La proeuropea Maia Sandu, nova presidenta de Moldàvia

Fa poc més d’un any, l’exprimera ministra proeuropea de Moldàvia, Maia Sandu, abandonava la seu del Parlament, on acabava de ser enfonsada per una moció de censura, en què va prometre davant centenars dels seus partidaris allà congregats «continuar la lluita» i «no defallir».  Transcorreguts 12 mesos d’aquells amargs moments, aquesta antiga economista del Banc Mundial ha pogut materialitzar el seu compromís a l’imposar-se al president sortint, Igor Dodon, defensor de reforçar els vincles amb el Kremlin, en la segona volta de les eleccions presidencials celebrades diumenge en aquesta petita república exsoviètica.  

Quan ja s’havien comptabilitzat la pràctica totalitat dels vots emesos, Sandu avantatjava el seu rival amb el 53,8% dels sufragis, vuit punts per sobre del suport obtingut a les urnes pel seu rival Dodon.  La gran mobilització dels residents moldaus a l’estranger s’ha convertit en el principal element decisori d’aquesta elecció i ha atorgat a l’ex primera ministra el triomf, segons han coincidit els mitjans de premsa locals: més de 200.000 vots van ser emesos en oficines habilitades a l’estranger, en particular en ciutats com París o Frankfurt.

«Necessitem que l’Estat treballi per als ciutadans, no per a lladres i funcionaris corruptes», ha declarat Sandu. L’any passat, la presidenta electa de Moldàvia, un petit estat de 3,5 milions d’habitants de parla romanesa situat entre Romania i Ucraïna, va encapçalar un frugal govern que duraria tan sols cinc mesos, enfrontada amb Dodon pel rumb estratègic que havia de seguir el país.  Després del seu triomf, els analistes esperen que dissolgui el Parlament, on el Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia (PSRM), la força política de Dodon, disposa d’una àmplia representació de 37 diputats sobre un total de 101, una xifra que, tot i que no constitueix una majoria, sí que concedeix al seu rival polític una gran capacitat de maniobra.

La resposta de Dodon i de Rússia

Notícies relacionades

Cau el Govern proeuropeu de Moldàvia per una moció de censura

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Els experts observen de prop l’actitud que adopti Dodon després de la proclamació dels resultats i la resposta de la mateixa Rússia, en particular després dels esdeveniments de l’estiu a Bielorússia, on la col·laboració del Kremlin ha permès al president Aleksandr Lukaixenko mantenir-se en el poder després d’uns comicis presidencials considerats com a fraudulents per l’oposició, malgrat les enormes mobilitzacions de carrer. De moment, el president sortint emet senyals contradictoris: divendres va fer una crida als seus partidaris a sortir al carrer si percebien que els resultats eren manipulats, però en les últimes hores ha publicat un missatge en el seu compte de Facebook en què instava els ciutadans a la «calma» malgrat els «resultats electorals».

Durant el període previ als comicis, des del Kremlin s’han pronunciat dures recriminacions contra Occident, en un to similar a les escoltades durant la crisi estiuenca bielorussa. Serguei Naryxkin, cap del servei secret exterior rus (SVR), va acusar fa unes setmanes els EUA d’instigar protestes contra Dodon. Aquest, per la seva part, ha qualificat d’«ingerència» les declaracions de recolzament de part de l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, o de la ministra de Defensa d’Alemanya,  Annegret Kaumpf-Karrenbauer, preses per Sandu abans de la primera volta electoral.