Els últims cartutxos de Trump per a la 'vendetta'

Durant molts anys Donald Trump es va dedicar a trucar a la premsa del cor i els tabloides de Nova York fent-se passar pel seu publicista. Canviava la veu com un ventríloc, presumia de les seves últimes aventures i propagava rumors per atraure l’atenció dels mitjans, essencial per vendre la seva marca i alimentar el seu insaciable ego. Aquests dies ha quedat en una posició no gaire diferent. Després de la seva derrota electoral contra Joe Biden ha deixat de controlar la conversa política i acaparar els titulars del dia per convertir-se en un personatge secundari del seu propi drama. La diferència és que ara les l’amo del carrer republicà i té a les seves mans la clau perquè els Estats Units puguin tenir una transició pacífica i ordenada a la Casa Blanca. 

«El que Donald Trump faci en els pròxims set dies determinarà tant el seu futur com el dels EUA», ha dit l’enquestador republicà Frank Lutz. Aquesta continua sent la pregunta del milió. En el seu entorn creixen les veus perquè admeti la seva derrota i no embruti més el seu llegat, que ha posat el país en la mateixa lliga que aquests règims bananers on el cabdill de torn s’aferra al poder al·legant fantasies de frau. Assessors com el seu gendre, Jared Kushner, s’haurien convençut que el final és inevitable, una informació que ha mirat de negar aquest diumenge. Però altres membres del clan, com els seus fills homes, empenyen perquè continuï lluitant i esgoti fins a l’últim recurs legal per disputar un resultat que ha perdut per més de quatre milions de vots populars i un desavantatge inqüestionable al col·legi electoral.

Des del seu entorn es diu que continua vivint en la negació. El dissabte de la seva derrota es va passar el matí jugant a golf, un esport a què ha dedicat més de 300 dies de la seva presidència. «¡He guanyat aquestes eleccions per molt!», va dir poc abans que els mitjans donessin per tancat l’escrutini de Pennsilvània. I la seva cançoneta no ha canviat des d’aleshores. «Creiem que aquesta gent són uns lladres. Les maquinàries de les grans ciutats són corruptes. Aquestes han sigut unes eleccions robades», va escriure diumenge a Twitter. La seva campanya segueix demanant diners per finançar l’ofensiva legal posada en marxa a Geòrgia, Nevada o Pennsilvània i ha nomenat David Bossie, un veterà de la guerra de guerrilles a Washington, per liderar l’estratègia. 

Sense legitimitat internacional

Les grans democràcies occidentals no han tardat a felicitar Biden, igual com règims amb pedigrí més qüestionable, des d’Egipte, a les Filipines o Israel, amb un primer ministre que no ha tardat a saltar del barco malgrat els favors impagables que Trump ha fet al seu país. Notables republicans com l’expresident George W. Bush també han disfrutat del moment amb fruïció. «Tot i que tenim les nostres diferències polítiques, sé que Joe Biden és un bon home que s’ha guanyat l’oportunitat de liderar i unir el nostre país», va dir en un comunicat. Sense legitimitat internacional, a Trump només li queda de moment el silenci de Rússia, la Xina o el Brasil, tot un reflex dels serveis i aliances bastardes de la seva presidència. 

Al seu epíleg encara li queden molts capítols perquè el de Nova York seguirà a la Casa Blanca fins al 20 de gener del 2021. I molts creuen que als seus quatre anys de terrabastall i deriva autoritària els falta la traca final. «Si perd el poder es passarà els seus últims 90 dies destruint els EUA com un nen cruel amb un martell en una botiga de porcellana», ha dit a ‘The Guardian’ l’analista d’intel·ligència, Malcolm Nance. De forma immediata s’espera la purga de tots els alts càrrecs pels quals se sent traït. Des del doctor Anthony Fauci, al cap de l’FBI, Christopher Wray, o el secretari de Defensa, Mark Esper. 

Jubilació als tribunals

Notícies relacionades

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Les promeses de Trump posen en perill el sistema educatiu dels EUA

Legislativament no li queden cartutxos, però manté els seus poders executius per a la vendetta o per blindar-se potencialment d’una jubilació als tribunals. Hi ha qui tem que miri de treure els EUA de l’OTAN o colli més els europeus amb les seves guerres aranzelàries. Com a mínim es preves que abusi de la clemència i l’indult, com van fer altres predecessors en els seus últims dies. En el seu cercle més pròxim no falten assessors incriminats o en arrest domiciliari, una demostració de la naturalesa pseudomafiosa de la seva presidència. Des de Paul Manafort, a Steven Bannon o Michael Flynn.

El dubte és si Trump mirarà de blindar-se legalment a si mateix i la seva família, davant la possibilitat que sigui imputat al deixar la Casa Blanca. El fiscal del districte de Manhattan l’està, presumptament, investigant per frau bancari, tot i que si alguna cosa sap el magnat és sobreviure als tribunals. Al llarg de la seva vida ha fet front a més de 3.500 demandes, segons l’‘USA Today’, algunes com a demandat, d’altres com a demandant.