Cadena perpètua per a més de 400 militars turcs per l'intent colpista del 2016

Cadena perpètua per a tothom. La justícia turca ha condemnat 415 persones, majoritàriament militars, acusades de ser el braç executor i organitzatiu a Turquia de l’intent de cop d’estat del mes de juliol del 2016. Tots, segons el jutge, formen part de la confraria de Fethullah Gülen, un clergue turc exiliat als EUA i que Ankara acusa de terrorista per haver organitzat l’intent.

Tots els condemnats, en la nit del cop, es trobaven a la base aèria d’Akinci, als afores d’Ankara, des d’on segons la justícia es va preparar i va executar el cop.

Entre els acusats, a més, hi ha quatre civils, que aquella nit, després que el cop fracassés, van ser detinguts a la base militar. Els quatre eren imams que pertanyien a l’organització de Gülen, i han sigut condemnats a 79 cadenes perpètues cada un.

Dos més, 411, són militars, els quals van col·laborar activament en el cop, segons la justícia turca, ja fos prenent altres edificis governamentals o disparant contra civils que, a petició del president turc, Recep Tayyip Erdogan, van sortir al carrer per parar l’intent.

La nit del 15 de juliol del 2016, van morir 251 persones, majoritàriament a prop del Parlament d’Ankara i el pont del Bòsfor d’Istanbul, on els manifestants van ser cosits a trets amb helicòpters militars. Aquell pont, el més famós de la ciutat, es diu ara pont dels Màrtirs del 15 de juliol.

Diferents condemnes

Diferents condemnesLes condemnes, tot i que totes són de cadena perpètua, varien segons el grau del crim comès: un capità que va donar les ordres als caces colpistes de bombardejar el Parlament turc, 79 condemnes a cadena perpètua; un pilot que va bombardejar una comissaria de policia, 45 condemnes; un altre pilot que va matar 15 persones atacant el complex presidencial, 16 condemnes; un brigadista que va detenir un comandant general durant la nit del cop, una condemna. I així fins a 415 condemnats.

A tots, a més, se’ls acusa d’intentar assassinar el president turc, d’intentar revertir l’ordre constitucional, assassinat deliberat i, sobretot, pertànyer al grup de Fethullah Gülen, una cosa que, fins al 2012, no només no era un crim a Turquia, sinó que era vist com una cosa positiva i que encoratjava el Govern liderat per Erdogan.

Notícies relacionades

Un any del cop que va canviar Turquia

La biblioteca prohibida de Turquia

El president turc i Gülen van col·laborar fins al 2012 per canviar les cares del sistema funcionarial turc que, fins que va arribar Erdogan al poder el 2002, era molt reticent que un polític islamista estigués en el poder. Gülen, amb una àmplia xarxa de seguidors, va començar llavors a crear un estat a l’ombra: a través dels seus centres d’educació per tot el país, entrenava policies, militars, professors, funcionaris, advocats, jutges, metges, periodistes, polítics i un llarg etcètera que estaven integrats dins de l’Estat però que, per sobre de tot, rebien ordres dels líders del grup de Gülen.

El 2012, el grup de Güllen i Erdogan van trencar. Quatre anys més tard, després de ser perseguits per les autoritats, es va produir l’intent de cop d’estat.