El Parlament britànic aprova l’acord post-Brexit amb la Unió Europea

Boris Johnson va anunciar el començament d’«un nou capítol en la nostra història», al presentar a la Cambra dels Comuns el document post-Brexit assolit el 24 de desembre. «Una nova relació entre la Gran Bretanya i la Unió Europea (UE), en igualtat de sobirania», va assenyalar. El primer ministre va obrir la sessió extraordinària del Parlament, en la qual els diputats, molts d’ells presents només virtualment, van aprovar l’acord per 521 vots a favor i 73 en contra.

 El pacte va requerir una tramitació exprés perquè la nova legislació entri en vigor a les 11 de la nit hora de Londres aquest 31 de desembre, moment en què expira el període transitori per abandonar la UE. El text va passar a la Cambra dels Lores i havia de quedar completat amb el segell reial, a càrrec d’Isabel II, que es manté al castell de Windsor. L’acord, que Johnson va firmar a primera hora de la tarda, havia arribat a Londres procedent de Brussel·les en un avió blanc de la Royal Air Force, que va aterrar a l’aeroport de la City de Londres.

 Aconseguir l’impossible

En la seva intervenció, sabedor que no hi hauria cap oposició a la qual enfrontar-se, Johnson va passar la mà per l’esquena als conservadors insistint en la sobirania recobrada, que va ser també el principal argument que va utilitzar durant el referèndum. «Comerciarem i cooperarem amb els nostres veïns europeus en els termes més estrets d’amistat i bona voluntat, però retenim el control sobirà de les nostres lleis i del nostre destí nacional».

 Johnson es va vanagloriar d’haver aconseguit el que els seus crítics creien impossible. «El propòsit central d’aquesta llei és aconseguir una cosa que els ciutadans britànics sabien, als seus cors, que es podia aconseguir, tot i que els van dir que era impossible.»

L’única manera d’evitar una sortida sense acord

L’oposició laborista hi va votar a favor, tot i que hi va haver alguns vots contraris de diputats dissidents. El líder del partit, Keir Starmer, que havia recolzat la permanència en la UE en el referèndum del 2016, va recolzar l’acord com un mal menor. «Després de quatre anys i mig de debat i divisió finalment tenim un tractat amb la UE. És imperfecte, és massa petit i és la conseqüència de les decisions polítiques del primer ministre», va declarar. «Però només tenim un dia abans del final del període de transició i és l’únic acord que tenim». El dilema estava clar. «Finalment, votar a favor d’aquest tractat és l’única manera d’estar segurs que evitem una sortida sense acord».

Notícies relacionades

La batalla per la successió de Francesc entra en la seva fase dura (i no t’ho ha explicat la pel·lícula Cònclave)

Almenys nou morts per un atropellament massiu en un festival filipí a Vancouver

 Liberals, independentistes escocesos, verds i diputats d’Irlanda del Nord hi van votar en contra, com ja havien avançat.

La Covid va obligar la immensa majoria dels parlamentaris a intervenir-hi per connexió de vídeo en un ambient de cansament i amb ganes de girar full.