Sarkozy, al banc dels acusats per «corrupció» i «tràfic d'influències»

Nicolas Sarkozy s’asseu aquest dilluns al banc dels acusats del Tribunal de Cassació de París processat per «corrupció» i «tràfic d’influències» en l’‘affaire Bismuth’. Per primera vegada en la història judicial francesa, un expresident s’enfronta a tals imputacions, la pena màxima de les quals ascendeix a 10 anys de presó i un milió d’euros de multa.  L’alt magistrat Gilbert Azibert i el lletrat Thierry Herzog, amic íntim i advocat de l’exmandatari, també compareixeran com a acusats.

L’audiència va començar a les 13.30, si bé va ser ràpidament suspesa fins a dijous, ja que Gilbert Azibert no va acudir al tribunal per problemes mèdics que li impedirien comparèixer. El Tribunal de Cassació ha sol·licitat un informe mèdic per determinar si l’acusat es troba en condicions d’assistir al procés judicial. Aquest peritatge haurà de ser presentat en un termini de 48 hores.

L’‘affaire Bismuth’, conegut com l’‘‘affaire’ de les escoltes’, és un cas dins d’un altre cas, una història digna d’un thriller. Tot va començar a finals del 2013, quan el Tribunal Judicial de París investigava el presumpte finançament libi de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El jutge d’instrucció, Serge Tournaire, va decidir posar sota escolta l’expresident i va descobrir l’existència de dues targetes de prepagament utilitzades sota pseudònim entre Sarkozy i el seu advocat Thierry Herzog. La línia telefònica de l’expresident va ser oberta amb el nom fictici de Paul Bismuth.

Les agendes personals de Sarkozy

Lluny del finançament il·lícit lligat al règim libi, els investigadors van descobrir una nova trama que afectava, aquesta vegada, un altre dossier judicial protagonitzat també per Sarkozy: l’‘affaire Bettencourt’, on s’acusava l’exmandatari d’«abús de debilitat» vis-à-vis de la multimilionària hereva de L’Oréal, Liliane Bettencourt. Si bé la imputació de Sarkozy va ser finalment desestimada, l’expresident tenia una preocupació particular: el parador i l’ús de les seves agendes, confiscades en el marc de l’aquesta investigació.

Llavors, Sarkozy va reclamar a la justícia recuperar les seves agendes per protegir-ne el contingut, que podria ser utilitzat en altres investigacions, en concret en el procediment contra Christine Lagarde, exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) i exministra d’Economia, en el cas d’arbitratge de Bernard Tapie. És aquí on l’alt magistrat Gilbert Azibert, llavors primer advocat general de la Segona Sala Civil del Tribunal Suprem, entra en escena.

La justícia sospita que Thierry Herzog, amic i lletrat de Sarzoky, va obtenir informació confidencial sobre el recurs de cassació de les agendes gràcies al magistrat, que hauria accedit a filtrar elements judicials a canvi del patrocini de l’expresident per aconseguir un lloc a Mònaco. Imputats per «corrupció» i «tràfic d’influències», Gilbert Azibert i Thierry Herzog també són acusats de «violar el secret de sumari».

Secret professional

El trio contesta totes les acusacions del tribunal. L’alt magistrat Gilbert Azibert no va aconseguir el seu lloc a Mònaco i Nicolas Sarkozy no va recuperar les seves agendes, ni hauria, a priori, intervingut a recolzar el seu eventual nomenament al principat. Així doncs, la justícia no té cap prova material del corrupte muntatge. No obstant, per als magistrats no és necessari «que el pacte corrupte es porti realment a cap» per constituir una infracció: «la mera sol·licitud o acceptació és suficient per consumar un delicte», estima la resolució judicial.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

En repetides ocasions, Sarkozy ha mirat d’impugnar les escoltes telefòniques, eix vertebrador de tot el procés judicial, al·legant que es tracta de converses confidencials entre un advocat i el seu client, protegides pel secret professional. Una línia de defensa que serà explotada de nou per la defensa de l’expresident.

El judici, que durarà tres setmanes, haurà d’aclarir fins a quin punt Sarkozy va participar o no en la trama de corrupció. Malgrat la gravetat dels delictes que se li imputen, l’exmandatari continua comptant amb el suport de la seva família política. «Recolzem el nostre president perquè creiem que l’acarnissament contra la seva persona és dolent per a la democràcia. A més, més enllà de Nicolas Sarkozy, em preocupa l’excessiva judicialització de la vida política francesa», va comentar el líder dels diputats conservadors Els Republicans, Damien Abad, abans de l’obertura de l’històric judici.