Bolívia i Xile dibuixen canvis en el mapa polític llatinoamericà

Una victòria tan aclaparadora ni tan sols formava part de l’expressió de desitjos de l’heterogeni espai progressista llatinoamericà. L’arribada d’Arce a la presidència, gairebé un any després del cop d’Estat, és observada ara com un possible punt d’inflexió a l’Amèrica Llatina després d’anys de predomini de les dretes. La consulta popular a Xile sobre la reforma de la Constitució, prevista per diumenge vinent, apareix com un altre dels indicis que alguna cosa estaria canviant al subcontinent.

Ningú espera un cicle de governs de centreesquerra com el que va predominar durant la primera dècada d’aquest segle i va permetre a l’Amèrica Llatina, amb el Brasil al capdavant, tenir una autonomia relativa respecte als Estats Units. Quinze anys enrere, la regió es beneficiava de l’augment dels preus internacionals dels productes primaris. L’arribada de la pandèmia ha aprofundit les crisis preexistents de la majoria dels països.  S’estima que a finals d’any hi haurà 45,4 milions més de llatinoamericans pobres, cosa que suposarà 230,9 milions de persones sota aquesta condició.

La fi del pèndol

Malgrat les serioses limitacions, el mapa polític regional es comença a reconfigurar. Almenys així ho ha entès el president argentí, el peronista Alberto Fernández.  La tornada del MAS al poder a Bolívia, ha dit, crea, a més, millors condicions per reconstruir la Unió Sud-americana de Nacions. «El que més ens convé a l’Amèrica Llatina és unir-nos per enfrontar els problemes que tenim», ha dit el mandatari argentí.  El Grup de Puebla, un fòrum polític i acadèmic integrat per representants de l’esquerra política iberoamericana, entre ells diversos exmandataris, també ha saludat els canvis a Bolívia.  El que ha passat allà «marca el començament de la fi del pèndol que va portar, amb evidents costos socials i democràtics, a la restauració conservadora».

Amb aquesta expectativa s’espera el plebiscit xilè, que, si es confirmen les enquestes prèvies, acabarà per enterrar la base institucional forjada per la dictadura del general Augusto Pinochet. «Va ser a Xile on aquesta dictadura va assajar al peu de la lletra tot el manual neoliberal de la nostra època», va recordar l’expresident uruguaià José Mujica, dies enrere.

Notícies relacionades

La victòria de l'esquerra boliviana debilita Guaidó

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La consulta es va guanyar als carrers amb l’esclat social d’octubre del 2019. El seu efecte es va fer sentir en el seu moment a Colòmbia i pot tenir un nou efecte d’irradiació regional. «Anem per l’Equador», ha afirmat entusiasmat l’expresident colombià i exsecretari de la Unasur, Ernesto Samper. «El triomf del poble bolivià ratifica que, si caminem pel camí de la democràcia, l’organització popular i el progressisme, recuperarem l’Estat de dret i garantirem condicions de vida dignes per als nostres països», va argumentar l’excap d’Estat equatorià Rafael Correa. La justícia no li ha permès participar en les eleccions del 7 de febrer.  La Unió per l’Esperança (UNES) competirà en nom seu, amb oportunitats incertes.

Amb la mirada posada als EUA

Però abans, al novembre, tindran lloc les eleccions municipals al Brasil. El president Jair Bolsonaro posarà a prova el seu repunt a les enquestes. El futur del Govern d’ultradreta està en part associada al que succeeixi als Estats Units a principis del mes venidor. Una eventual ensopegada de Donald Trump deixaria Bolsonaro  debilitat a la regió i modificaria encara més l’horitzó d’expectatives polítiques. Al contrari, la continuïtat del «trumperialisme», com l’ha definit  el Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica (CELAG), representaria, a ulls de diferents analistes, un fre del despertar polític que s’està insinuant. Al seu torn dificultaria una postergada solució pacífica del conflicte veneçolà.