Eleccions al país sud-americà
Veneçuela tanca la campanya de les seves eleccions més insòlites
- Opositors i oficialistes surten al carrer al mig de la Covid-19 i la calamitat econòmica
- Un sector opositor crida a boicotejar la contesa i un altre accepta les regles de joc del Govern
- S’estima que el madurisme aconseguirà un còmode triomf el pròxim diumenge
venezuela-maduro-conferencia
La campanya electoral amb vista als comicis parlamentaris del 6 de desembre va tancar aquest dijous aVeneçuela amb fets que defineixen elcaràcter políticament insòlitde la contesa: els carrers van ser ocupats per defensors del president,Nicolás Maduro, els sectors del’oposició que han acceptat participar d’uns comicis en els quals el Partit Socialista Unificat (PSUV) té molts punts de guanyar i, a més, les forces que convoquen activament la població ano votar aquest diumenge. «Aquest poble no deixarà sol Maduro; (...) defensarà el seu president i la revolució», va dir Jorge Rodríguez, un dels dirigents del PSUV. Els adversaris tolerats pel Palau de Miraflores, entre ells Henry Falcón, Luis Parra i el pastor evangèlic Javier Bertucci, van redoblar les seves crides a castigar a les urnes el madurisme, fins i tot sabent que les seves possibilitats de fer-ho són molt acotades. Si es confirmen les projeccions, l’oficialisme obtindrà almenys 200 de 277 banques de diputats. El diputatJuan Guaidó, reconegut per EE.UU i uns altres 54 governs com a «president encarregat» de Veneçuela, va encapçalar aquest dijous lescontramanifestacionsa Caracas en defensa de la consulta paral·lela.
Notícies relacionadesCompartimos con nuestra gente y explicamos porque el 6D es un fraude que tenemos que vencer en las calles con la #ConsultaPopular. pic.twitter.com/K2m290uWx5
— Juan Guaidó (@jguaido) 3 de diciembre de 2020
El 6-D ha tingut, des de la seva convocatòria, la marca de la controvèrsia. S’ha qüestionat el paper delConsell Nacional Electoral(CNE) i la decisió del Tribunal Suprem d’intervenir judicialment diverses formacions opositores. La transparència ha sigut qüestionada no només per les forces que recolzen Guaidó. L’excandidat presidencial Henrique Caprilesva baixar de la cursa electoral després de fugaces negociacions amb el Govern que van permetrealliberar 100 presos polítics. La seva petició de postergar els comicis no va ser atesa.La UE ha decidit no enviar observadors a Veneçuela. L’Organització d’Estats Americans(OEA) ha acordat, en sintonia amb Washington, donar l’esquena a la contesa.
Més enllà de les posicions d’un sector i l'altre, la consultora Datanálisis estima que acudirà a votar el 30% del padró. El creixent desencant amb l’estat de les coses, d’un costat i, de l’altre, lapandèmia,que ha infectat gairebé 100.000 persones i, a més ha aprofundit la calamitat econòmica i social, no afavoreixen la participació popular. Maduro va demanar als veneçolans que acudeixin a les urnes per recuperar el control del Congrés que es va perdre el 2016 de manera contundent. «Al poble li ho dic, deixo el meu destí a les seves mans,si torna a guanyar l’oposició, jo me’n vaig de la presidència.Ells estan dient que el pròxim diumenge és un plebiscit. Els he escoltat fent un discurs per aprofitar-se del patiment del poble producte de les sancions i a més dient ‘anem a l’Assemblea Nacional a fer fora Maduro’», va dir. L’oposició no s’ha pres seriosament aquesta arenga.
Un dòlar, 1,1 milions de bolívars
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia