Trump amplia el replegament de tropes dels EUA a les zones de conflicte

Donald Trumpha ordenat laretirada de la «majoria de les tropes»nord-americanes deSomàlia, una decisió que servirà per treure del país africà el gruix dels700 militars que els Estats Units té allà desplegats per entrenar les sevesforces especialsi llançaroperacions antiterroristescontra les milíciesd’Al Shabab. L’anunci respon a lespromesesdel president per donar carpetada a les guerres contra el terrorque han marcat la política exterior nord-americana en el món musulmà des dels atemptatsd’Al-Qaida a Nova York i Washington fa gairebé dues dècades, però com li va succeir aBarack Obama, aquesta promesa no acabarà de complir-se. Trump marxarà de la Casa Blanca deixant centenars de tropes al’Iraq,l’AfganistanoSomàlia, així com l’estructura intacta de lesguerres teledirigides.

Elllegat bèl·lic de George Bush ha demostrat que és més fort que la voluntat dels seus successors per enterrar aquell capítol de la recent història nord-americana, una voluntat que coincideix amb els desitjos majoritaris del’opinió pública. Entre altres coses perquèl’amenaça del gihadisme no ha desaparegut, però també perquè el Pentàgon tem que elreplegament de les tropesdoni peu a un ressorgiment dels radicals, com va succeir a l’Iraq després que Obama completés la sortida temporal de l’Iraq el 2011, aprofitada perl’Estat Islàmicper reagrupar la insurgència iraquiana. «Malgrat aquest canvi en la postura de les nostres forces, aquesta accióno canvia la nostra política»,va afirmar el Pentàgon a l’anunciar la retirada parcial de Somàlia. «Continuarem degradant les organitzacions extremistes violentes que podrien amenaçar la nostra pàtria mentre mantenim el nostre avantatge estratègic davant altres grans potències». 

Tropes ressituades als països veïns

Elpla del Pentàgonpassa perressituar les tropes abans del 15 de gener, només cinc dies abans queJoe Bidenprengui possessió de la Casa Blanca, en altres països del’Àfrica oriental. Principalment en les seves bases deKenyaiDjibouti, des d’on podrien llançar operacions transfrontereres per contenir Al Shabab a Somàlia, lasucursal d’Al-Qaida que fa anys que posa en perill el Govern deMogadiscio. Els dos països han servit a més com aprincipal llançadora per als drons nord-americans, la controvertida eina queObama va convertir en l’eix de les seves guerres contra l’islamisme radical. Amb Trump en el poder, gairebé no se n’ha parlat, entre altres coses perquè el republicà va revocar les ordres que obligaven el Pentàgon ainformar de les baixes civils causades pels drons fora de les zones declarades de conflicte. 

Però en països com Somàlia els ha utilitzat més que el seu predecessor. Des de començament d’any s’han llançat allà40 atacs, pràcticament els mateixos que Obama i Bush van llançar entre 2007 i 2016, segons el recompte d’Airwars. El replegament militar arriba en un moment delicat per al país africà, que celebraràeleccions parlamentàries i presidencialsen els dos pròxims mesos, i ha sigut criticat per diversos legisladors i experts en seguretat somalis.

Crítiques somalis i nord-americanes

«És molt lamentable»,ha dit el senador Ayub Ismail Yusuf. «Les tropes nord-americanes han fet grans contribucions per formar i millorar l’efectivitat de les tropes somalis». També als EUA ha generat crítiques. «La nostra contínua presència allà ha impedit que Al Shabab expandeixi la seva empremta a la regió», ha afirmat el senador republicà James Inhofe. Res d’això ha fet canviar Trump d’opinió, qui en els últims mesos ha reduït també elsdestacaments a l’Afganistan i l’Iraq, on deixarà poc més de 2.000 militars nord-americans per país.  

 

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63