El periple d’Assange

L’anar i venir per diferents països, jutjats i ambaixades dura ja més d’una dècada. Aquests són els moments clau en la batalla judicial que entaula el fundador de Wikileaks, l’australià Julian Assange.

Revelacions i ordre de detenció

El juliol del 2010, la premsa mundial es fa ressò de 70.000 documents confidencials sobre les operacions de la coalició internacional a l’Afganistan, difosos per la web WikiLeaks. A l’octubre es publiquen 400.000 informes sobre la invasió nord-americana de l’Iraq i, un mes després, el contingut de 250.000 cables diplomàtics nord-americans. El 18 de novembre, Suècia llança una ordre de detenció europea contra Assange en el marc d’una investigació per violació i agressió sexual a dues dones sueques l’agost del 2010. L’australià assegura que van ser relacions consentides.

Assange, que estava a Londres quan es produeix l’ordre de detenció instada per Suècia, s’entrega a la policia britànica el 7 de desembre. Queda detingut durant nou dies i després sota arrest domiciliari. El febrer del 2011, un tribunal londinenc valida la sol·licitud d’extradició a Suècia. L’australià tem ser entregat des d’allà als Estats Units i enfrontar-se a la pena de mort.

Refugiat a l’ambaixada de l’Equador

El 19 de juny del 2012, Assange es refugia en l’ambaixada equatoriana a Londres i sol·licita asil polític. L’Equador, llavors presidit per Rafael Correa, li concedeix l’asil a l’agost i demana a les autoritats britàniques, sense èxit, un salconduit perquè el fundador de WikiLeaks pugui viatjar a Quito. Assange es quedarà tancat a l’ambaixada durant gairebé set anys, un temps durant el qual fins i tot va obtenir la nacionalitat equatoriana, per després ser-ne privat. El 2 d’abril del 2019, el president equatorià Lenín Moreno, que va trencar amb el seu predecessor, afirma que Assange va violar l’acord sobre les seves condicions d’asil. El dia 11, Assange és detingut en una espectacular operació per la policia britànica a la qual es permet entrar per a això en la legació diplomàtica.

Reobertura de la investigació per violació

Immediatament després de la seva detenció, l’advocada de la dona que l’acusava de violació a Suècia anuncia que demanarà a la fiscalia que reobri la investigació. La fiscalia d’Estocolm havia desestimat el cas el 2017 perquè no va poder fer avançar el procediment, però després d’aquests nous esdeveniments decideix reobrir el cas. El 14 d’abril, l’advocada d’Assange declara que el seu client està disposat a cooperar amb les autoritats sueques si sol·liciten la seva extradició, però que la prioritat continua sent evitar l’entrega als Estats Units.

L’1 de maig, Assange és condemnat a 50 setmanes de presó per un tribunal de Londres per haver violat les condicions de la seva llibertat provisional quan es va refugiar a l’ambaixada equatoriana.

Nova inculpació nord-americana

Nova inculpació nord-americanaEl 23 de maig del 2019, la justícia nord-americana, que ja l’acusava de «pirateria informàtica», l’inculpa per 17 càrrecs més en virtut de les lleis antiespionatge. Assange s’exposa a fins a 175 anys de presó. El dia 31, el relator de l’ONU sobre la tortura, després de reunir-se amb l’australià a la presó, considera que presenta «tots els símptomes de tortura psicològica». A principis de novembre, el relator afirma que el tracte a Assange posa «en perill» la seva vida. El 21 d’octubre, el fundador de WikiLeaks apareix en persona per primera vegada al jutjat de Westminster, confús i balbotejant. El 19 de novembre, la fiscalia sueca anuncia l’abandonament de la investigació per violació per falta de proves.

Vista d’extradició a Londres

Notícies relacionades

La justícia britànica rebutja l’extradició als EUA de Julian Assange per problemes mentals

Suècia no emetrà ordre de detenció contra Assange per violació

El 24 de febrer del 2020, la justícia britànica comença a examinar la sol·licitud d’extradició presentada pels Estats Units. L’audiència queda interrompuda després de quatre dies de vistes i després és ajornada a causa de la nova pandèmia de coronavirus. A principis de juliol, una quarantena d’oenagés demanen l’alliberament immediat d’Assange. Els defensors de l’australià afirmen que l’intent d’extradir i jutjar el seu client als Estats Units té motivacions polítiques i és impulsat pel president Donald Trump.

L’audiència es reprèn el 7 de setembre. El 25, la jutge Vanessa Baraitser accedeix a donar més temps a l’advocat d’Assange per preparar els seus al·legats finals i adverteix que probablement caldrà esperar fins passades les eleccions presidencials als Estats Units per conèixer el seu veredicte. Finalment, l’extradició als EUA no ha sigut concedida per la justícia britànica.