Trump va voler atacar l'Iran la setmana passada però els seus assessors el van dissuadir, segons 'The New York Times'

El president sortint dels Estats Units, Donald Trump, va voler atacar la setmana passada l’Iran pel seu programa d’enriquiment d’urani, però els seus assessors el van dissuadir, va informar aquest dilluns ‘The New York Times’.

El rotatiu novaiorquès va detallar que Trump va abordar l’assumpte en una reunió dijous passat, l’endemà que les Nacions Unides, a través de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), informés d’un augment en les reserves d’urani enriquit de l’Iran.

En la reunió al Despatx Oval van participar-hi el vicepresident, Mike Pence; el secretari d’Estat, Mike Pompeo; el nou secretari de Defensa en funcions, Christopher Miller, i el cap de l’Estat Major, el general Mark Milley.

Tots ells van dissuadir el mandatari de llançar un atac militar contra instal·lacions iranianes al considerar que aquesta agressió «podria fer escalar fàcilment un conflicte més ampli» en un moment d’incertesa política als Estats Units. A l’acabar la reunió, l’atac contra instal·lacions nuclears va quedar descartat, segons els funcionaris citats pel ‘Times’ sota condició d’anonimat.

L’Iran assegura una «resposta aclaparadora»

El Govern de l’Iran ha advertit aquest dimarts que un atac dels Estats Units contra el país tindria una resposta «aclaparadora», arran de les informacions en mitjans sobre una pregunta del president nord-americà, Donald Trump, de cara a un possible bombardeig contra instal·lacions nuclears iranianes.

«S’ha dit abans i ho reiterem. Qualsevol atac contra el poble iranià tindrà una resposta aclaparadora», ha dit el portaveu de l’Executiu iranià, Alí Rabiei, que, no obstant, ha destacat que «no considera la possibilitat» d’un atac de Washington, segons ha informat l’agència iraniana de notícies Mehr.

Reserves d’urani enriquit

Un atac militar que, segons el rotatiu, podria ser amb míssils però també cibernètic, hauria tingut com a objectiu les instal·lacions nuclears iranianes de la ciutat de Natanz, on els inspectors de l’AIEA van informar de reserves d’urani enriquit de 2.449 quilos, molt per sobre del límit de màxim de 300 quilos establert en el pacte nuclear amb les grans potències.

La majoria de les reserves de la República Islàmica, 2.408 quilos, són en forma de gas UF6. L’Iran ha afegit a les seves reserves d’urani enriquit 337,5 quilos més en l’últim trimestre.

Notícies relacionades

Trump aclareix que no reconeix la victòria de Biden en unes «eleccions manipulades»

Un Trump dubitatiu gairebé admet la seva derrota contra Biden

L’Iran va començar l’any passat a produir urani de més puresa, violant l’acord nuclear, en resposta a la sortida dels Estats Units del pacte el 2018 i per pressionar els membres europeus de l’acord amb la intenció que li garanteixin els beneficis econòmics previstos.

El pacte, firmat el 2015, preveia certes limitacions del programa nuclear de l’Iran perquè la República Islàmica no pogués aconseguir una bomba nuclear a curt termini.