Èxode cap al nord

Una caravana de migrants posa rumb als Estats Units

  • Milers de migrants centreamericans avancen a peu per Guatemala cap als EUA a la recerca de millors condicions

  • Aquestes persones fugen de la devastació causada per la pandèmia i els huracans a Hondures

honduras-inmigrantes-caravana

honduras-inmigrantes-caravana

3
Es llegeix en minuts

Milers de migrantsque viatgen a peu des d’Hondures rumb als Estats Units es desplaçaven dissabte per Guatemala, preparant-se per anar a Mèxic, el pròxim escull a esquivar a la recerca de millors condicions de vida, que anhelen rebre del futur govern de Joe Biden.

Divendres a la nit, uns 6.000 migrants van aconseguir travessar la línia de frontera a El Florido, 220 km a l’est de Ciutat de Guatemala, després de fer cedir els controls policials. La xifra va ser entregada per l’Institut Guatemalenc de Migració.

Dissabte al matí encara hi havia més migrants agrupant-se en aquest pas fronterer, per poder entrar, segons informes oficials.

Malgrat que un decret facultava la policia a utilitzar la força per contenir l’avenç de divendres, la decisió d’obrir el pas es va prendre al constatar que en el grup hi havia moltes famílies amb nens, segons va comentar un cap policial a l’AFP. La caravana va passar per alt el requisit de presentar documents i una prova negativa de Covid-19.

Camí de Mèxic

Després de descansar pels voltants, diversos grups es van endinsar en territori guatemalenc, arribant fins a Jocotán, al departament de Chiquimula, fronterer amb Hondures. Alguns van buscar institucions de suport al migrant, i d’altres van rebre el recolzament de la Creu Roja i de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

«Vaig decidir anar als Estats Units perquè al meu país no hi ha feina, no hi ha res, i obligatòriament he de sortir perquè la pandèmia i els huracans han fet destrosses al país», va explicar a l’AFP l’hondureny Carlos Flores, de 20 anys.

Els migrants diuen fugir d’una Hondures fortament castigada pel pas dels huracans Eta i Iota al novembre i la falta d’ocupació causada per la pandèmia, que s’afegeixen als mals endèmics d’un país maltractat per la violència associada a les bandes i el narcotràfic.

Gairebé tots porten motxilles amb les seves poques pertinences i majoritàriament van amb sandàlies. En el trajecte és comú sentir-los cridar «fora JOH», inicials del president hondureny Juan Orlando Hernández, a qui responsabilitzen de la seva situació.

«He vingut a peu, sense diners, patint. Gràcies a Déu ja som aquí a Guatemala, ja per sortir (cap als Estats Units)», va dir a la premsa Agustina Rodríguez, de 40 anys.

La majoria va sortir la matinada de divendres des de l’estació de busos de San Pedro Sula, al nord d’Hondures, habitual gènesi de les caravanes.

«Vam venir uns 400 (en el seu grup), uns van marxar cap a altres bandes, es va escampar tothom. Em va tocar passar uns rius (...) amb la roba molla, que tinc allà. Quan ens han donat menjar, hem menjat i, quan no, doncs hem aguantat la gana», va afegir l’Agustina al diari ‘La Hora’.

La majoria va a peu i alguns demanen un «aventón» (autoestop). En el trajecte encara toparan amb diversos controls policials dins de Guatemala abans d’arribar a la frontera amb Mèxic, que ja va avançar que «no permetrà l’entrada irregular de caravanes de persones migrants» i va desplegar 500 agents a Chiapas i Tabasco, estats fronterers amb Guatemala.

Després de recórrer 450 km dins de Guatemala, el gruix de la caravana intentarà entrar a Mèxic pel pas fronterer de Tecún Umán (sud-oest), segons va assenyalar l’oficina de Migracions.

Emergència a la frontera

Molts participants d’aquesta caravana estan convençuts que Joe Biden, que assumeix la presidència dels Estats Units el 20 de gener, serà més flexible que el seu antecessor, Donald Trump, amb les normes migratòries.

Però Washington ja va descartar la possibilitat d’un tracte especial. «No perdin el temps i els diners i no arrisquin la seva seguretat i salut». «És un viatge mortal», va apuntar el comissionat interí de l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units (CBP), Mark A. Morgan.

Notícies relacionades

El mateix Trump va estendre divendres l’«emergència nacional» a la frontera amb Mèxic, imposada per primera vegada el febrer del 2019 per desbloquejar fons i construir el seu tan anunciat mur. «Es necessiten més accions per abordar la crisi humanitària i controlar la migració il·legal i el flux de narcòtics i delinqüents», va dir un comunicat de la Casa Blanca.

Més d’una dotzena de caravanes, algunes amb milers de migrants, han sortit d’Hondures des de l’octubre del 2018, però han topat amb milers de guàrdies fronterers i militars nord-americans posicionats a la frontera sud amb Mèxic per Trump. No obstant, a través de convocatòries a les xarxes socials insisteixen a fer aquesta llarga travessia que, en cas de culminar, els haurà fet recórrer més de 5.000 km.