Merino renuncia a la presidència del Perú enmig de fortes protestes en contra seu

Manuel Merino ha deixat de ser el president provisional del Perú. Havia assumit les seves funcions amb prou feines fa cinc dies, després de promoure personalment la destitució al Congrés de Martín Vizcarra. Les fortes protestes en contra seu i l’estupor davant la mort de dos joves com a conseqüència de la repressió policial, el van enfonsar immediatament. «En aquest moment, que el país passa una de les crisis polítiques més grans vull posar en coneixement de tothom que presento la meva renúncia irrevocable i invoco a la pau i la unitat de tots els peruans», va dir. Ara el Congrés haurà de nomenar un successor.

«Va ser un repte (assumir la presidència interina) que vaig acceptar i no vaig buscar. Des d’abans que es produís la vacant hi va haver veus que van confondre el país», es va lamentar.  En rigor, Merino no tenia cap altra sortida que anar-se’n. El president del Congrés, Luis Valdez, havia demanat la seva «renúncia immediata» després dels incidents de dissabte, el punt més alt d’unes mobilitzacions que no tenien precedents des de la caiguda, el setembre del 2000, del dictador Alberto Fujimori. L’anomenada Junta de Portaveus dels partits representats al Parlament va pressionar després en la mateixa direcció.

«Els lamentables fets ocorreguts en les últimes hores agreugen la crisi que ja veníem travessant i que fa uns dies va produir la vacant de l’expresident Martín Vizcarra», va explicar Merino al país al fer el seu anunci. A més, va demanar que s’investiguin els fets d’abús policial. El Comando Conjunt de les Forces Armades es va desmarcar al seu torn de Merino i va expressar la seva pena per la mort dels dos joves. Al seu torn, van remarcar el seu suport a la Constitució. Els militars van cridar al seu torn a la societat a «contribuir en la solució pacífica de les diferències, per fer front al més aviat possible als grans i immediats desafiaments que afrontem».

«Soc un home d’Estat i soc conscient que no hi pot haver un buit de poder. He d’anunciar que els ministres continuaran en els seu càrrec fins que la incertesa actual es calmi», va dir també i va fer un últim al·legat en favor d’una transparència que bona part de la societat mai va veure com una virtut. «Crec en la lluita frontal contra la corrupció. Els corruptes no ens poden representar. La legítima protesta en què hi ha joves té també grups interessats a produir el caos», es va queixar.  La sort de Merino ja estava decidida dissabte a la nit. Quan es va conèixer la notícia de la defunció del primer manifestant, 12 dels seus ministres van decidir abandonar-lo. Entre aquests, hi havia els titulars de l’Interior, Gastón Rodríguez, responsable de la repressió; Salut, Abel Salinas; Justícia, Delia Muñoz i Economia, José Arista. Flores-Aráoz, el cap de Ministres, ha intentat contra vent i marea evitar un desenllaç que el tragués del Govern.

Situació insostenible

«La insostenible situació del Govern en mans d’un grup colpista, aventurer i insensible transgressor dels drets i llibertats no pot continuar. Fins i tot si no tingués un origen inconstitucional, la presència d’un grup que pretén dirigir un país, armat d’una ignorant prepotència, és irreconciliable amb l’Estat de dret. El seu origen il·legal agreuja el seu acompliment improvisat i matusser», havia assenyalat el diari ‘La República’ en el seu editorial de l’edició de diumenge. Que deixi el poder, va afegir, «és un imperatiu democràtic». El diari ‘El Comercio’ havia fet una petició semblant. «El nou poder executiu s’ha quedat sense reserves de legitimitat ni autoritat moral, en gran part per la seva pròpia malaptesa, mesquinesa i insistència en l’error. Han de deixar el Palau de Govern al més aviat possible». Per la seva banda, Transparència Internacional va assenyalar que Merino «està tenint un comportament autoritari intolerable i la seva continuïtat és insostenible».

Fins i tot l’alcalde de Lima, Jorge Muñoz, del partit Acció Popular, el mateix de Merino, n’ha exigit la dimissió. L’arquebisbe de la capital, Carlos Castillo, ha deplorat la repressió policial. «És essencial escoltar i fer cas dels crits i el clam de la població per recuperar la confiança, la tranquil·litat i la pau social», ha assenyalat per la seva banda el president de la Conferència Episcopal, Miguel Cabrejos. ¿Què deien els crits i les pancartes? «Merino, no ets el meu president», «Merino impostor», «El Perú ha despertat».  

Dissabte sagnant

Notícies relacionades

Destituït el president del Perú, Martín Vizcarra

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Els episodis de dissabte venien sent anunciats després de quatre dies de protestes consecutives i amb forta presència juvenil. El primer mort, de 25 anys, va morir per trets de perdigó al cap i la cara, segons ha informat el Defensor del Poble, que ha denunciat l’ús indiscriminat de perdigons de goma i gas lacrimogen per part de la policia.

Els manifestants recolzen Vizcarra, un polític sense partit ni grup en el Congrés però molt popular, i qüestionen la legalitat i legitimitat del Govern de Merino. La marxa més gran va atraure milers de persones a Lima que van convergir des de diferents punts de la capital a la plaça San Martín, epicentre de protestes a la zona històrica de la ciutat. La policia va recórrer a gas lacrimogen i gas pebre llançats des d’helicòpters per dispersar manifestants que amenaçaven de marxar cap a la seu del Congrés.