Sis claus per entendre el ‘cas Wikileaks’

El ‘cas Wikileaks’, pel qual Chelsea Manning va ser condemnada a 35 anys de presó, va suposar la filtració de documents secrets més gran dels EUA de la història. La soldada Manning, llavors Bradley Manning abans de la seva operació de canvi de sexe, va arribar a filtrar al portal fundat per Julian Assange més de 700.000 arxius confidencials. La seva acció va posar en perill el Govern dels EUA i va convertir en rellevants Assange i Wikileaks. Aquest dilluns, en el fins ara últim capítol d’aquesta saga d’espionatge, la justícia britànica decidirà si extradeix Assange als EUA, que el reclamen per jutjar-lo per 17 càrrecs d’espionatge i un càrrec addicional de pirateig informàtic. El cas és llarg i complex. A continuació repassem algunes de les claus per entendre el conflicte.

L’origen de Wikileaks: filtració de 10 milions de documents

Wikileaks es va donar a conèixer el 2009 amb la publicació de centenars de milers de missatges de localitzadors enviats als Estats Units l’11 de setembre del 2001. L’oenagé, fundada el 2006 per Assange, permet a través d’un sistema d’encriptat posar en línia documents comprometedors sense ser identificat. La web va publicar després un vídeo que mostrava la brutalitat de l’Exèrcit nord-americà a l’Iraq i milers de documents militars sobre l’Afganistan. El 28 novembre del 2010, WikiLeaks va publicar, amb ajuda de cinc grans diaris internacionals (‘The New York Times’, ‘The Guardian’, ‘Der Spiegel’, ‘Le Monde’, ‘El País’), més de 250.000 documents secrets que revelaven els secrets de la diplomàcia nord-americana. Després d’aquest ‘cablegate’, Julian Assange es va convertir en enemic número u als Estats Units. En total, el portal reivindica haver publicat «més de 10 milions de documents» sobre finances, entreteniment o política.

En els seus inicis, Wikileaks, fruit de la col·laboració internacional entre matemàtics, sobretot dissidents xinesos, tenia en el seu punt de mira els règims repressius a Àsia, l’exbloc soviètic, l’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà. Però la majoria de les revelacions van ser en detriment dels Estats Units i sovint en benefici de Rússia. Aquest país és sospitós de ser al darrere de la divulgació de correus interns del Partit Demòcrata dels Estats Units, publicats per Wikileaks l’estiu del 2016. El portal també va revelar l’espionatge dels Estats Units a aliats com el president francès o la cancellera alemanya. Wikileaks també està acusat de posar en perill persones de qui revela la identitat en nom de la transparència. Amb els anys, diversos mitjans i personalitats han pres les seves distàncies, malgrat que Assange assegura treballar amb «més de 110 organitzacions mediàtiques» al món.

Investigat a Suècia per violació

El 18 de novembre del 2010, Suècia llança una ordre de detenció europea contra Assange com a part d’una investigació per violació i agressió sexual a dues dones sueques l’agost del 2010. L’australià assegura que van ser relacions consentides. Assange, que era a Londres, s’entrega a la policia britànica el 7 de desembre. Queda detingut durant nou dies i després sota arrest domiciliari. La justícia sueca va arxivar el 19 de novembre del 2019 la denúncia per violació per falta de proves.

Refugi a l’Ambaixada de l’Equador a Londres

El febrer del 2011, un tribunal londinenc valida la sol·licitud d’extradició a Suècia. L’australià tem ser entregat des d’allà als Estats Units i enfrontar-se a la pena de mort. Per evitar-ho, el 19 de juny del 2012 Assange es refugia a l’Ambaixada de l’Equador a Londres i sol·licita asil polític. L’Equador, llavors presidit per Rafael Correa, li concedeix l’asil a l’agost i demana a les autoritats britàniques, sense èxit, un salconduit perquè el fundador de Wikileaks pugui viatjar a Quito. Assange es quedarà tancat a l’ambaixada durant gairebé set anys, un temps durant el qual fins i tot va obtenir la nacionalitat equatoriana abans de ser-ne privat.

El 2 d’abril del 2019, el president equatorià Lenín Moreno, que va trencar amb el seu predecessor, afirma que Assange va violar l’acord sobre les seves condicions d’asil. El dia 11, Assange és detingut en una espectacular operació per la policia britànica, autoritzada a entrar a la legació diplomàtica. Ara es troba a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de Londres.

El soldat Manning, clau

El ‘cas Wikileaks’ no hauria sigut possible sense la militar nord-americà transgènere Chelsea Manning, un analista novell enviat a l’Iraq amb tot just 22 anys, que va filtrar a Wikileaks 470.000 registres de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, 250.000 cables diplomàtics del Departament d’Estat i altres documents classificats que van deixar en evidència la diplomàcia nord-americana i van alimentar un debat sobre el paper dels EUA al món i la seva fosca guerra contra el terrorisme gihadista. La seva primera filtració a Wikileaks la va realitzar el febrer del 2010, tres mesos abans de ser detingut i després d’haver contactat suposadament amb Assange. El material filtrat va ser el vídeo ‘Collateral damage’ (Dany col·lateral), que mostra una matança de civils i de dos empleats de l’agència Reuters a l’Iraq el 2007. Vist l’èxit d’aquella filtració, Manning es va plantejar objectius d’intel·ligència més ambiciosos. Durant la primavera del 2010, va continuar recopilant informació i va mantenir contactes amb membres de Wikileaks, suposadament també amb Assange. Després del vídeo van venir els anomenats diaris de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan –milers de parts militars que detallen la manera d’actuar de l’Exèrcit en els dos països–, informes sobre la presó de Guantánamo (Cuba), sobre operacions clandestines de la CIA i els cables del Departament d’Estat, que es van publicar en la premsa en l’últim trimestre del 2010. Els cables diplomàtics, que van treure els colors a l’Administració d’Obama revelant els secrets de la política exterior dels EUA a tot el món, van generar un efecte dòmino i van ser un catalitzador de revolucions àrabs com que va enderrocar a Tunísia el dictador Zine al-Abidine Ben Ali.

Un altre personatge del cas: Edward Snowden

Notícies relacionades

La justícia britànica rebutja l’extradició als EUA de Julian Assange per problemes mentals

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un altre informant, Edward Snowden, exempleat de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA, per la seva sigles en anglès) i responsable de les revelacions sobre els programes de vigilància de massa, també va comptar amb el recolzament actiu de Wikileaks malgrat que no va triar aquest portal per a la seva denúncia. Julian Assange li va recomanar exiliar-se a Moscou per escapar de la justícia nord-americana.

Assange, personatge amb clarobscurs

Des que va aconseguir notorietat mundial, la vida d’Assange ha estat envoltada de la controvèrsia: per alguns, és un revolucionari que va contribuir que es precipitessin fenòmens com la Primavera Àrab; d’altres qüestionen la seva metodologia i l’autèntica finalitat del seu projecte. Entre els seus partidaris, part de l’independentisme català després que el 2017 Assange se signifiqués de manera inesperadament rotunda a favor del procés, acceptant entrevistes sobre el tema, oferint conferències ‘online’ i acaparant el tema en el seu compte de Twitter, en què, fins i tot en un impecable català, va arribar a publicar sobre el tema cada 13 minuts. El seu vehement posicionament va generar no poques suspicàcies i el va obligar a negar que el seu recolzament a la causa independentista estigui remunerat