar i si fa només un parell de mesos es mostrava segur que les dones dels ‘suburbs’ votarien per ell, ara els implora, gairebé desesperadament. «¿Poden fer-me un favor? ¿Els puc agradar? He salvat el seu maleït barri», deia fa uns dies en un míting.

És un missatge que possiblement repetirà aquest dilluns en la seva sisena visita a l’estat que desespera demòcrates com Kathleen, una septuagenària que, asseguda a l’agradable terrassa d’una cafeteria en una zona comercial d’alt nivell a Scottsdale, confessa que en aquests quatre anys ha plorat «més d’una vegada» pensant com «Trump està erosionant tant progrés que es va aconseguir als anys 60 i 70 en matèria racial». Indigna també la seva amiga Robyn Runbeck, que creu que ja «amb la irrupció del Tea Party el 2010 es va creuar una línia i amb Trump s’ha entrat en un cicle de comportament que és el caos».

Cautela davant les enquestes

Notícies relacionades

Els activistes que mobilitzen el vot llatí

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Runbeck confia en una victòria demòcrata, però és cauta després de l’experiència del 2016. «L’avantatge a les enquestes de Clinton va fer una falsa sensació de seguretat i va acabar en una derrota que va ser trista però no una sorpresa i és molt possible que passi una altra vegada», diu. Ellis, la votant catòlica de Trump, també pensa que les enquestes aquest any s’equivoquen, però segons la seva opinió no recollint veus com la seva, sinó que parteix d’«una majoria silenciosa» que aquesta vegada evita mostrar públicament el seu suport al republicà fins i tot davant d’amics per «evitar ser jutjada».

En totes les converses es palpa també com la polarització i la tensa divisió del país ha arribat als suburbis. Kathleen explica que al seu barri s’han atacat pancartes i cartells a favor de Biden i Kamala Harris i la seva amiga Runbeck diu que ella no l’ha posat al seu jardí perquè noli tirin ous a casa seva. Ellis, des de l’altre costat de l’espectre ideològic, explica una història similar. «Visc amb tres amigues i no ens sentim segures posant fora un pòster a favor de Trump i Pence», diu. La jove conservadora, que en la seva conversa ha assegurat que «no hi va haver racisme en la mort de George Floyd» i ha repetit el missatge de Trump que «hi ha més racisme i violència a les ciutats governades per demòcrates», explica alguna cosa més. «Hem comprat armes. Som quatre noies que vivim soles i tenim por que hi hagi revoltes», diu. «És trist que hàgim arribat a aquest punt», afegeix. «Esperem no haver d’utilitzar-les».