La detenció preventiva a Corea del Nord: tortures, condicions insalubres i treballs forçats

El sistema de detenció preventiva a Corea del Nord s’ha convertit en un catalitzador de tortures, condicions insalubres i treballs forçats, com ho testifiquen 46 nord-coreans que van ser detinguts o van treballar dins del sistema i que han parlat amb Human Rights Watch (HRW).

En un informe publicat aquest dilluns, HRW descriu els detalls d’uns protocols «arbitraris, violents, cruels i degradants». Els exdetinguts que han patit els abusos de l’opac sistema del seu país coincideixen que, una vegada que són detinguts, surten a un abisme on no saben què els pot passar i del qual alguns no sobreviuen.

El report ressalta que «algunes dones detingudes van indicar haver patit assetjament i agressions sexuals, incloses violacions», per part de diferents funcionaris durant el seu empresonament preventiu. A una de les entrevistades, un agent de la policia secreta la va violar i un altre oficial la va grapejar per sobre i per sota de la roba.

Entre els delictes comesos pels entrevistats figuren el contraban, haver sigut deportat des de la Xina després de fugir del país o posseir un telèfon xinès, que permet parlar amb l’exterior. Sense accés a advocats independents i sense capacitat de protesta, queden a mercè del que dicten les autoritats.

La humiliació com a sistema

Els exfuncionaris consultats per l’oenagé reconeixen que «el maltractament i la humiliació estan considerats un informe crucial del sistema de justícia penal a Corea del Nord». Els detinguts pateixen de cops i pateixen falta de menjar, roba i lavabo. Són amuntegats en unes cel·les amb nul·les condicions d’higiene i absència de calefacció per suportar les gèlides temperatures de l’hivern nord-coreà, que en ocasions arriben als 20 graus sota zero.

Notícies relacionades

Seül acusa Pyongyang de l'assassinat d'un funcionari

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

Els sentinelles obliguen els presoners a passar hores en les mateixes posicions, de vegades fins a 16 de seguides, segons l’informe que assenyala que si un pres es mou, ell, i en ocasions la resta de companys de cel·la, són castigats amb més cops de puny, puntades de peu o clatellades.

Brad Adams, director de la secció Àsia de HRW, descriu un país on la gent viu amb «por constant» de caure en mans d’un règim on «es pressuposa la culpa» i en el qual «l’única sortida és a través de suborns i ‘enxufes’». Una comissió d’investigació de l’ONU  ja va acreditar el 2014 que les sistemàtiques violacions de drets humans al país asiàtic equivalien a crims contra la humanitat.