Grans protestes a França contra la nova llei de seguretat

«¿Qui ens protegeix de l’estat policial?» «¿Policia difuminada, justícia encegada?» Sota aquests eslògans, milers de manifestants s’han citat a París, Bordeus, Tolosa, Lilla, i altres ciutats franceses, per participar en les «marxes per la llibertat» aquest dissabte, 28 de novembre. L’objectiu d’aquesta mobilització massiva, organitzada en plena pandèmia, és posar fre al projecte de llei de «seguretat global». 

En el punt de mira apareix el seu article 24, destinat a impedir la gravació i difusió d’imatges de policies i gendarmes durant les seves operacions. A títol d’exemple, aquesta mateixa disposició va ser l’única abolida pel Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre la coneguda com a «llei mordassa», considerant que es tractaria d’una «censura» per part de l’Estat. 

La mobilització, majoritàriament pacífica, va registrar diversos incidents a París i Lió, on els coneguts com a ‘casseurs’ – «agitadors» – van degradar el mobiliari urbà. Segons les xifres del Ministeri de l’Interior, 133.000 persones es van manifestar a tot França –46.000 a la capital francesa– i 36 policies i gendarmes van resultar ferits.

Les protestes contra aquest text, criticat amb fermesa per la premsa i les organitzacions de defensa dels drets humans que consideren l’eventual legislació com un atac a la llibertat d’expressió i al dret a informar, s’esdevenen en un clima especialment tens. Aquest mateix dilluns, la policia va desmantellar un campament d’immigrants a la plaça de la República de París fent ús d’un important excés de violència, i les imatges de la intervenció van indignar tothom. I, per si no fos prou, aquesta mateixa setmana, una investigació periodística va documentar una altra operació policial en la qual tres agents es rabegen sense cap motiu contra un productor de música negre. La Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), coneguda com «la policia dels policies», investiga actualment les dues intervencions. 

Imatges «inacceptables i vergonyoses»

Davant la brutalitat de les imatges, fins i tot Emmanuel Macron va condemnar el succés: «Les imatges que tots hem vist de l’agressió contra Michel Zecler [el productor agredit] són inacceptables, són vergonyoses per a tots nosaltres. França mai ha de permetre la violència o la brutalitat, no importa de qui o d’on vingui. França mai ha de deixar que l’odi o el racisme prosperin», va escriure el mandatari en el seu compte de Twitter.

Les dues deshonroses intervencions policials, documentades gràcies a les imatges preses per periodistes o ciutadans, posen sobre la taula els riscos lligats a l’article 24 de la contestada llei. En un informe del 12 de novembre dirigit a les autoritats franceses, tres relators del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides remarquen que «l’ús excessiu de la força per part de les forces de l’ordre» ha de ser documentat. Per tant, «la publicació d’imatges i gravacions d’intervencions policials» serien essencials «per al respecte del dret a la informació» i «legítimes en el context del control democràtic de les institucions públiques».

Defensar l’Estat de dret

Seguint aquesta mateixa línia argumental, Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, va acudir a la marxa parisenca per defensar «l’Estat de dret»: «és inadmissible que en una setmana com la que acabem de viure, el Govern s’imagini imposar-nos un article 24 que ens prohibeix gravar en bones condicions escenes que han de ser documentades per poder ser condemnades», va deplorar davant les càmeres de BFMTV.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No obstant, malgrat les protestes, alertes i crítiques, l’Assemblea Nacional va aprovar en primera lectura el controvertit projecte de llei aquest mateix dimarts. Mirant de calmar els ànims entre l’opinió pública, el primer ministre Jean Castex va prometre la creació d’una «comissió independent» per reescriure l’article 24.

Davant la indignació de la majoria macronista a la Cambra baixa, on molts van votar a favor del projecte legislatiu sota pressió, el cap de l’Executiu es va desdir de les seves paraules, assegurant als parlamentaris que tindran l’última paraula sobre el text. «On vaig dir blanc ara dic negre...» una estratègia que podria apaivagar la còlera dels seus companys de files, però que, en vista de les mobilitzacions multitudinàries d’aquest dissabte, no convenç els ciutadans.