El càlcul ràpid dona el triomf al partit d'Evo Morales en les presidencials de Bolívia

Luis Arce, el candidat del Moviment al Socialisme (MES), el partit d’Evo Morales, va realitzar el miracle polític d’imposar-se contra vent i marea en la primera volta de les eleccions presidencials bolivianes. L’enquesta a peu d’urna de la consultora Ciesmori ha consignat de moment que Arce, el faedor de la política econòmica de Morales, obtindrà el 52,4% dels vots i l’exmandatari Carlos Mesa (2003-05), abanderat de l’aliança de centredreta Comunitat Ciutadana (CC), un 31,5%. Els més de 20 punts de diferència al seu favor semblen immodificables.  Tot i que l’escrutini definitiu es farà públic tot just dimarts, el resultat provisori ha sigut tan voluminós que va obligar el Govern de facto a reconèixer-ho immediatament. «Per les dades amb què comptem, el Sr. Arce i el Sr. [David] Choquehuanca han guanyat l’elecció. Felicito els guanyadors i els demano governar pensant en Bolívia i en la democràcia», va dir la presidenta interina, Jeanine Áñez.

Les xifres s’assemblen a les del desembre del 2005, quan va començar l’era del MAS, que va acabar fa un any amb un cop d’Estat. El sondeig, que té un marge d’error d’1%, d’acord amb Ciesmori, ha provocat un terratrèmol polític. L’analista Carlos Valverde ho va comprendre resignat i va expressar immediatament davant les pantalles del canal televisiu Unitel el seu desig que Arce no segueixi la línia històrica del seu partit i que es converteixi en una versió boliviana de l’equatorià Lenin Moreno, que va trair la línia de Rafael Correa just a l’arribar a la presidència. «Ha de trencar amb Morales», li va exigir.

Arce, que comparteix la seva fórmula presidencial amb l’exministre d’Exteriors David Choquehuanca, no es va demorar a parlar al conèixer-se les dades preliminars. «Hem fet passos importants. Recuperem la democràcia després d’11 mesos, l’esperança i la certesa.  El nostre compromís és portar endavant el nostre programa. Governarem per a tots els bolivians. Construirem un Govern d’unitat nacional. Reconduirem el procés de canvi sense odi i aprenent dels nostres errors». Si es ratifiquen les xifres provisòries, el MAS tindrà majoria a les dues cambres del Congrés.

L’escrutini en els llimbs

 La delegació de la Unió Europea (UE) va felicitar «el poble bolivià per haver protagonitzat una jornada electoral participativa i en pau per definir amb el seu vot el destí de la democràcia del país». L’eufòria continguda dels guanyadors va tenir com a única raó la falta de dades oficials. El Tribunal Suprem Electoral (TSE) havia pres, a més, la decisió de suspendre la difusió de resultats preliminars (Direpre). «Estan amagant el gran triomf del poble», va assenyalar Morales des del seu exili argentí. 

 El president del TSE, Salvador Romero, va cridar, no obstant, a la tranquil·litat a la població i va garantir un procés net. «Els resultats seran fiables», va dir. «Un país a cegues i un silenci estrepitós», va titular el diari ‘La Razón’, abans que es conegués en els primers minuts de dilluns el càlcul ràpid. «No sabem si tindrem primer la vacuna contra la Covid-19 o els resultats», va ironitzar el ministre d’Obres Públiques, Iván Arias. Però després es va posar seriós i va expressar el seu temor davant el retorn del «messianisme» i el «fanatisme», en al·lusió al MAS. 

Per vèncer en la primera volta, el guanyador ha d’obtenir almenys el 40% dels sufragis i una distància de 10 punts del seu rival immediat. Mesa s’aferrava a la possibilitat que l’escrutini oficial s’assembli als seus somnis d’anar a un segon torn el 29 de novembre. Per això, va fer una crida als bolivians a esperar «pacients» els còmputs definitius. Va ser una formalitat de la seva part. 

Les raons del triomf

 Durant les primeres hores de dilluns, alguns comentaristes miraven d’explicar la contundència de la victòria d’Arce. D’una banda, el seu nom està associat als anys de bonança econòmica gràcies als preus internacionals dels hidrocarburs. Aquells dies de consum contrasten amb un país que té un PIB que caurà 11 punts, en gran part com a conseqüència de la pandèmia.

Notícies relacionades

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Les promeses de Trump posen en perill el sistema educatiu dels EUA

Però, a més, la majoria dels bolivians van condemnar a les urnes les autoritats de facto. Áñez es va autoproclamar amb una Bíblia a la mà i discursos d’hostilitat envers els pobles originaris de la regió andina. El seu ministre de Govern, Arturo Murillo, va assumir el càrrec amb la promesa de «sortir i ficar bala» als simpatitzants del MAS. Alguns dels seus dirigents van haver de refugiar-se en l’ambaixada de Mèxic a la Paz. Morales va ser perseguit judicialment.

La manera d’abordatge de crisi sanitària, amb cinc ministres de Salut diferents, els casos de corrupció en la compra de respiradors artificials i l’alta taxa de morts per Covid-19 per habitant  (70 per cada 100.000, cosa que la ubica en tercer lloc mundial), també ha incidit en el comportament electoral.