Els EUA entren en un frenètic final de campanya

El rellotge del compte enrere cap a les eleccions presidencials del 3 de novembre als Estats Units ja no marca dies, sinó hores. Són menys de 100 les que queden perquè les urnes decideixin si Donald Trump segueix quatre anys més a la Casa Blanca o si hi torna, ara com a president, Joe Biden. La incertesa i també les tensions estan disparades, però no són l’única cosa.

En uns comicis marcats per la pandèmia de coronavirus, àmpliament interpretats com un referèndum sobre Trump que funciona a tall de xut d’adrenalina, tant a favor com en contra del president, més de 85 milions de nord-americans ja han votat per endavant i per correu, segons el registre que manté l’US Elections Project. Són el 62% del total que van votar en les presidencials del 2016. I els primers passos cap a un rècord de participació en un segle estan fets amb fermesa.

La fita de Texas

Aquest mateix divendres, Texas anunciava que aquí ja han votat més de nou milions de persones, més ciutadans que tots els que van participar fa quatre anys, que ja van batre una marca històrica. Llavors Trump es va emportar l’estat per nou punts però avui, segons la mitjana de sondejos de Real Clear Politics, està a poc més de dos per sobre el seu rival demòcrata. I Trump s’arrisca a una derrota que els republicans no pateixen en un dels seus més rellevants feus des que al 1976 Jimmy Carter es va emportar d’allà els 38 vots del col·legi electoral.

La intensitat de la lluita per cada vot texà la demostrava la visita de la número 2 de Biden, Kamala Harris, amb tres mítings a tres ciutats. I en el disputat duel el Partit Republicà llegeix molt més que un missatge sobre Trump. «Estem gairebé en mode crisi», ha reconegut el congressista Dan Crenshaw. «La base del partit és molt blanca, molt gran i rural en un estat que s’està fent més jove, més divers i més urbà». És el mateix que passa a Arizona, on el vicepresident Mike Pence passava la jornada fent campanya.

Agendes frenètiques

Hi ha molt de frenètic en aquesta recta final de la campanya i res ho és possiblement més que l’agenda dels candidats. Aquest divendres, per exemple, Biden oferia tres mítings a Iowa, Minnesota i Wisconsin. En aquests dos últims estats, i a Michigan, veien Trump. I és només aperitiu d’una traca final d’infart.

El president, de 74 anys, recuperat fa només unes setmanes del contagi de coronavirus, té quatre mítings dissabte a Pennsilvània, un dels estats que es va emportar el 2016 per menys d’un 1%, on ara la lluita és ferotge i el candidat demòcrata farà el seu tancament de campanya dilluns. Diumenge,  Trump ha planejat cinc mítings a cinc estats diferents i uns altres cinc (a quatre estats) dilluns.

Tant ell com Biden estan competint per aconseguir una mobilització que pot ser clau: la dels que no van votar el 2016, i de moment semblen estar aconseguint-la. Segons anàlisis de dades de TargetSmart referenciats per ‘The New York Times’, un 25% dels 10 milions de vots emesos ja a 14 estats frontissa són de ciutadans que no van votar en les últimes presidencials. En aquest vot primerenc i per correu l’avantatge, del 14,5%, és per als demòcrates, però l’expectació és que es redueixi el dia 3 amb el vot en persona, que s’anticipa més favorable a Trump.

Notícies relacionades

Trump està deportant sols a Mèxic menors de tercers països

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest fet, i la tardança que en alguns estats hi haurà per comptar els vots que han arribat per correu, també fan pujar la possibilitat que la nit del 3 no es coneguin els resultats definitius. Amb Trump minant la confiança en el sistema i els seus temps, qüestionant per exemple aquest divendres una decisió del Tribunal Suprem que dona nou dies a Carolina del Nord per comptar els vots per correu, creix la por que la incertesa exploti en forma d’enfrontaments.

This decision is CRAZY and so bad for our Country. Can you imagine what will happen during that nine day period. The Election should END on November 3rd. https://t.co/Hkftv9Jp56

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 30 de octubre de 2020

Aquesta por es palpa ja al carrer, com a Washington, on al centre els negocis han començat a tancar en preparació a potencials protestes. I es nota en decisions com l’adoptada per Walmart, una de les cadenes més grans de grans magatzems del país, que «per precaució» i davant l’«agitació social» ha decidit retirar de les lleixes les armes i municions (tot i que no en suspèn la venda). Des de començament d’any els nord-americans han comprat un rècord de 17 milions d’armes de foc.