La ferida racial torna a sagnar en l’assalt al Capitoli

Kenosha, a Wisconsin, es va despertar dimarts amb 500 militars de la Guàrdia Nacional desplegats per la ciutat. Un fiscal del districte anava anunciar si imputava el policia blanc que a l’agost va deixar paralitzat després de disparar set vegades per l’esquena a Jacob Blake, un ciutadà negre, i la presència dels militars havia sigut sol·licitada per les autoritats locals al governador demòcrata en previsió que tornessin les protestes que van sacsejar la ciutat a l’estiu, quan un adolescent blanc associat a milícies i fervent defensor de la policia, Kyle Rittenhouse, va matar dues persones. Malgrat que l’agent no va ser imputat no hi va haver violència.

Dimecres al matí no hi havia rastre de la Guàrdia Nacional a Washington, quan una turba arengada per Donald Trump va arribar fins al Capitoli i va iniciar l’assalt violent que ha commocionat els Estats Units. Els militars sí que havien sigut desplegats a l’estiu a la capital davant protestes de Black Lives Matter, però dimecres van fer falta hores, i la intervenció del vicepresident Mike Pence, perquè arribessin a col·laborar amb la policia del Capitoli i la de DC per acabar amb la insurrecció violenta.

No és l’únic contrast que està sent remarcat i denunciat aquests dies als EUA. Un país on els manifestants contra la injustícia racial estan acostumats a una resposta policial contundent i sovint d’excessiva duresa ha sigut testimoni d’una reacció molt diferent de les forces de l’ordre davant els assaltants del Capitoli, aclaparadorament blancs i que incloïen membres de grups supremacistes blancs, neonazis i ultres. Per primera vegada es van veure dins de l’edifici banderes confederades (un dia després que fos elegit el primer senador negre del meridional estat de Geòrgia). I no són només els activistes els que suggereixen interpretar el que ha passat en el sempre necessari marc del racisme institucional i institucionalitzat als EUA, encarar de nou les realitats del privilegi blanc i denunciar, per canviar, les diferents maneres d’actuar de les forces de l’ordre.

Biden, Michelle Obama i LeBron

«No poden dir-me que si haguessin sigut un grup de manifestants de Black Lives Matters no haurien sigut tractats diferent que la turba de criminals», va denunciar taxatiu dijous el president electe, Joe Biden, que ha elegit com a vicepresidenta Kamala Harris, la primera dona negra que arribarà per dret propi a la Casa Blanca. «Tots sabem que és veritat i és totalment inacceptable».

«Als que critiquen d’altres com a antipatriotes per simplement clavar un genoll en forma de protesta, per als que es pregunten per què hem de recordar que les vides negres importen, va deixar dolorosament clar que a alguns nord-americans, de fet, se’ls permet degradar la bandera i els símbols de la nostra nació. ¿Què han de dir ara?», va escriure en un sentit comunicat a Twitter Michelle Obama, dona de Barack Obama, el primer mandatari negre dels EUA i contra el qual Donald Trump, abans de ser president, va llançar la teoria conspiradora, i marcadament racista, que no havia nascut als EUA.

Like all of you, I’ve been feeling so many emotions since yesterday. I tried to put my thoughts down here: pic.twitter.com/9xzRvrpk7y

— Michelle Obama (@MichelleObama) 7 de enero de 2021

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

«Vivim en dues Amèriques», ha denunciat també LeBron James, l’estrella de l’NBA. «Si haguessin assaltat el Capitoli els que són com jo ¿quin hauria sigut el resultat? Crec que tots ho sabem. Sabem el que els hauria passat si s’haguessin acostat al Capitoli, per no parlar d’entrar als despatxos i els passadissos».

 L’statu quo

«La brutalitat policial contra els nord-americans negres i la inacció policial cap als americans blancs no és una anomalia sorprenent, és l’statu quo», ha escrit a ‘The Atlantic’ Kellie Carter Jackson, autora i professora d’estudis d’Àfrica a Wellesley. I a ‘Los Angeles Time’s’ Delores Jones-Brown, professora de Howard University, ha assegurat que el que hem vist al Capitoli «remarca la societat racista que som i com les forces de l’ordre de fet estan més disposats a facilitar comportaments de manifestants blancs. La falta de preparació diu alguna cosa sobre com les forces de l’ordre pensaven que s’havia de tractar aquests individus en contrast amb qui van participar en (manifestacions de) Black Lives Matter».