La justícia britànica rebutja l’extradició als EUA de Julian Assange per problemes mentals

La justícia britànica ha decidit aquest dilluns no extradir als Estats Units el fundador del portal d’informació Wikileaks, Julian Assange, al·legant problemes mentals. En el seu dictamen, la jutge Vanessa Baraitser considera «demostrat» que Assange, de 49 anys, presenta un risc de suïcidi i podria treure’s la vida si és processat als Estats Units, on l’esperaria un llarg confinament.

El cas depenia del Tribunal Penal Central de Londres, l’Old Bailey, tot i que la vista, amb la compareixença d’Assange, va tenir lloc en un altre tribunal, el Westminster Magistrates Court.

El ciutadà australià va ser detingut l’abril del 2019 a l’Ambaixada de l’Equador a Londres, on el Govern d’aquell país li havia concedit asil el 2012. Refugiant-se allà, Assange va voler escapar de l’ordre de crida i cerca dictada en contra seu per la Interpol, arran d’unes denúncies per violació a Suècia, una llarga investigació que va ser finalment arxivada. El canvi de Govern a Quito va suposar l’entrega a la policia britànica d’Assange, que havia passat set anys reclòs a la cancelleria. El fundador de Wikileaks es troba des d’aleshores detingut a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de Londres, a l’espera que es decideixi la seva possible entrega als Estats Units.

Perillós precedent

En el centre d’aquest polèmic cas, amb el qual es posa a prova el futur de la independència periodística i la llibertat d’expressió, es troben una sèrie de documents entregats per l’‘exmarine’ nord-americana Chelsea Manning el 2010, entre aquests, per exemple, un vídeo de 39 minuts d’un helicòpter Apache de l’exèrcit nord-americà disparant i matant més d’una dotzena d’iraquians, inclosos dos periodistes de Reuters. Alan Rusbridger, exdirector del diari ‘The Guardian’, considera que l’extradició «és un perillós precedent. És un ciutadà australià processat al Regne Unit, per violar lleis sobre secrets als Estats Units». En una entrevista a la BBC, Rusbridger es va preguntar «què passarà la pròxima vegada que el Pakistan o Israel diguin que tenen lleis de secrets oficials» i «no volem que la gent sàpiga de les nostres armes nucleres i per tant han d’extradir-nos el periodista» que ho ha revelat.

Polèmica per la llei d’espionatge del 1917

Molts acadèmics consideren que la llei, que mai no s’havia utilitzat per enjudiciar un periodista fins ara, planteja problemes constitucionals preocupants perquè infringeix els drets de la Primera Esmena a rebre i publicar informació.

En una carta oberta al president dels Estats Units, Donald Trump, un expert independent en drets humans de l’ONU va demanar al mandatari que perdonés Assange. «El senyor Assange ha sigut privat arbitràriament de la seva llibertat durant els últims 10 anys», va escriure Nils Melzer, relator especial sobre tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. «Aquest és un alt preu a pagar pel coratge de publicar informació veraç sobre la mala conducta del govern a tot el món», va indicar.

Notícies relacionades

El periple d’Assange

Sis claus per entendre el ‘cas Wikileaks’

El relator va argumentar que Assange mai no havia piratejat, robat o publicat informació falsa, ni havia causat mal a la reputació a través d’una mala conducta personal, i va assenyalar que, tot i que s’estigui d’acord o en desacord amb les seves publicacions, «clarament no poden considerar-se delictes».

La plataforma Wikileaks va demanar a les autoritats dels Estats Units, la vigília de la sentència, que retiri els càrrecs contra Assange, que podria ser condemnat a fins a 175 anys de presó sota el concepte ‘Mesures Administratives Especials’, una versió particularment dura del confinament solitari.