Creixen les protestes al Perú contra el president provisional Manuel Merino

El Perú és escenari de protestes i mobilitzacions sense precedents des de la fugida d’Alberto Fujimori fa dues dècades. El detonador del malestar ha sigut el nou Govern provisional que encapçala el legislador Manuel Merino. L’ús excessiu de la força per reprimir les mobilitzacions en contra seva ha provocat al seu torn una onada de repulsa internacional. Les manifestacions en repudi a la destitució per part del Congrés del també cap d’Estat interí, Martín Vizcarra, han cridat l’atenció per característiques que no es veien des de l’any 2000: diversitat i un fort component juvenil. «S’aprecia així mateix una presència massiva de dones amb un llenguatge i organització propis», va consignar el diari La República. «Alguna cosa els fastigueja però no aconsegueixo entendre què», va dir sobre la presència de milers de persones als carrers el president del Consell de Ministres, Ántero Flores-Aráoz, un gairebé octogenari dirigent que prové de l’espectre polític més conservador de la societat peruana i que haurà d’obtenir el vot de confiança de la legislatura per mantenir-se en el càrrec juntament amb els altres ministres. Les multitudinàries protestes de quatre dies han provocat fissures al bloc parlamentari que va votar a favor de la destitució de Vizcarra.

Vizcarra va haver d’abandonar la presidència per «incapacitat moral» i després de la denúncia d’haver rebut suborns quan era governador de la regió de Moquegua, sis anys enrere. Merino va assumir la presidència i va conformar un equip ministerial ben inclinat cap a la dreta i amb funcionaris que provenen del  fujimorisme i el Partit Aprista de l’expresident Alan García, que es va engegar un tret al cap fa dos anys per evitar anar a la presó per corrupció. 

Violència estatal

 La repressió policial cap als manifestants no va fer més que eixamplar les distàncies entre les expectatives de bona part de la societat i les accions de les autoritats transitòries. L’exgeneral de la Policia Gastón Rodríguez, al capdavant del ministeri de l’Interior, va considerar tan sols com a simples «percepcions» la violència de les forces de seguretat. «És repressió, inadmissible i indefugible. I seria bo que al Gabinet comencin a veure-ho», va dir el diari El Comercio a la seva editorial d’aquest dissabte. «Merino, amb repressió només aconseguiràs acabar a la presó, els joves no marxen per colors polítics, marxen pel seu país ¡et vas ficar amb la generació equivocada!», va dir l’exfutbolista i precandidat a la presidència, George Forsyth. 

Mentre Merino es manté en silenci, malgrat les nombroses crítiques a la seva legitimitat, països com Anglaterra, els EUA i Espanya es van afegir als pronunciaments d’organitzacions internacionals com l’ONU, perquè es respecti el procés democràtic i el dret a la protesta al Perú. Les eleccions generals s’han de dur a terme a l’abril del 2021. El nou mandatari assumirà el 28 de juliol de l’any venidor el poder. Alguns analistes es pregunten si l’impopular Merino es podrà mantenir en el càrrec aquests mesos si les protestes continuen creixent. Merino ha optat per mantenir un perfil molt baix.

Revenges i xantatges

Abans d’invisibilitzar-se, l’agrònom Merino va dir que desitja «mantenir lliure de responsabilitat el partit de qualsevol acte de Govern» i va assegurar que durant la votació de dilluns passat que va decidir la sort de Vizcarra, tots els integrants del seu grup d’Acció Popular van actuar «amb plena llibertat de consciència, total independència, convicció i aliens a qualsevol influència del partit». Merino, busca evitar que el Tribunal Constitucional (TC) el declari inconstitucional i va intentar interferir en la demanda que Vizcarra va presentar fa un mes i mig perquè l’alt tribunal defineixi els abastos d’una destitució per «incapacitat moral».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Això va quedar en evidència després que se sabés que la nova ministra de Justícia, Delia Muñoz, va demanar la renúncia del procurador general, Daniel Soria, que exerceix la defensa de l’Estat en aquest cas, a l’argumentar que l’Executiu faria «un canvi en l’estratègia» sobre aquest assumpte. Tot i que aquesta informació va ser revelada pel mateix Soria, Muñoz va evadir confirmar-la però va assegurar que «mai» va dir que es desistiria de la demanda i va admetre que «encara no està definida quina serà l’estratègia» sobre el cas.

Setmanes abans d’enfonsar-se, el Govern de Vizcarra havia presentat una demanda davant el TC després del primer intent de destitució per «incapacitat moral» que va enfrontar el setembre passat, tot i que el tribunal va ajornar la seva decisió per un termini que venç la setmana vinent.