Caos a Armènia després de perdre la guerra a l'Alt Karabakh

Però després d’això, li tocava el torn a Pashinyan, el màxim responsable, segons els seus detractors, de tot el que havia ocorregut: que Armènia capitulés davant l’Azerbaidjan, que l’Alt Karabakh  –la regió per la qual disputen els dos països– perdés més de la meitat del territori que controlava abans que comencés la guerra al setembre, que milers de joves morissin al front per a res i que, a més, es perdés Shusha, la segona ciutat més gran del Karabakh.

Els manifestants van arribar i van entrar a la residència del primer ministre: estava buida de persones però no d’objectes. Es van gravar robant-li diversos rellotges, rient amb la roba de la seva dona i emprovant-se els seus perfums.

Aquesta va ser la primera nit. Després en van arribar d’altres, algunes de també violentes. Però des d’aleshores, diàriament, les manifestacions en contra de Pashinyan i a favor de la seva dimissió es concatenen a Erevan.

Detencions

El procediment és sempre el mateix: els manifestants bloquegen un parell de carrers i, com que a Armènia, des de l’inici de la guerra, encara impera la llei marcial i les manifestacions estan prohibides, la policia arriba al lloc, identifica els protestants i en deté uns quants. Un, fa uns dies, va ser Armen Khachikyan, professor de la Universitat Estatal Brusov d’Erevan.

«Amb les detencions intenten silenciar-nos. Em van portar a la comissaria i allà em van retenir durant tres hores. Després, em van posar una multa de 400.000 drams [670 euros], contra la qual apel·laré. Aquest Govern, i especialment el primer ministre, han perdut la guerra, i no poden continuar. Van fallar en la presa de decisions i en el procés de negociació», diu Khachikyan.

Victòria en la derrota

Victòria en la derrotaUna de les qüestions més criticades a Pashinyan és que el seu Govern va mentir durant tota la guerra. Erevan i tot Armènia, durant les sis setmanes de conflicte, estava plena de cartells lloant la tasca heroica de l’Exèrcit armeni, que, clamaven, aconseguia parar totes les ofensives que llançava l’enemic azerbaidjanès.

La realitat, no obstant, era una altra: les forces azerbaidjaneses penetraven a l’Alt Karabakh a una velocitat trepidant, ajudats pels drons turcs i israelians, que dominaven el cel de la guerra. Els cants de victòria armenis van parar amb la firma de l’armistici el 9 de novembre.

Després va arribar el silenci i ara, dues setmanes després, rumors constants d’eleccions anticipades i dimissions en el Govern: el ministre d’Exteriors ha abandonat el seu càrrec i el de Defensa va ser acomiadat abans que presentés la seva dimissió. La pressió contra Pashinyan és tan gran que el primer ministre armeni, durant una setmana sencera, va estar amagat en parador desconegut. El seu cap de Gabinet va assegurar que els serveis secrets van frustrar un pla per assassinar-lo.

El president rus, Vladímir Putin, a més, l’ha contradit en públic assegurant que si Pashinyan hagués volgut, la guerra s’hauria acabat abans i en millors termes per a Armènia.

Difícil supervivència

Notícies relacionades

Alt Karabakh: Rússia continua repartint el joc al Caucas

Armènia i l'Azerbaidjan firmen la pau al Karabakh amb el beneplàcit de Rússia

Difícil supervivènciaAmb tot, Pashinyan, tot i que ha perdut credibilitat, continua sent un líder popular, que va arribar al poder fa dos anys després de liderar una revolució contra l’antic règim cleptòman armeni, que basava el seu poder en la corrupció institucional a gran escala. La seva supervivència, no obstant, en les pròximes setmanes i mesos, no serà senzilla: al cap i a la fi, ell ésl primer ministre que ha capitulat davant l’enemic. I això, en un país de 3,5 milions, on dir traïdor a algú està a l’ordre del dia, és una etiqueta no fàcil de deixar enrere.

Khachikya ho té clar: «Pashinyán no pot continuar, ha demostrat que no és l’adequat. Segons la meva opinió, tampoc gent dels anteriors governs hauria de tornar. Necessitem algú que pugui treure el país d’aquesta crisi».