Biden ja treballa

La transició als Estats Units ha començat. El president electe Joe Biden i el seu equip ja treballen, per més que Donald Trump es negui a reconèixer el dictat de les urnes i tot i que l’Administració del republicà estigui impedint de moment l’arrencada oficial del procés. I en els primers passos del demòcrata, que des del maig té funcionant un grup de transició que ja ha recaptat set milions de dòlars per anar treballant i ara pitja l’accelerador, ja s’entreveu el transcendental canvi de cicle que representa la seva elecció.

Dissabte a la nit, quan el demòcrata va fer a Wilmington (Delaware) el seu primer discurs com a president electe, el seu missatge a la nació va ser d’unitat, una crida a «curar ferides», un prec per «deixar enrere la retòrica dura i abaixar la temperatura», una crida perquè l’«era ombrívola de la demonització a Amèrica es comenci a acabar». Però hi va haver també un compromís concret amb començar a complir el «mandat per a l’acció» que Biden ha identificat amb la seva contundent victòria. I aquí va lletrejar les quatre prioritats, penjades ja també a la flamant web de la transició i en els nous comptes a Facebook, Twitter i Instagram: la lluita contra el coronavirus, per la recuperació econòmica, per la igualtat racial i contra el canvi climàtic.

Aquest dilluns el demòcrata anunciarà els 12 integrants del seu equip de treball contra la pandèmia, encapçalat per Vivek Murthy, que va ser el metge principal del govern durant la presidència de Barack Obama. Quedaran encarregats de dissenyar tots els detalls de plans de Biden que inclouen el retorn a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb què va trencar Trump; una trucada al doctor Anthony Fauci, el principal viròleg del país a qui el president sortint ha injuriat; establir una nova cadena de subministrament nacional que garanteixi la producció i distribució de medicaments, vacuna i material mèdic i de protecció, per a la qual cosa podria intensificar l’ús de la Llei de Producció de Defensa; així com establir una junta que supervisi les proves.

La barrera de Trump

«No ens estem esperant per posar-nos a treballar», ha dit aquests dies Biden, que ho està demostrant. Però el rebuig de Trump d’acceptar la derrota té impacte en com i fins a quin punt es pot organitzar aquest treball. Només quan l’Administració de Serveis Generals certifiqui un guanyador podran Biden i el seu equip de transició accedir als 6,6 milions de dòlars de fons federals que s’assignen per al procés i, sobretot, només llavors podran tenir accés a la informació de cada departament i agència federal, una cosa bàsica per determinar quines accions cal prendre en cadascun. Però al capdavant de Serveis Generals hi ha Emily Murphy, nomenada per Trump, i no sembla tenir pressa per reconèixer el demòcrata com a guanyador.

Fins i tot amb aquesta barrera fonamental, l’equip de transició, compost actualment per 75 persones però que podria créixer fins a les 300, no para. Al capdavant hi ha Ted Kaufman, que durant dues dècades va ser cap de gabinet de Biden al Senat, li va donar el relleu en l’escó quan va arribar a la vicepresidència i aquí va ajudar a reescriure precisament la llei que regula la transició.

Planejant el gabinet

Notícies relacionades

Europa espera un canvi a millor amb Biden

El triomf de Biden suscita silenci a la Xina i Rússia i esperança a l'Iran

Al llarg de la setmana podrien començar també els anuncis del seu equip a la Casa Blanca, cap de més fonamental ara que qui podria ser el seu cap de gabinet, un lloc per al qual el nom més estudiat és el de Ron Klain, que ja va exercir aquesta funció per ell en la seva etapa de vicepresident i va ser coordinador de la resposta a l’Ebola. I prop d’Acció de Gràcies, a final de mes, s’espera l’anunci dels escollits per compondre el seu gabinet, que ha promès que serà el més divers de la història. Els interrogants sobre algunes de les seleccions es mantindran, especialment perquè els secretaris són part dels 1.200 alts càrrecs (de 4.000 que nomena un president) que necessiten confirmació del Senat. La composició definitiva d’aquesta cambra està en l’aire almenys fins al 5 de gener, quan a Geòrgia se celebra la segona volta de les eleccions per dos escons.

Tot és part d’un complex puzle necessari per executar l’agenda preparada per quan Biden prengui possessió el 20 de gener del 2021, i és intensa. En les primeres hores i dies el president electe té previst reincorporar els EUA a l’Acord del Clima de París i començar a reinstaurar algunes de les 100 regulacions de protecció mediambiental que Trump ha desarticulat; tornar també el dret de sindicar-se als funcionaris, desposseïts d’aquest dret per Trump el mes passat; posar fi al veto a ciutadans de països de majoria musulmana o apujar el nombre de refugiats. En molts casos, Biden ho podrà fer utilitzant només el poder executiu, una eina que no vol afavorir però a què, depenent de com quedi el Senat, potser hagi de recórrer més del que li agradaria.