Multa a Uber de 59 milions de dòlars per no reportar assetjaments sexuals als EUA

Les autoritats de Califòrnia (EUA) van multar aquest dilluns l’empresa de trajectes compartits Uber amb 59 milions de dòlars per no haver-los facilitat la informació que li van exigir relativa a casos d’assetjament sexual entre els seus conductors i clients, segons va informar el ‘San Francisco Chronicle’, informa EFE.

El rotatiu, que va tenir accés al document entregat per la Comissió de Serveis Públics de Califòrnia a l’empresa, va informar que en aquest també s’amenaça Uber d’obligar-la a aturar les seves operacions a l’estat si no paga la sanció i facilita la informació requerida en un període de 30 dies.

L’empresa, per la seva part, admet públicament que no ha facilitat la informació requerida, una cosa que justifica amb base en la protecció de la privacitat de les víctimes de casos d’assetjament sexual en els trajectes d’Uber, un raonament que ha trobat la complicitat d’algunes associacions de víctimes d’aquest tipus de delictes.

Que sigui el Govern californià el que ara amenaci d’obligar Uber a cessar operacions resulta, almenys, curiós, ja que fa tot just uns mesos era la companyia la que amenaçava de deixar d’operar a l’estat precisament com una arma en la seva disputa amb l’Administració.

A principis del 2020, la Legislatura de Califòrnia va aprovar una llei que obligava Uber i Lyft (i les altres empreses de l’anomenada economia col·laborativa) a classificar els seus conductors com a empleats, que podria disparar els costos de personal d’aquestes dues firmes i posar en dubte el seu model de negoci.

Notícies relacionades

Uber enfronta Europa

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

Les empreses es van oposar amb dents i ungles a la mesura, van estar a punt de cessar les seves operacions a Califòrnia (on totes dues tenen la seu) i finalment van aconseguir traslladar el contingut de la llei als votants mitjançant un referèndum celebrat el passat 3 de novembre, en el qual aquests van rebutjar que s’implementés segons el seu redactat original i van donar una victòria a les companyies.

Classificar els seus conductors com a ocupats assalariats en lloc de contractistes (el seu estatus actual) suposaria per a Uber i Lyft, entre altres coses, haver de fer-los un contracte, pagar-los un salari fix i oferir-los beneficis com l’assegurança mèdica, dies de vacances i de malaltia.