Itàlia crea una loteria per lluitar contra l’evasió fiscal

El nou any ha implicat una «loteria dels rebuts» i el que se n’ha anat va deixar inaugurat en les últimes setmanes el que en anglès es coneix com a ‘cashback’, és a dir, una devolució de part de l’import en metàl·lic. Per a la «loteria dels rebuts» la participació és gratuïta, les butlletes són virtuals i els premis, reals. Si vol invertir en el joc antievasió, el ciutadà treu (amb el NIF) un codi personal en un portal de l’administració, no connectat a Hisenda, i abans de pagar qualsevol producte o servei demana al venedor que insereixi aquest codi. Una aplicació oficial permet gestionar tot el procés. Es diu «Io», ‘jo’.

Codi personal

Per cada euro pagat, els compradors aconsegueixen una butlleta virtual que entra en un sorteig de premis setmanals, mensuals i un súper premi anual de cinc milions d’euros, tots lliures d’impostos. Si el client guanya un premi, també el guanya el venedor, un al·licient perquè aquest últim insereixi voluntàriament el codi del client en el sistema, ja que per qüestions jurídiques no pot ser obligatori.

Cada persona pot disposar de fins a 20 codis diferents i demanar que s’insereixi el codi en els pagaments fets en una carnisseria, supermercat, perruqueria, per als serveis del paleta i lampista o fins i tot per fer benzina al cotxe. Els pagaments de compres per internet en queden exclosos. Els premis del ‘cashback’, que s’obtenen pels pagaments amb targetes de crèdit, dèbit o recarregables, es van inaugurar les festes nadalenques passades, tot i que prosseguiran el 2021 i el 2022.

El 2020, per cada pagament efectuat correctament, l’Estat tornava el 10% de l’import directament al compte del pagador, però només fins un import màxim de 150 euros repartits fins en un total de 10 compres. Va ser així fins aquest 31 de desembre. A partir de gener, el comprador obté dues devolucions del 10% per un import màxim de 150 euros cada sis mesos. El reglament il·lustra que el 10% a tornar és per cada pagament electrònic per separat. Paral·lelament, com més es compri, més es participa en altres premis, com el destinat als 100.000 usuaris les compres dels quals ascendeixin a 1.500 euros en sis mesos.

Accessos directes des del banc

Tots els bancs i plataformes de pagaments electrònics s’han adherit al sistema i, si volen, poden oferir al client accessos directes a l’aplicació «Io». En els dies anteriors a l’entrada en vigor, les baixades es produïen a raó de 6.000 i fins i tot 14.000 per segon, cosa que va col·lapsar el portal durant algunes hores.

El farragós sistema de premis pressuposa que les botigues comptin amb caixes enregistradores connectades a Hisenda, cosa que en la majoria dels casos passa des de fa anys, tot i que per participar en les devolucions i la loteria, a més de les caixes connectades al fisc es necessiten un programa i un escàner que pot costar entre 150 i 300 euros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No existeixen imports mínims per als pagaments, de manera que pot ser el d’un cafè, un caramel o un ordinador. Per obviar el problema de les comissions bancàries dels pagaments electrònics, l’associació nacional dels bancs ha decidit suprimir-les per imports fins als cinc euros i fins al 2023, any en què s’hauria d’acabar el joc.

Aquesta original lluita contra el frau fiscal costa a l’Estat 4.700 milions d’euros, per recuperar uns imports evadits que no han sigut revelats, tot i que les premisses semblen ser bones: el gener del 2020 els contribuents amb «identitat digital» eren 5,7 milions, una xifra que va pujar fins als 13,7 milions al desembre. Hi ha algunes crítiques contra el sistema. «Hauria sigut suficient imposar que el volum dels rebuts emesos per les compres [ja en mans del fisc] coincidissin amb la declaració anual», afirma l’exministre d’Hisenda Ignazio Visco, segons el qual la veritable evasió fiscal «es produeix més amunt de les vendes al detall».