Les fàbriques de Trump que mai no van tornar

Dave Green fa una pausa i esbufega a l’altre costat del telèfon. «No va fer una merda, això és el que Trump va fer per evitar el tancament de la planta», diu sense mossegar-se la llengua. A la primavera de l’any passat GM va apagar definitivament els llums de la seva fàbrica a Lordstown, després de més de mig segle operant a la regió. Els espeternecs del president a Twitter no van servir per a res. Com molts altres treballadors de la planta, Green va haver de fer les maletes per buscar-se la vida en una altra banda. Va acabar a Indiana, a 650 quilòmetres de casa seva, resituat en una altra planta de GM, empresa on fa 30 anys que treballa. «No podia renunciar a l’assegurança sanitària i altres beneficis perquè tinc dues filles. Però ha estat molt difícil. Vaig haver de deixar enrere la meva família, els meus amics i les meves arrels».

Green va viure molt de prop el tancament perquè era el cap sindical d’United Auto Workers  a la planta quan l’empresa va començar a reduir torns i a acomiadar treballadors a partir del 2018. «Vaig enviar dues cartes al president dient-li que la nostra gent havia votat per ell i que necessitàvem ajuda». No va succeir res. Més aviat al contrari. Les promeses de Trump per eliminar els estàndards d’eficiència energètica imposats pel seu predecessor als cotxes, ho va posar fàcil a GM per interrompre la fabricació del Cruze i concentrar-se en vehicles més grans i lucratius.

El tancament de la planta de General Motors a Ohio il·lustra el desencant de molts obrers blancs amb el president

«Molts treballadors se senten traïts per Trump i no tornaran a votar-lo. Estan avergonyits d’haver-lo recolzat», afirma Green. El gegant de l’automoció també va tancar plantes d’acoblament a Michigan i Maryland, mentre que augmentava les importacions des de Mèxic.

EFECTE DÒMINO

EFECTE DÒMINOLa desfeta a Lordstown va provocar un efecte dòmino en tota l’economia de la regió, ja per si mateixa molt depauperada després de dècades de desindustrialització. I serveix ara per il·lustrar els problemes a què s’enfronta el president per tornar a guanyar a Ohio i altres estats industrials que van ser claus per a la seva victòria el 2016. Llavors hi va haver un transvasament massiu de vots de l’obrer blanc, que va comprar les seves promeses per ressuscitar les manufactures i generar milions de llocs de treball industrials.

Però igual que va succeir amb la indústria del carbó, Trump tampoc no ha complert. Durant els primers tres anys del seu mandat es van crear uns 500.000 llocs de treball a les manufactures, segons l’Economics Policy Institute, a un ritme similar que durant la presidència de Barack Obama. Un repunt que va començar a evaporar-se el 2019 per l’impacte negatiu de les seves guerres comercials.

La pandèmia no ha fet més que accelerar el declivi i, des del febrer, el país ha perdut 650.000 llocs de treball al sector. En estats com Ohio, Pennsilvània, Michigan o Wisconsin les pèrdues netes oscil·len entre els 20.000 i els 65.000 llocs de treball. El resultat es percep a les enquestes. Trump va darrere a Ohio, després d’haver guanyat l’estat per set punts el 2016.

«No conec ningú en aquest sector que pensi que els aranzels hagin estat beneficiosos», diu Tim Fiore, responsable dels respectats informes sobre l’estat de les manufactures que elabora l’Institute for Supply Management. «Els impostos a l’acer van ajudar els productors nacionals nou mesos, però a mesura que els seus clients van trobar maneres per circumval·lar-los, els preus es van desplomar, i ara els productors no poden desfer-se del seu estoc perquè no hi ha demanda».

DECADÈNCIA PER TOT ARREU

DECADÈNCIA PER TOT ARREUAls carrers de Younsgtown i Warren, les dues petites capitals que envolten el llogarret de Lordstown, res no ha canviat. La decadència està per tot arreu després de més de tres dècades de desindustrialització. A les velles mansions dels barris aristocràtics, ocupades al seu dia pels barons de la indústria, creixen les males herbes i proliferen les drogues i la prostitució.

Per 5.000 dòlars es pot comprar un mansió, però s’hauria de desballestar sencera. «Hi ha molta frustració i sensació d’abandonament. La gent veu com altres zones es fan riques, particularment a la costa, i nosaltres som cada dia més pobres», diu l’economista de la Universitat Estatal de Youngstown, Albert Sumell.

La pandèmia no ha fet més que accelerar el declivi i, des del febrer, el país ha perdut 650.000 llocs de treball al sector

El mèrit de Trump fa quatre anys va estar a donar esperança a aquestes regions castigades per la globalització i el lliure comerç. Les seves promeses per pressionar la Xina i Mèxic van ser rebudes aquí amb el mateix entusiasme que una pluja de caramels al pati d’una escola. Però no només han donat resultats nuls o modestos, sinó que en gran manera han esquivat l’arrel del problema.

«La desindustrialització no s’explica tant per la deslocalització d’empreses o el lliure comerç sinó per l’automatització», explica Sumell. Alguns estudis afirmen que fins el 87% dels llocs de treball perduts en les dues últimes dècades es deuen a la substitució de treballadors per màquines a les fàbriques. 1.800 van tancar els primers dos anys de la presidència del republicà.

EL CULTE DEL TRUMPISME

EL CULTE DEL TRUMPISMEA Lordstown i els seus voltants centenars de treballadors van acabar venent-se les cases i van acabar mudant-se a una altra banda. Just el contrari del que Trump els havia demanat. Però no tothom té tan clar que el proletariat blanc el castigui significativament per les seves promeses incomplertes.

«Trump va enganyar els treballadors perquè el votessin, però no veig una revolta en marxa», diu James Walker des del Sindicat de Treballadors de l’Acer a Warren. «Aquesta regió continua estant plena de banderes i efígies de Trump. Molts obrers no volen reconèixer que es van equivocar a votar-lo. No els importen els fets. El trumpisme s’ha convertit en un culte».