El terrorista de Niça havia desembarcat a Itàlia al setembre procedent de Tunísia

El terrorista Brahim Aoussaoui, un tunisià de 21 anys que dijous va degollar amb un ganivet dues persones i en va decapitar una tercera a la catedral de Niça, va arribar a Europa a través de l’illa italiana de Lampedusa i va seguir tot el periple administratiu de qualsevol migrant en la seva arribada a un port de la UE. 

La policia francesa va trobar a l’interior de la catedral una motxilla amb els objectes personals del presumpte autor dels fets: dos ganivets que no van ser utilitzats, dos telèfons mòbils i un exemplar de l’Alcorà. L’arma utilitzada feia 60 cm, amb una fulla de 17. La identificació de l’agressor va ser possible gràcies a un document de la Creu Roja italiana que portava. En relació amb els mateixos fets, un home de 47 anys ha sigut detingut per la seva presumpta complicitat a l’haver estat en contacte amb el  terrorista el dia abans de l’atac.

Aoussaoui es troba detingut i hospitalitzat en estat molt greu després d’haver rebut tres trets durant el seu arrest a l’interior de la catedral de Niça. En un primer moment, els agents van intentar neutralitzar-lo amb una arma aturdidora, tot i que sense èxit, i després li van disparar. El noi s’havia abocat a la religió i s’havia aïllat socialment en els últims dos anys i mig, segons ha explicat la seva mare a l’agència France Presse. La família d’Aoussaoui viu en una casa senzilla en un barri popular de Sfax, una ciutat costanera de Tunísia.

Itàlia es pregunta ara com ha sigut possible que el jove tunisià passés desapercebut o que s’escapés, ja que, segons els protocols italotunisians firmats recentment hauria d’haver sigut repatriat. Matteo Salvini, líder de la Lliga, actualment en l’oposició però que sent ministre de l’Interior (2018) va bloquejar els ports a la immigració, ha demanat que, en cas de confirmar-se la informació, el seu successor al ministeri dimiteixi. En un tuit de dijous, Salvini no esmenta que va ser ell qui va desmantellar de la nit al dia bona part del sistema de control dels immigrants destinats a ser refugiats o retornats al seu país, i per això els indocumentats i irregulars van passar a la clandestinitat, és a dir, es van esfumar cap a Europa.

Luca Casarini, cap de la missió Mediterranea Saving Humans, ha replicat a Salvini considerant que «només persones mesquines i sense vergonya en aquest moment de dolor poden pensar a utilitzar les tragèdies per a la propaganda de l’odi, com els voltors que s’acarnissen amb els cadàvers per als seus interessos electorals, fent el joc a Estat Islàmic».

PCR NEGATIU

La primera notícia que Aoussaoui va arribar a França des d’Itàlia no va procedir de Roma ni de París, sinó d’Eric Ciotti, diputat del partit francès Els Republicans pel departament dels Alps Marítims, que toca amb Itàlia. «El protagonista de l’atemptat de Niça és un tunisià que va arribar fa poc temps des de Lampedusa», va escriure dijous.

Segons la primeres reconstruccions, Aoussaoui va arribar a Lampedusa el mes de setembre a bord d’una barcassa. Va ser identificat, li van fer un PCR, va passar dues setmanes de quarantena a bord de la nau Rhapsody i després, havent donat negatiu, va ser transferit a Bari, ja a la península. En aquesta ciutat li van donar un document d’expulsió, amb l’ordre d’abandonar Itàlia en una setmana. Tres setmanes després, va reaparèixer a la catedral de Niça.

La Creu Roja italiana ha explicat que el document amb el nom del terrorista trobat per la policia francesa no té cap validesa. «No es tracta d’un carnet, sinó simplement d’un paper amb el nostre logo que no val res i que només inclou nom, cognom i número d’identificació com consta en el registre». Des de la Creu Roja afirmen que el paper «només serveix per saber qui està en quarantena».

Aoussaoui no estava fitxat i al ser un immigrant tunisià, que no podia demanar l’estatus de refugiat, podia ser expulsat immediatament, però ningú no ho va fer. Tenia per llei set dies per tornar pel seu compte al seu país. L’acord italotunisià permet que Itàlia repatriï fins a 80 tunisians per dia.

Crítiques de països musulmans

L’atemptat de Niça va tenir lloc dues setmanes després de l’assassinat del professor Samuel Paty i en plena polèmica entorn de les caricatures del profeta Mahoma publicades pel setmanari satíric Charlie Hebdo. La defensa d’aquestes per part d’Emmanuel Macron ha contribuït a alimentar les crítiques de certs països musulmans contra el discurs francès. «Res ens farà retrocedir, mai», va prometre el mandatari gal davant les protestes registrades a l’Iran, Turquia, el Pakistan, Jordània i Kuwait, demanant el boicot dels productes francesos i denunciant les controvertides il·lustracions. Les mateixes que «desperten la fúria dels musulmans d’arreu del món», va escriure el diari ultraconservador iranià Vatan Emrooz en la seva publicació del 27 d’octubre, un missatge acompanyat d’una caricatura del mateix Macron en forma de dimoni. 

Notícies relacionades

Alerta màxima a França després d'una nova onada d'atacs gihadistes amb tres morts

Un detingut per la seva possible complicitat amb el terrorista de Niça

El mateix dijous, la policia va detenir un jove afganès de 26 anys, conegut pels serveis d’intel·ligència, a la ciutat de Lió. L’individu, vestit amb el vestit tradicional i amb una armilla tàctica, portava un ganivet de 30 centímetres durant el seu arrest i estava preparat per passar a l’acció. Un altre incident va tenir lloc a Avinyó, on un home va amenaçar amb un ganivet els transeünts i, tot i que les autoritats van acabar descartant la pista terrorista en aquest últim incident, va contribuir a avivar el clima de tensió que viu França. 

La relació entre la sèrie de successos ocorreguts aquest dijous en diferents regions i circumstàncies és difícil d’establir amb certesa. No obstant, els especialistes posen el focus en una data clau: el 29 d’octubre els musulmans celebren la festa d’Al-Maulid, el naixement de Mahoma. Una festivitat que arriba en plena polèmica entorn de les caricatures del profeta.