El Congrés aprova un històric segon judici polític a Trump

Els Estats Units continuen escrivint a ritme de vertigen capítols en una de les seves més fosques sagues, la que després de quatre anys de presidència de Donald Trump ha portat la seva democràcia al caire de l’abisme, un precipici del qual encara no es pot dir que estigui fora de perill. Aquest dimecres, just una setmana després que una turba arengada pel republicà assaltés violentament el Capitoli, i una setmana abans que el demòcrata Joe Biden prengui possessió, en una inauguració sobre la qual hi ha l’amenaça de més violència, la Cambra baixa va aprovar amb 232 vots a favor i 197 en contra convertir Trump en el primer mandatari sotmès dues vegades a un ‘impeachment’.

L’endemà que el vicepresident, Mike Pence, es negués a invocar l’esmena 25 per incapacitar Trump, va entrar en el rècord històric la «incitació a la insurrecció» com a únic article redactat a tall de càrrec per al judici polític contra el president. En aquest cas, i a diferència del que va passar en el primer ‘impeachment’, 10 republicans van votar a favor d’imputar-lo. I ara s’obre el dubte de quants estaran disposats a condemnar-lo al Senat, on s’ha de celebrar el judici polític. En el primer només Mitt Romney va votar per aquesta condemna en un dels dos càrrecs als quals s’enfrontava llavors.

Haurem d’esperar per respondre a aquesta pregunta. Segons ha fet saber l’oficina de Mitch McConnell, líder republicà en control de la Cambra alta, a la del demòcrata Chuck Schumer, que li donarà el relleu com a líder quan els demòcrates assumeixin el control, aquest procés i pot ser que no ho faci abans del traspàs de poders. I tot i que el mateix McConnell va expressar en privat segons ‘The New York Times’ la seva satisfacció amb l’‘impeachment’ al veure’l com una forma d’expurgar Trump i el seu poder del Partit Republicà, i en públic va deixar oberta la possibilitat de votar contra el mandatari, no és clar si s’arribarà als 17 vots republicans necessaris per aconseguir la majoria de dos terços de la cambra requerits per a la condemna.

Dues falles en xoc

Malgrat els moviments d’alguns republicans, el debat de tres hores i mitja a la Cambra baixa va demostrar que ni tan sols el succeït la setmana passada ha ajudat a unir el país, ni ha aconseguit que se superi la profunda i perillosa bretxa partidista que fa sotsobrar els EUA. Perquè aquest debat era molt més breu que el del primer ‘impeachment’, però no va ser menys tumultuós. I les dues falles que xoquen en aquest sisme polític es van tornar a mostrar.

D’una banda hi havia els demòcrates, liderats per Nancy Pelosi, la presidenta demòcrata de la Cambra de Representants, que va qualificar Trump com un «clar i imminent perill per a la nació» i «una amenaça vital a la llibertat, l’autogovern i l’Estat de dret». D’altres van anar més lluny, com la nova congressista de Missouri Cori Bush, que va qualificar Trump com «el supremacista blanc en cap».

En l’extrem oposat hi ha la majoria dels republicans, liderats en el debat d’aquest dimecres pel congressista Jim Jordan, un dels principals aliats de Trump en el Congrés. Com va fer el president dimarts, Jordan v definir l’‘impeachment’ com la continuació d’una «obsessió» demòcrata i va arribar a denunciar que és part de la «cultura de la cancel·lació».

Algunes veus conservadores es van moderar, com la del líder de la minoria republicana Kevin McCarthy, que tot i oposar-se a l’‘impeachment’ va assegurar que el president «té responsabilitat en l’atac» de la setmana passada. Però d’altres de les més provocadores i radicals van acusar els demòcrates d’estar fomentant la divisió i una altra flamant congressista, Lauren Boebert, va arribar a acusar-los de ser els qui «animen i normalitzen la violència». El seu fil comú és defensar que Trump va cridar a la manifestació pacífica en el seu discurs del 6 de gener, però semblen oblidar que ho va fer una vegada, mentre que 20 va cridar a la «lluita».

El Capitoli, caserna militar

No era només el debat polític al Capitoli el que permetia entendre la gravetat de l’ocorregut i del moment, així com la tensió que persisteix als EUA. Perquè per primera vegada des de la guerra civil l’edifici es despertava reconvertit parcialment en una caserna per a militars, en aquest cas, part dels 6.000 membres de la Guàrdia Nacional desplegats a la ciutat. 

El contingent, com recordava un congressista, més gran que l’actual desplegament a l’Afganistan, s’elevarà fins a 10.000 soldats el cap de setmana i fins a 20.000 per a la inauguració a la capital. Perquè és una realitat l’amenaça i la por de noves accions de grups extremistes, tant a Washington com en altres capitolis estatals de tot el país.

Missatge de Trump

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Enmig del debat del seu històric segon ‘impeachment’ Trump va emetre un comunicat, distribuït a la llista de premsa de la Casa Blanca i llegit per Jordan en el Congrés. En aquest comunicat, una setmana després de l’assalt al Capitoli, i encara sense esmentar directament Biden o reconèixer formalment els resultats de les eleccions, va cridar contra la violència.

 «Davant informacions de més manifestacions insto que no hi hagi violència, no es trenqui la llei i no hi hagi vandalisme de cap tipus», diu el comunicat, escrit a mode de tuit. Tot i que els qui van assaltar el Capitoli eren els seus seguidors, Trump va demanar a «tots els americans» «que ajudin a relaxar tensions i calmar els ànims».