Cimera a l’Aràbia Saudita

Un Qatar més enfortit renova relacions amb els països del Golf

El final del boicot a l’emirat implica un balanç negatiu per al quartet liderat per Riad, que es mostra conciliador davant la imminent arribada de Biden a la Casa Blanca

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Reinici de la «solidaritat i estabilitat» al golf Pèrsic. Després de tres anys i mig de boicot, la històrica cimera del Consell de Cooperació del Golf (GCC) ha reunit aquest dimarts a Qatar al costat de l’Aràbia Saudita, Bahrain i els Emirats Àrabs Units per posar fi al bloqueig al firmar una declaració conjunta. El petit emirat amb prou feines ha hagut de fer concessions davant el quartet, al costat d’Egipte, liderat per Riad, que s’ha vist obligat a canviar d’estratègia diplomàtica per construir un front comú contra l’Iran. En el crepuscle de l’Administració Trump, la monarquia saudita busca la reconciliació amb els seus veïns davant la imminent retirada de la carta blanca a les seves violacions dels drets humans per part del president electe dels EUA, Joe Biden.

«Avui tenim una necessitat desesperada d’unir els nostres esforços per promoure la nostra regió i afrontar els desafiaments que ens envolten, especialment les amenaces plantejades pel programa de míssils nuclears i balístics del règim iranià i els seus plans de sabotatge i destrucció», ha declarat el príncep hereu Mohamed bin Salman, governant de facto de l’Aràbia Saudita, en la cimera a la regió saudita d’al-Ula. Amb aquest gest, el líder wahhabita reconeix que el boicot a Qatar amb prou feines ha reportat beneficis als països implicats.

Qatar no ha complert cap de les 13 demandes exigides el juny del 2017 pel quartet que va tallar relacions diplomàtiques. Entre elles, se l’exhortava a tancar Al-Jazeera, posar fi a la presència militar turca al país i tallar les relacions diplomàtiques amb l’Iran. Però Doha va negar els càrrecs de «terrorisme» i ha demostrat ser autosuficient, acudint a mercats alternatius i creant relacions amb nous socis comercials. Ara, l’aixecament del bloqueig els permet retirar a l’Iran els 100 milions de dòlars anuals que Qatar pagava per enrutar avions a través del seu espai aeri.

Picabaralles amb els EAU

Aquest primer pas cap a la reconciliació al Golf s’uneix al canvi en les relacions regionals que hi ha hagut en els últims mesos amb el conjunt d’acords de normalització de diversos països àrabs amb Israel, promoguts pels Estats Units. Tot i que no tots els països han fet les paus amb Qatar. Les grans dificultats ideològiques amb els Emirats, per exemple, han engrandit la bretxa entre els dos estats, ja que Abu Dhabi veu el recolzament qatarià als Germans Musulmans com una amenaça existencial a la seva monarquia.

Doha tampoc oblidarà fàcilment aquests tres anys i mig de bloqueig, que han tingut greus conseqüències sobre la llibertat de moviments de la seva població. El boicot «està violant el dret a la llibertat d’expressió, està separant famílies, interrompent l’atenció mèdica –en un cas, ha obligat un nen a faltar a una cirurgia cerebral programada–, interrompent l’educació i deixant encallats els treballadors migrants sense menjar ni aigua», va denunciar Human Rights Watch en un informe del 2017. Qatar és una península que només té frontera terrestre amb l’Aràbia Saudita.

Acostament a l’Iran i Turquia

Notícies relacionades

Aquesta traïció per part dels seus veïns àrabs ha exaltat el nacionalisme qatarià. També ha acostat el país amb Turquia i l’Iran, eterns enemics de l’Aràbia Saudita, quan Doha es va enfrontar a l’escassetat de subministraments mèdics i aliments en els primers dies del boicot. Ara, la imminent arribada de Biden a la Casa Blanca ha forçat el règim wahhabita a obrir les seves fronteres terrestres, marítimes i aèries a l’emirat.

L’administració entrant ja s’ha mostrat crítica amb l’Aràbia Saudita, que tem la retirada de la presència militar nord-americana al Golf que ha augmentat molt en els últims quatre anys. A més, els anuncis de la represa del diàleg amb l’Iran han fet tremolar el protegit de Trump. Per això, MBS ha fet un diplomàtic pas enrere per estendre la mà al seu marginat veí Qatar amb la intenció d’enfortir el front àrab contra el règim iranià.