Bangladesh continua polèmic trasllat de refugiats rohingyes cap a una illa

Bangladesh va començar aquest dilluns a traslladar un segon grup de refugiats rohingyes cap a una illa remota del golf de Bengala, malgrat l’oposició d’organitzacions de defensa dels drets humans.

Més de 1.600 membres d’aquesta minoria musulmana que van fugir de la veïna Birmània, on eren perseguits, ja van ser traslladats a principis de desembre a l’illa de Bhashan Char.

El ministre bengalí de Relacions Exteriors, A.K. Abdul Momen, va indicar aquest dilluns que una mica menys de mil refugiats més integren el segon grup.

Els refugiats van pujar a autobusos enviats als camps de Cox’s Bazar, on viuen prop d’un milió de persones, per ser transportats al port de Chittagong, punt de sortida cap aquesta illa apartada del món i vulnerable als ciclons i les inundacions.

«Hi van de manera voluntària»

«Hi van de manera voluntària» Tenen pressa d’anar-hi perquè els seus familiars que es ja troben a Bhashan Char els han dit que és un lloc excel·lent», va declarar Momen a l’AFP. Segons el ministre, l’illa és «cent vegades millor» que els camps i els refugiats demanen ser traslladats a ella. «Bhashan Char és un lloc molt bonic. A aquells que hi van, els encanta», va continuar.

Bangladesh va invertir uns 400 milions de dòlars en la construcció d’instal·lacions per allotjar els refugiats i d’un mur de tres metres d’altura al voltant de les instal·lacions. Dos refugiats rohingyes inclosos en aquest grup van afirmar a l’AFP que viatjaven de manera voluntària.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Nur Kamal, un rohingya que viu al camp gegant de Kutupalang, va explicar que anava a illa on ja hi havia parents seus: «¿Per què quedar-me (al camp) sense ells?», va preguntar. Serajul Islam, que viatja amb cinc membres de la seva família, també va dir que ningú el va obligar a partir.

«Vista la forma en què la comunitat internacional s’ocupa del nostre cas, no hi ha cap futur en els camps» de refugiats, va assenyalar. Uns 750.000 refugiats musulmans rohingyes, una minoria perseguida a Birmània, van fugir el 2017 de la neteja ètnica a l’oest d’aquest país perpetrada per l’exèrcit i les milícies budistes.