Un fotògraf sirià, l'última víctima de violència policial a França

França sembla sumida en un cercle viciós protagonitzat pels excessos de les forces de l’ordre. Aquest dilluns, la Fiscalia de París va ordenar l’obertura d’una investigació per un presumpte cas de violència policial contra un fotògraf d’origen sirià. Ameer al-Halbi cobria la multitudinària manifestació parisenca contra el projecte de llei de «seguretat global», destinat a impedir la gravació i difusió d’imatges dels agents durant les seves intervencions, quan va rebre un cop en plena cara. La Inspecció General de la Policia Nacional investiga ara «les condicions» en les quals es va produir l’incident.

«Estem commocionats per les lesions infligides al nostre col·lega Ameer al-Halbi i condemnem aquesta violència no provocada», va reaccionar aquest cap de setmana Phil Chetwynd, director d’informació de l’AFP. Segons el responsable de l’agència francesa de notícies, el jove fotògraf «exercia el seu dret legal com a fotoperiodista cobrint les manifestacions als carrers de París [...] i es trobava amb un grup de companys identificats com a periodistes», en el moment dels fets.

Ameer al-Halbi va abandonar Síria per instal·lar-se a França fa tres anys. El 2017, va rebre el segon premi de la categoria «Spot News» del prestigiós concurs de fotografia World Press Photo per la seva cobertura dels combats  a la ciutat d’Alep, en ple conflicte sirià.

Indignació en la professió 

El jove de 24 anys, col·laborador habitual de l’AFP i la revista Polka, va relatar a l’agència de notícies els detalls de la càrrega policial per la qual va acabar a l’hospital amb el nas trencat i una cella oberta. Minuts abans de l’incident, Ameer al-Halbi hauria fet diverses «fotos de policies que estaven colpejant algú», en un minúscul lapse de temps «la policia va arribar i de sobte em vaig trobar a terra, no em vaig adonar del que havia passat [...] Crec que vaig rebre un sol cop», explica el fotògraf, que no portava el seu equip de protecció ja que va ser requisat per la policia durant una manifestació dels «armilles grogues» per no tenir «el carnet de premsa».

En un comunicat, el principal sindicat de periodistes de l’AFP va exigir «no només una disculpa de la policia, sinó també del ministre [de l’Interior] Gérald Darmanin, que fins ara s’ha acontentat amb fustigar els autors dels atacs contra els agents de policia».

El secretari general de Reporters sense Fronteres (RSF), Christophe Deloire, també va mostrar la seva indignació a través de Twitter: «Tota la nostra solidaritat amb Ameer al-Halbi. Aquestes violències policials són inacceptables. Ameer va venir a França des de Síria per refugiar-se aquí, igual com altres periodistes sirians. El país dels drets humans no ha d’amenaçar-los, sinó protegir-los», va escriure.

«La foto és l’únic que no deixaré mai»

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Preguntat pel diari Le Monde sobre l’incident, Ameer al-Halbi assegura que les ferides del seu rostre són el menys important, «no vaig prestar atenció a la meva cara en aquell moment [...] Em va doldre més per dins, moralment. Hi ha imatges del passat que van tornar», relata evocant subtilment la guerra siriana que va viure i va documentar. ¿Deixarà la fotografia després d’aquest episodi? El jove fotògraf no titubeja: «La foto és l’únic que no deixaré mai».

Atrapat en una crisi política desencadenada per les derives de les forces de l’ordre i les crítiques al projecte de llei de «seguretat global», el Govern de Macron va decidir aquest dilluns cedir davant la pressió ciutadana: el controvertit article 24 del projecte legislatiu, destinat a protegir la imatge de les forces de l’ordre en detriment de la llibertat d’expressió, serà reescrit en les pròximes setmanes. Quant a la violència policial, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va negar davant la Comissió de Lleis de l’Assemblea Nacional qualsevol problema sistèmic al si de les forces de l’ordre. Al seu parer, les derives autoritàries no afectarien més que un parell de pomes podrides al si de la institució policial.