¿Pot Trump continuar qüestionant el resultat de les eleccions?

Des de l’anunci dissabte de la victòria de Joe Biden en les eleccions dels Estats Units, el president Donald Trump, que es va postular a la reelecció, s’ha negat a reconèixer la seva derrota, avalat per legisladors republicans.

Des dels comicis del 3 de novembre, els republicans han presentat recursos davant la justícia en almenys cinc estats clau, al·legant frau o irregularitats en el procés electoral.

Es va anunciar un recompte a Geòrgia, on la votació va estar particularment renyida, i no s’exclou que ocorri el mateix a Wisconsin, tot i que pràcticament no hi ha probabilitats que això modifiqui els resultats, en els dos casos. ¿Fins quan pot durar la impugnació dels resultats? ¿Es pot qüestionar la victòria de Biden?

¿Quant temps necessitarà la confirmació dels resultats?

De moment, l’escrutini continua en alguns estats clau, inclòs Pennsilvània, i s’acaba d’anunciar un recompte manual a Geòrgia.

Però cada estat té un termini perquè les autoritats electorals certifiquin el resultat i validin el recompte de vots: Geòrgia té fins al 20 de novembre; Pennsilvània, fins al 23; Arizona, fins al 30.

«No crec que hàgim d’esperar que cada estat certifiqui formalment els seus resultats», va dir John Fortier, especialista en eleccions del Bipartisan Policy Center, una organització que busca bastir ponts entre demòcrates i republicans.

«Crec que en algun moment, probablement en els pròxims dies, amb l’avenç del càlcul i potser el rebuig de certs recursos legals, veurem que les diferències són massa grans com per esperar una reversió mitjançant accions legals», va afegir. «Crec que així és com es resoldrà l’assumpte».

El 14 de desembre és la data límit real, ja que és quan els grans electors de cada estat s’han de reunir al Col·legi Electoral per elegir formalment el president, una votació en principi dictada per la majoria del vot popular a les respectives demarcacions.

En ocasió de les eleccions del 2000, en les quals el republicà George W. Bush i el demòcrata Al Gore van competir per la Casa Blanca, el resultat de Florida va ser disputat durant més de 30 dies, però el Tribunal Suprem va posar fi al recompte perquè no s’incomplissin els terminis, i va donar guanyador Bush per una diferència amb prou feines de més de 500 vots.

¿Hi haurà llistes rivals de grans electors als estats impugnats?

És un escenari «extremadament improbable», diu Barry Burden, especialista de la Universitat de Wisconsin. «El simple fet que algunes persones ho evoquin és preocupant [...] es pensava que la democràcia nord-americana havia arribat a un grau de maduresa on aquest tipus de comportament no ocorreria».

En aquest escenari, que segons Burden atempta contra «les normes i procediments per designar un president», el parlament de majoria republicana d’un estat o diversos, en els quals la victòria demòcrata va ser impugnada, podria designar grans electors del seu partit, en lloc de validar la llista demòcrata que reflecteix els resultats del vot popular.

La disputa continuaria després davant el Congrés, que es reunirà el 6 de gener per comptar els vots dels grans electors i designar formalment el guanyador de l’elecció. Però perquè això ocorri, diversos estats clau haurien de presentar llistes rivals per qüestionar la victòria de Joe Biden, una cosa que els experts entrevistats per l’AFP consideren impossible.

¿I si Trump no reconeix la seva derrota?

«És probable que Donald Trump mai accepti la derrota», va dir Burden. «Continua qüestionant els resultats de les eleccions del 2016, malgrat que les va guanyar en forma clara i justa, així que és probable que les continuï qüestionant la resta de la seva vida».

No per això Biden deixarà de ser investit president el 20 de gener del 2021, tot i que sembraria dubte entre els votants republicans i podria «deslegitimar» la victòria del demòcrata, va afegir. «Potser plantar el dubte sigui l’únic objectiu de l’equip de campanya de Trump».

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Fortier diu estar «absolutament segur que hi haurà una transició pacífica», tot i que no sigui «la més amigable» o «la més fluida».

«El millor seria que admetés la derrota, però si la transició es retarda, tampoc serà la fi del món», va afirmar.