França espera la sentència del judici per l’atemptat contra ‘Charlie Hebdo’

La justícia francesa emetrà aquest dimecres el seu veredicte en el judici pels atemptats contra la revista satírica ‘Charlie Hebdo’ i un supermercat jueu el gener del 2015 que van marcar l’inici d’una onada d’atacs gihadistes a França. Després de tres mesos i mig d’un judici molt mediàtic es dictarà sentència contra 14 persones, acusades d’haver ofert recolzament logístic als autors dels atacs, que van deixar 17 morts entre el 7 i el 9 de gener del 2015.

Els autors materials dels atemptats, els germans Said i Chérif Kouachi, que van obrir foc a la redacció de ‘Charlie Hebdo’ per haver publicat caricatures del profeta Mahoma, i Amédy Coulibaly, que va matar una policia abans de prendre per assalt un supermercat jueu, van morir després de cometre els crims.

Durant tres mesos, aquest judici, que va ser interromput diverses vegades a causa de la pandèmia de Covid-19, va tornar a posar en relleu l’horror dels atacs, durant un període en què França ha tornat a ser blanc d’atacs islamistes.

De cinc anys a cadena perpètua

Els fiscals antiterroristes van sol·licitar que els acusats siguin condemnats a penes de presó que van de cinc anys a cadena perpètua. Els advocats de la defensa estimen que les proves són poc convincents i han advertit contra la temptació de voler fer-ne un exemple per pal·liar l’absència dels autors materials dels atacs.

Els fiscals van demanar cadena perpètua per a Ali Riza Polat, un amic francoturc de Coulibaly, a qui van presentar com la seva «mà dreta». Polat va admetre davant el tribunal activitats delictives, inclòs el tràfic de drogues, però va negar tenir cap coneixement d’un complot terrorista. «No vaig fer totes les coses que diuen que vaig fer», va dir davant el tribunal.

També s’enfronta a una condemna a cadena perpètua la nòvia de Coulibaly, Hayat Boumeddiene, que va fugir a Síria poc després dels atemptats i va ser una de les tres persones jutjades en rebel·lia.

L’ADN d’un dels sospitosos, Nezar Mickael Pastor Alwatik, va ser trobat en una pistola i un revòlver utilitzats per Coulibaly quan va prendre clients com a ostatges al supermercat Hyper Cacher en un suburbi de París. Pastor Alwatik està acusat de ser part d’una conspiració terrorista, càrrecs que la seva advocada, Delphine Malapert, considera excessius. «No es pot condemnar ningú basant-se en vaguetats, sospites i especulacions», va dir la lletrada al tribunal, argumentant que de l’únic que era culpable era «d’haver tocat armes».

L’«horror» explicat pels supervivents

Durant el judici, els supervivents dels atacs van explicar escenes d’horror. La columnista Sigolene Vinson, que va sobreviure a la matança de ‘Charlie Hebdo’, va descriure el «silenci mortal» a la redacció mentre els seus col·legues jeien morts al seu voltant.

L’excaixer de l’yper Cacher, Zarie Sibony, va descriure com va caminar sobre cossos pels passadissos del supermercat durant l’enfrontament de quatre hores de Coulibaly amb la policia.

La matança de ‘Charlie Hebdo’ va desencadenar un intens debat sobre la llibertat d’expressió a França. Per marcar el començament del judici el 2 de setembre, ‘Charlie Hebdo’ va reeditar desafiadorament les caricatures del profeta que havien indignat els musulmans.

Notícies relacionades

«Charlie Hebdo continua viu»

La fiscalia demana cadena perpètua per als responsables de l’atemptat contra Charlie Hebdo

El judici va coincidir amb una nova sèrie d’atemptats gihadistes al país. Al cap de tres setmanes d’iniciar-se el procés, un pakistanès va ferir dues persones davant les antigues oficines de la revista en un atac amb ganivet. El 16 d’octubre, un jove txetxè va decapitar un professor de secundària que havia mostrat algunes de les caricatures als alumnes en una classe sobre llibertat d’expressió. I el 29 d’octubre, tres persones van ser assassinades quan un jove tunisià nouvingut a Europa les va apunyalar en una església a Niça (sud-est).

El Govern del president Emmanuel Macron ha presentat recentment un projecte de llei per lluitar contra l’«islamisme radical», que pretén estrènyer el control sobre els llocs de culte i prohibir algunes pràctiques «incompatibles» amb els valors de la República francesa.