La justícia boliviana anul·la l'ordre de detenció contra Evo Morales

La justícia boliviana ha anul·lat l’ordre de detenció contra l’exmandatari esquerrà Evo Morales per suposats delictes de terrorisme, una setmana després de l’elecció del seu delfí Luís Arce com a nou president, ha informat aquest dilluns el jutge Jorge Quino. L’ordre d’arrest contra l’exmandatari exiliat a l’Argentina ha sigut aixecada perquè «es van vulnerar els seus drets, bàsicament el dret a la defensa a causa que no es va citar degudament l’expresident», ha dit Quino, president del Tribunal Departamental de Justícia de La Paz, al canal Unitel.

Morales prepara la seva tornada a Bolívia, després d’un any d’exili, però descarta qualsevol participació en el Govern d’Arce i assegura que es dedicarà a l’activitat sindical i la piscicultura. Sense que encara s’hagi fixat la data de la presa de comandament d’Arce i del vicepresident electe David Choquehuanca, Morales ha assenyalat en una entrevista per Zoom a l’AFP que la Confederació Única de Treballadors Camperols de Bolívia serà la instància que decideixi el dia del seu retorn.

«Hi ha companys que em demanen que vagi a la possessió i els estic molt agraït. El germà (president de l’Argentina) Alberto Fernández, tan solidari, tan humà, m’ha ofert portar-me Bolívia. Tinc invitació (a la cerimònia). Els moviments socials encara estan debatent. Decidiran ells», va emfatitzar.

Sobre els seus plans una vegada que torni al seu país, Morales va afirmar que s’instal·larà a la regió de Cochambamba, per reprendre l’activisme sindical en el qual es va iniciar als anys 80 fins a arribar a la presidència el 2006. «[Hi seré] a la zona del Tròpic de Cochabamba, al costat dels moviments socials i el MAS (Moviment al Socialisme). Cuidarem, defensarem el nostre procés, acompanyarem Lucho (Luis Arce), per descomptat, som militants. Cuidarem els nostres principis ideològics, també els programes socials per bé de tot el poble bolivià», va asseverar.

A la pregunta sobre si assumiria alguna funció en el govern d’Arce, va respondre emfàtic: «No, en absolut».

Frau electoral

«Continuaré de dirigent sindical fins quan m’ho permetin. En l’àmbit personal em dedicaré a l’agricultura. Estic fent tallers per telèfon per tenir piscines de criança de peix. Està molt de moda el tambaquí. Els companys que tenen viver de peix tambaquí estan guanyant molt bé», va apuntar.

Morales, que va governar Bolívia gairebé 14 anys, va renunciar a la presidència el 10 de novembre del 2019, després de perdre el recolzament de les Forces Armades enmig d’una crisi desencadenada per denúncies de frau electoral. Asilat inicialment a Mèxic, es va refugiar a l’Argentina el desembre del 2019, a l’assumir la presidència el centreesquerrà Alberto Fernández.

Notícies relacionades

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Les promeses de Trump posen en perill el sistema educatiu dels EUA

Morales culpa de la seva sortida del poder els Estats Units i el secretari general de l’Organització d’Estats Americans, Luis Almagro.

«És un cop dels Estats Units. L’imperi ha aconseguit que Evo no sigui president. Però el pla de l’imperi, juntament amb la dreta boliviana, era proscriure el MAS i no han pogut», va asseverar.