Els fons europeus i els altres fronts explosius de la cimera europea

A només tres dies de lacimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea,prevista per a aquest 10 i 11 de desembre, la incertesa que envolta les negociacions amb el Regne Unit continua concentrant totes les preocupacions a Brussel·les. No és, no obstant, l’únic assumpte explosiu a què s’enfronten aquesta setmana els mandataris europeus davant unConsell Europeuque serà de nou presencial. «Serà així perquè els temes de l’agenda necessiten que es mirin als ulls. Són qüestions difícils», expliquen fonts pròximes al presidentCharles Michel sobre el motiu de reunir físicament els dirigents europeus, malgrat la pandèmia de coronavirus, i les moltes mines per desactivar.

Ultimàtum a Hongria i Polònia

Més enllà delbrexit,el gran maldecap aquests dies per a diplomàtics i governs continua sentveto d’Hongria i Poloniaal marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027 i el nou fons de recuperació de 750.000 milions, en protesta pel mecanisme per condicionar el desemborsament dels fons europeus al respecte dels valors europeus i l’Estat de dret. Els intents de la cancellera alemanya,Angela Merkel,com a presidenta semestral de la UE, per desbloquejar la situació –per mitjà d’una declaració política que doni certes garanties a Varsòvia i Budapest– han sigut fins ara insuficients. «Encara estem a l’escenari a i ens agradaria arribar a un acord», però si en les pròximes hores «no és possible haurem de moure’ns al pla b», han advertit aquest dilluns fonts diplomàtiques.

Una advertència que aquesta vegada sona a ultimàtum o almenys màxima pressió perquè en la reunió de ministres d’assumptes europeus d’aquest dimarts els dos països donin pistes de les seves intencions. I és que Berlín no vol que aquest assumpte contamini la cimera d’aquesta setmana. «Necessitem un senyal d’Hongria i Polònia avui o demà com a molt tard. Si no haurem d’anar a un pla b», han explicat fonts diplomàtiques» en relació amb la creació del nou «fons de recuperació a 25», sense Hongria o Polònia. LaComissió Europeaja ha començat a explorar possibles opcions legals i assegura que existeixen almenys tres alternatives viables.

Si no hi ha acord, la UE hauria de començar a funcionar el 2021 amb unpressupost prorrogatque comportarà importants retallades –entre 25.000 i 30.000 milions– en polítiques com la cohesió o el nou Fons de Transició Justa i que també afectaran els dos països de l’est. «Preferim un acord a 27. La pilota és en el camp de Polònia i Hongria i esperem no haver de passar a solucions subòptimes», ha destacat la ministra d’exteriors espanyola,Arancha González-Laya.

Retallada d’emissions del 55% per a 2030

El que ocorri amb el pressupost serà clau per a un segon expedient que es manté bloquejat a l’espera d’una solució sobre el finançament europeu, com és el compromís dereducció del 55% en les emissions de CO₂respecte als nivells de 1990, per a l’any 2030. El pla de la UE és aconseguir un acord en la cimera de l’any però dependrà de la baralla sobre els fons europeus. «Si es resol elMarc Pressupostari Plurianualés possible que els 27 l’acordin», asseguren fonts diplomàtiques de la UE. Altrament, afegeix un alt càrrec de la Comissió Europea, «podríem tenir també un retard en l’objectiu de reducció».

Sancions a Turquia

És un altre dels assumptes difícils. La disputa per la delimitació de les zones marítimes entreGrècia, Xipre i Turquiai l’inici de les perforacions i prospeccions d’hidrocarburs d’Ankara a la zona econòmica exclusiva dels dos països europeus ha disparat les tensions. Malgrat la petició de sancions d’Atenes i Nicòsia,els 27 van decidir a principis d’octubre donar una nova oportunitat al Govern deRecep Tayyip Erdogan.

Des d’aleshores, els gestos d’Ankara han sigut nuls i tot apunta que aquesta vegada sí la imposició de sancions estarà sobre la taula en la cimera. «Fins ara no hi ha hagut cap desenvolupament positiu així que ens movem en aquesta direcció», han confirmat fonts diplomàtiques informades sobre l’agenda de la cimera. «La finestra d’oportunitat clarament s’està tancant. Pensem que és molt important la fermesa europea, però també mantenir una agenda positiva entre Turquia i la UE», defensa la ministra d’exteriors espanyola,Arancha González-Laya.

Recompondre les relacions amb els EUA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Tot i que Donald Trumpno abandonarà laCasa Blancafins al 20 de gener, l’última cimera de l’any també servirà per beneir la nova estratègia de la UE cap als Estats Units que contempla una cimera amb el president electe, Joe Biden, durant la primera meitat de 2021 a Brussel·les. L’agenda dissenyada per Michel aposta per rellançar les relacions a partir de cinc grans blocs:lluita contra la pandèmia,recuperació econòmica,lluita contra el canvi climàtic, impuls al multilateralismeipromoció de la pau i seguretat.

Les mateixes àrees recollides pel vicepresidentJosep Borrell a l’agenda que intentarà desenvolupar una vegada que el demòcrata s’assegui al despatx Oval, començant per enterrar els nombrosos contenciosos oberts per Airbus, l’acer i l’alumini o l’oliva espanyola. «No diria que a partir d’ara tot anirà bé perquè en algunes àrees no serà el cas. No som ingenus perquè hi haurà àrees en les quals no estarem d’acord amb l’Administració Biden», però «tornem a una situació més racional», opina un alt càrrec de l’Executiu comunitari.