CARRERA A LA CASA BLANCA
El vot per correu i anticipat es dispara en les eleccions dels EUA
A dues setmanes del 3-N ja han votat més de 34 milions de nord-americans, el 24% del total del 2016
Les llargues cues per votar es repeteixen en diversos estats
undefined55497832 cyclist mickey mcdiarmid votes by dropping her completed bal201020191017 /
Divendres passat, sota una torrencial tempesta i tres dies abans que a Florida s’obrís el termini per a la votació anticipat, el Nick es va acostar fins al Departament d’Eleccions del comtat de Miami-Dade a Doral per dipositar en persona el seu vot per correu. Ho va fer aprofitant una visita als seus pares i no perquè estigui preocupat perquè hi pugui haver frau com suggereix Donald Trump, una cosa que aquest jove de 25 anys defineix d’«absoluta mentida». Poc després que ell van arribar al mateix lloc la Janeisie, de 35 anys, i la seva mare, la Iliana, de 64. Ho van fer «pel virus, només per estar segures i perquè fa confiança venir». En el cas de la Iliana, votant de Trump, també «per evitar qualsevol cosa que passi».
Són només tres dels més de 34 milions de persones que ja han votat anticipadament als Estats Units segons les estadístiques que manté l’US Elections Project, ja sigui en vot primerenc o per correu, enviant en aquest últim cas les paperetes per al 3 de novembre bé pel servei postal o mitjançant el dipòsit en persona.
Aquestes xifres a dues setmanes dels comicis representen ja més del 24% del total de vots que es van emetre en les presidencials del 2016. I constaten les previsions que aquest 2020 s’assoliran xifres rècord i, previsiblement, se superarà la participació de 136 milions de nord-americans que van votar a les presidencials del 2016 fins a superar, segons alguns càlculs, els 150 milions.
Pandèmia i entusiasme
Hi ha diverses raons que expliquen aquesta força. La principal és que la majoria dels estats han fet esforços per garantir la seguretat del vot enmig de la pandèmia de Covid-19 animant i facilitant la participació primerenca, tot i que en alguns de governats per republicans s’han intentat adoptar mesures denunciades pels demòcrates com esforços per suprimir el vot. A Texas, per exemple, el governador va mirar de reduir les bústies de dipòsit de paperetes per correu a només una per comtat, sense que importés la mida de la població. De moment la seva decisió ha sigut frenada pels tribunals.
Aquestes són unes eleccions també en les que, segons ratifiquen estrategs dels dos partits, la intensitat de l’electorat no té precedents recents. És una passió que, segons les dades facilitades pels estats que informen sobre l’afiliació dels votants, està de moment mobilitzant més demòcrates. En les dades de l’US Elections Project, aquests representen el 52,8% dels que ja han votat, enfront el 25,2% de republicans i el 21,4% sense afiliació a cap partit. L’avantatge aparent per a Joe Biden es repeteix tant en vot presencial anticipat (43,3% demòcrata davant 35,4% per a Trump) com en vot per correu (54,4% de paperetes ja enviades davant 23,6%).
Seria erroni, no obstant, prendre les tendències com a inamovibles. Prop de 100 milions de nord-americans amb dret a vot no el van utilitzar en les presidencials de 2016 i una de les claus serà qui aconsegueix fer que aquest any no se saltin l’elecció. Els republicans estan traient avantatge als demòcrates en estats clau com Florida, Carolina del Nord o Pennsilvània quant a registre de votants, tot i que tampoc aquesta «arma secreta» de Trump, en paraules d’un consultor republicà, sigui garantia. En les legislatives del 2018 els demòcrates van treure avantatge en registre i van aconseguir victòries, però també van perdre algunes carreres. I una clau serà quin dels dos partits aconsegueix portar a les urnes més dels 100 milions
El que és segur és que Trump, ja sigui a favor o en contra, mobilitza els nord-americans. Així com en les legislatives del 2014 es va registrar el nivell de participació més baix en 70 anys, en les del 2018, quan ell ja era a la Casa Blanca, es va arribar al nivell més alt en més d’un segle.
Cues vergonyoses
Notícies relacionadesUna de les imatges que està deixant l’elecció ja en marxa és la de les llargues cues en alguns centres de vot anticipat. El primer dia de votació a Geòrgia la setmana passada, per exemple, hi va haver gent esperant fins a set hores. En alguns comtats de Texas van votar en aquella primera jornada el 10% del total d’electors del 2016 i ja ho han fet més de 4,7 milions de ciutadans (superant el total de vots que va rebre Trump en les anteriors presidencials)
Aquestes imatges es repeteixen en altres estats, com a Florida, on el vot anticipat va arrencar dilluns, i a Wisconsin, on ha començat aquest dimarts. I en part són reflex de l’entusiasme però també de problemes organitzatius i motiu de vergonya en una democràcia avançada que continua organitzant les seves eleccions el dimarts després del primer dilluns de novembre, un dia feiner i no dia festiu.