El madurisme reprèn aquest dimarts el control del Parlament veneçolà

Enmig d’un nou i dràstic confinament d’una setmana per aturar l’avanç de la Covid-19 a Veneçuela, el madurismo reprèn aquest dimarts el control de l’Assemblea Nacional (AN, Parlament). L’oposició la va manejar durant cinc anys de durs enfrontaments polítics que prometen continuar el 2021. Els sectors més intransigents, alineats amb el diputat Juan Guaidó, volen mantenir una legislatura paral·lela amb respirador artificial.

L’AN va renovar la totalitat dels seus integrants en les eleccions del 6 de desembre passat a què un 70% de les persones en condicions de votar van donar l’esquena. El Partit Socialista Unificat (PSUV) va obtenir en aquest context anòmal el 68,43% dels sufragis. Els resultats van ser desconeguts per la UE, els Estats Units i els seus aliats regionals. El PSUV ocuparà 253 dels 277 escons. En virtut dels canvis establerts pel Consell Nacional Electoral (CNE), l’AN ha sumat 100 integrants més dels que històricament legislaven. Tots hauran d’ocupar el mateix hemicicle de sessions sense mesures de distanciament físic. Aquesta aglomeració irromp per aquestes hores com una imatge del nou poder. Nicolás Maduro no es posa vermell davant aquesta hegemonia: «Bona part de la culpa de l’exclusió de la dreta veneçolana dels espais polítics i de debat, així com l’abandonament dels seus espais naturals i dels seus votants, és de la Unió Europea per aferrar-se a la doctrina extremista del president dels EUA».

Maduro assegura que la nova AN serà un punt de «trobada i reconciliació» dels veneçolans. Tornarà a comptar amb vells coneguts, entre ells, Diosdado Cabello; la primera dama, Cilia Flores; Nicolás Maduro Guerra, fill del president; Iris Varela, responsable del maneig de les presons, i l’usual portaveu presidencial, Jorge Rodríguez. S’especula que aquest últim ocuparà la direcció del Congrés.

Estabas tu pequeño Esteban https://t.co/6LsKITuGXO pic.twitter.com/Urlsiryls2

— Diosdado Cabello R (@dcabellor) 3 de enero de 2021

El full de ruta opositor

Poques hores abans de cessar formalment les seves activitats, l’AN que ha funcionat des del gener del 2019 sota el lideratge del diputat Juan Guaidó, va modificar l’Estatut de Transició i va crear mecanismes per mantenir-se viva per un any. Guaidó, reconegut pels Estats Units i 54 governs més com a «president encarregat» el gener del 2019, va designar hores enrere 15 comissions permanents sobre les quals recau la continuïtat «constitucional i administrativa» del Parlament opositor. L’extensió del mandat, va dir, no és un «caprici», sinó «un deure ciutadà, patriòtic, de fer respectar i valer la nostra Constitució al no haver existit una elecció el 6 de desembre passat». Com era d’esperar, el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), completament alineat amb el palau de Miraflores, va declarar nul·les aquestes reformes. El TSJ havia declarat en «desacatament» el Congrés opositor.

Alhora, Guaidó va convocar a la instal·lació del període legislatiu el 2021 en un lloc i hora que no s’han anunciat fins al moment. A Caracas va córrer el rumor que l’AN virtual «sessionarà» en un dels hotels cinc estrelles de la capital. «En els pròxims dies miraran de segrestar de nou el Parlament, generant persecució, fins i tot en l’entorn del dictador, no serà diferent aquesta vegada, però no serà reconegut aquest parapet que pretenen instal·lar el 5 de gener», va dir. L’analista polític John Magdaleno va considerar que l’oposició ha de «posar els peus sobre el terra» i deixar de confondre les seves aspiracions amb els fets.

El diputat es troba en un veritable dilema. La consulta popular que va convocar en rebuig de les eleccions parlamentàries no va desencadenar les reaccions populars esperades. La majoria d’una societat sotmesa a urgències quotidianes té per ell i Maduro un simètric desencant. En els pròxims dies es veurà si la Unió Europea i els Estats Units, on Joe Biden assumirà el càrrec el 20 de gener, el continuen reconeixent com l’autoritat interina legítima de Veneçuela.

Derrotar la dictadura, es recuperar La Paz y detener amenaza del régimen al continente

Libertad y democracia significan hoy dignidad y posibilidad de progreso

Hemos resistido, pero debemos darle solución urgente al conflicto, para eso unión y movilización con clave.

Justicia

— Juan Guaidó (@jguaido) 3 de enero de 2021

Notícies relacionades

Nou ordre mundial

Trump planteja «netejar» Gaza i deportar 1,5 milions de palestins

Guaidó ha provat de tot per desplaçar Maduro: la protesta massiva, l’intent de cop d’Estat, les sancions econòmiques internacionals, a cavall de la seva aliança amb Donald Trump, i fins i tot una fallida incursió armada per segrestar el seu antagonista. El diputat no ha deixat de demanar que es redobli el suport internacional. Les Forces Armades, la cúpula de les quals es va mantenir al costat de Maduro malgrat l’enfonsament econòmic i social, va tornar a demanar-los un gest. «El 2021 quan la crisi pegui encara més forta i la nostra gent surti a reclamar, ¿a quin costat estaran?». Amb el recanvi parlamentari no es descarta per complet que Guaidó vagi a l’exili. Delsa Solórzano, que en poques hores deixarà de ser diputada, va recordar que en aquests anys 134 legisladors van ser objecte d’alguna forma de persecució judicial. Les noves condicions polítiques el poden obligar a travessar la frontera. .

El prestigi de Guaidó no només s’ha erosionat a Veneçuela. ‘The Washington’ va revelar diumenge passat l’existència d’actes de corrupció en l’entorn de l’anomenat Govern interí. Fernando Blasi i Javier Troconis, aquest últim designat pel legislador al capdavant d’una comissió encarregada de gestionar actius veneçolans confiscats per l’Administració Trump, han sigut implicats en el maneig dolós de 40 milions de dòlars.