Itàlia adopta un ambiciós pla econòmic de recuperació malgrat la crisi política

Itàlia va adoptar dimecres un ambiciós pla de 222.900 milions d’euros per reactivar l’economia, molt afectada per la pandèmia de coronavirus, tot i que la coalició en el poder amenaça de saltar pels aires per les discrepàncies en la utilització dels fons europeus.

«El Consell de Ministres va aprovar el #RecoveryPlan, el pla d’inversions més important compromès per Itàlia», va anunciar el ministre d’Economia, Roberto Gualtieri, al seu compte de Twitter.

Aquest «Recovery Plan», que encara ha de ser aprovat pel Parlament, podria suposar el final de l’aliança governamental que integren els partits de centreesquerra (Partit Demòcrata i Itàlia Viva) i el Moviment 5 Estrelles (M5S, antisistema).

El president d’Itàlia Viva, l’ex primer ministre Matteo Renzi, s’havia compromès a no bloquejar l’adopció del pla per no retardar l’arribada dels fons europeus. Però havia imposat condicions sobre el contingut que considera insatisfetes i amenaça de defenestrar les dues ministres de la seva petita formació.

«Prendrem una decisió demà al matí [dimecres] i l’anunciarem amb total llibertat en una conferència de premsa», convocada per a les 16 h GMT, va informar Renzi a la cadena de televisió RAI3 dimarts a la nit. Les dues ministres d’IV, Teresa Bellanova (Agricultura) i Elena Bonetti (Família), es van abstenir en la votació del pla de reactivació.

Renzi retreu al cap de l’executiu Giuseppe Conte (independent) haver obrat en detriment de les inversions i de les reformes estructurals. També demanava que el país recorri al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), previst per ajudar els països de la zona euro en dificultats.

No obstant, Conte va acordar duplicar els fons destinats a la salut i al turisme i va augmentar la participació de les inversions, que ara arriben al 70% davant el 21% dels incentius fiscals i d’un altre tipus d’ajudes. «Falta el MEDE», va reiterar Renzi. El president de la República, Sergio Mattarella, àrbitre de la situació segons la Constitució parlamentària, va demanar que abans d’una crisi política s’aprovi el pla per gestionar els fons de la UE.

«Partida de pòquer»

Es tracta d’una arriscada «partida de pòquer» amb totes les opcions sobre la taula: dimissió de les dues ministres dissidents d’Itàlia Viva i reorganització del gabinet de govern amb una resolució ràpida de la crisi o la caiguda de Conte amb la designació d’un altre primer ministre.

Sense el recolzament dels 18 senadors d’Itàlia Viva, Conte perdria la majoria de 166 escons (de 315) i Itàlia hauria de tornar a les urnes. Un escenari catastròfic per a Conte, segons els sondejos.

I és que ni a Itàlia Viva, que té el 3% de les intencions de vot, ni als altres membres de la coalició els interessa sabotejar-se, ja que l’oposició de dreta i l’extrema dreta tenen garantida la victòria en unes eleccions anticipades. «Conte està acabat. La dreta està preparada», va dir dimarts a la nit el cap de la Lega (extrema dreta) Matteo Salvini, que està a l’aguait.

Cap a una remodelació

Giuseppe Conte creu que li serà «impossible formar un nou executiu amb el recolzament d’IV» en cas de la retirada de les seves ministres, segons una font.

Una remodelació amb uns ministres més poderosos designats per Itàlia Viva semblaria la sortida més probable a la crisi, tot i que depèn de la voluntat de Conte i Renzi per superar les seves diferències. Diversos pesos pesants de la majoria han instat els líders a la responsabilitat en un moment en què Itàlia suma prop de 80.000 morts per la pandèmia de Covid-19 i es mobilitza per accelerar el seu pla de vacunació massiva.

«En plena pandèmia, una crisi seria realment incomprensible i perillosa», va dir el ministre d’Economia (PD), Roberto Gualtieri.

Notícies relacionades

Nova crisi en el Govern italià pels fons europeus

Itàlia endureix les restriccions després de les festes

Itàlia, primer beneficiari del pla de 750.000 milions d’euros (911.000 milions de dòlars) adoptat a mitjans del 2020 pels líders europeus, ha de presentar el seu programa de despeses a Brussel·les a finals d’abril perquè sigui aprovat. Itàlia preocupa, ja que en el passat el país va ser acusat de malbaratament dels fons de la UE.

«Itàlia tindrà un paper decisiu en l’èxit o el fracàs» d’aquesta primera experiència de deute comú de la Unió Europea, va explicar el comissari europeu per a l’Economia, Paolo Gentiloni. I el pla de reactivació amenaça d’agreujar el deute colossal de Roma, que s’elevarà al 158% del PIB, el segon més alt de la zona euro, per darrere de Grècia.