Més de 100 persones moren en un atac contra una localitat a l’oest d’Etiòpia

Almenys 100 persones han mort en un atac executat aquest dimecres en una localitat situada en l’estat etíop de Benishangul-Gumuz (oest), escenari d’un repunt de les tensions intercomunitàries durant els últims mesos, segons han denunciat residents i organitzacions com Amnistia Internacional.

Segons les informacions recollides pel diari etíop ‘Addis Standard’, l’atac ha sigut perpetrat per persones no identificades al llogarret de Bekuji Kebelle. Els assaltants han incendiat un nombre indeterminat de vivendes, cosa que ha provocat «centenars de desplaçats», tal com han relatat testimonis.

Admasu Kedebe, resident del llogarret, ha manifestat que «hi ha cossos als carrers i a les granges», si bé no ha donat un balanç concret. Tesfahun Amogne, un altre resident, ha parlat de prop de 500 assaltants, segons reporta Europa Press.

L’Amhara Mass Media Agency ha ressaltat que es tracta d’una «gran matança» i ha apuntat motius ètnics darrere d’aquesta.

Alguns testimonis van acusar l’ètnia gumuz d’atacar els pobladors, que pertanyen a les ètnies ahhara, oromo i shinasha, no obstant, l’organització no ha pogut verificar aquesta informació.

D’altra banda, una infermera d’una clínica local ha relatat en declaracions a la cadena de televisió britànica BBC que més de 30 ferits han sigut ingressats, alguns dels quals es troben en estat crític. Així mateix, ha dit que entre els ferits hi ha persones que han rebut trets o que han sigut apunyalades.

Segons Amnistia Internacional, que ha entrevistat cinc supervivents i un oficial, assegura que queden dotzenes de cossos sense comptar i que les morts «probablement pujaran».

D’acord a l’organització, al setembre altres atacs similars van causar 45 morts i van desplaçar milers de persones, mentre que segons la Comissió Etíop de Drets Humans, almenys 34 ahmares i agews van ser assassinats per forces gumuz el novembre passat.

El portaveu del govern regional, Beyene Melse, ha assenyalat que «no s’ha determinat el nombre exacte de morts, però hi ha informacions que és molt elevat», abans d’acusar dels fets «elements contraris a la pau».

En aquesta línia, la branca regional del governamental Partit de la Prosperitat ha expressat la seva tristesa per l’«horrible matança de civils» i ha demanat a la població que «treballi en coordinació amb la policia federal i les forces de seguretat regional» i que «s’organitzin per protegir-se».

L’atac ha sigut perpetrat un dia després que el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, fes una visita a Benishangul-Gumuz per abordar el repunt de les tensions. Així, va destacar que Addis Abeba treballa amb les autoritats locals per trobar solucions a aquests problemes.

Benishangul-Gumuz, situat al llarg de la frontera entre Etiòpia i el Sudan, ha sigut escenari de sagnants episodis de violència ètnica en els últims mesos, alguns dels quals han sigut atribuïts al Front Popular d’Alliberament de Tigray (TPLF) i a grups armats suposadament avalats des de Tigray.

Les autoritats federals etíops van anunciar a finals de novembre el final de l’ofensiva a Tigray, iniciada el 4 de novembre per ordre d’Abiy després d’un atac executat pel TPLF, que governava a la regió, contra una important base de l’Exèrcit a la capital regional, Mekelle.

Notícies relacionades

Quatre mesos de malson per als oromo d'Etiòpia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’escalada bèl·lica ha sigut la culminació d’un duel que va començar amb l’arribada al poder d’Abiy com a primer oromo cap de Govern. El TPLF va ser el partit fort dins de la coalició que va governar Etiòpia des de 1991, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), sustentada en les ètnies.

El director d’investigació d’Amnistia Internacional, Netsanet Belay, ha condemnat «el brutal atac» i ha instat el Govern que «actuï per aturar la violència contra les minories ètniques».