La nova crisi italiana desencadena la inquietud de Brussel·les i nervis als mercats

Una temporada més d’inestabilitat. Un salt més cap al buit d’una política que els italians comprenen cada dia menys. La sortida del Govern de Matteo Renzi, l’avui líder d’Itàlia Viva que per tercera vegada en menys de 7 anys enfonsa un Executiu del seu país, té una diferència fonamental respecte a anteriors ocasions: posa més pólvora sobre una Itàlia ja trencada per la pandèmia, just quan ha d’enfrontar negociacions claus i delicats compromisos internacionals.

Un dels compromisos més urgents, segons marca l’agenda, és precisament el pla de recuperació que Itàlia ha de presentar per accedir als fons –més de 200.000 milions d’euros– del Next Generation EU. La proposta italiana va ser aprovada dimarts pel Consell de Ministres d’Itàlia (els representants de Renzi es van abstenir), però encara ha de rebre llum verda per part les autoritats europees, que podrien considerar necessari introduir canvis.

Nervis europeus

Per això, hi torna a haver nervis en la Comissió Europea. «És desitjable que Itàlia arribi ràpidament a una solució», va arribar a dir Antonio Parenti, representant de la CE a Roma, al remarcar precisament que el país és el beneficiari més gran del pla de recuperació gegant europeu. «Ens esperem una actitud constructiva del primer ministre, Giuseppe Conte, i de Renzi», va dir també Alexandra Geese, eurodiputada i portaveu dels Verds/Ale.

Els mercats tampoc han tardat a llançar la seva advertència. L’ona expansiva de la bomba llançada per Renzi, que, de moment, deixa al país en una crisi institucional sense solucions clares, va arribar a dijous també a la Borsa de Milà, que va tancar en vermell. I així també la prima de risc transalpina (el diferència amb el bo alemany) va pujar fins als 120 punts bàsics, set més que dilluns passat. «Ja hem perdut gairebé 8 milions gràcies a Renzi», va criticar Roberto Gualtieri, el ministre d’Economia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

La qüestió és «quan més tardaran a trobar una solució, tant més fort serà l’atac dels mercats», explica Mario de la Torre, analista financer de la Universitat La Sapienza de Roma. I això per a un país que ja té un altíssim deute públic (2.587.600 milions d’euros), i que es troba immers en una pandèmia amb un atur que arriba al 8,9% de la població i amb més de 3 milions d’italians que per culpa de la Covid-19 estan en risc de pobresa. 

Però hi ha més assumptes que preocupen dins i també fora d’Itàlia, entre els quals que el país presideix el grup del G-20, i que al maig se suposa sigui l’amfitrió d’una gran cimera sobre assumptes sanitaris. Això després d’haver-se convertit en un dels països amb el major nombre de contagiats (més de 2,3 milions) pel coronavirus, i morts (gairebé 80.000) per nombre d’habitants. El gran problema és que «la política continua dedicant-se als seus petits assumptes, mentre el Titanic s’enfonsa», deia visionàriament fa uns dies el viròleg Massimo Galli.