Els Estats Units de Biden

Tot i que amb un missatge centrat en la unitat, en l’optimisme de la possibilitat de curació i en la resiliència de la seva democràcia, Biden agafa les regnes d’un país sacsejat per diverses crisis interrelacionades; una nació trencada per tota mena de fractures. Allà hi ha les econòmiques de la desigualtat, que agreuja encara més el devastador cop d’una pandèmia que ha remarcat la precària situació econòmica de milions en una nació pròspera.

Hi ha també lasbretxes racials, una ferida de 400 anys que no deixa de sagnar i que l’any passat va fer vessar pels carrers com no ho havia fet en dècades el crit de ‘ja n’hi ha prou’, just mentre sota el mandat de Donald Trump el càncer de la supremacia blanca es metastatitzava. I hi ha les bretxes geogràfiques que separen les urbs del món rural; les culturals, socials, ideològiques i polítiques que han portat a una radicalització i polarització sense precedents en dècades.

Però hi ha, sobretot, una bretxa que ve d’abans, però que s’ha extremat amb conseqüències impredictibles durant l’era Trump, el president de les més de les 30.000 mentides: la de la relació amb la realitat, que ha deixat de ser un denominador comú per als nord-americans.

¿Què és «Amèrica»?

Biden ha dit que l’assalt al Capitoli del 6 de gener fa la seva feina «més fàcil» perquè ha fet més evident la necessitat d’unitat que és el seu afany. Com tants d’altres, insisteix que el que es va viure i es va veure en les turbes que Trump va incitar a la insurrecció, segons el càrrec al qual s’enfronta en el seu segon ‘impeachment’, «no és Amèrica, no és qui som». Però per a molts d’altres aquest episodi és precisament el recordatori del que sí que són els EUA el 2021. I com ha dit a ‘The Washington Post’ la professora d’història de Brandeis Leah Wright-Rigueur, la presidència de Trump i la seva culminació en el fosc pou de l’assalt al Capitoli «explica la història de les errades de la democràcia nord-americana: no només sobre Trump, sinó sobre les mentides de segles que ens diem a nosaltres mateixos sobre qui som».

Els EUA són un país on set de cada 10 republicans continuen creient tot i que s’hagi desacreditat la interessada invenció egoista del demagog Trump que hi va haver un frau electoral; un país on aquesta i altres teories conspiradores, la ràbia i la paranoia, arrosseguen en el seu destructiu magma desenes de milers de ciutadans corrents i han saltat del núvol virtual d’internet al terreny real.

Són un país on s’ha disparat la desconfiança en les institucions i l’odi al govern i creixen milícies i moviments extremistes que busquen l’enfrontament civil o la guerra racial; un país que ha d’investigar els seus propis militars per assegurar-se que els radicalitzats a les seves files no atemptaran en una investidura. Els EUA del 2021 són un país on el 70% (segons un sondeig d’aquest diumenge) creu que la democràcia està amenaçada.

Biden davant «la carnisseria americana»

L’avantatge respecte als EUA de fa quatre anys és que el seu president ara no arriba per denunciar, com va fer Trump, «la carnisseria americana», un missatge que amb la distància és impossible no veure com una profecia autocomplerta, sinó precisament amb l’objectiu de corregir-la. I Biden, com ja deia en campanya, és conscient que «el país es troba en un lloc perillós», però també està convençut que és possible revertir la situació.

Arriba decidit a reinstaurar un govern funcional després de quatre anys en què, segons ha ratificat el seu equip mentre preparava la transició, s’han demacrat agències i erosionat la moral dels funcionaris i s’han abandonat processos habituals de govern. I Biden creu sobretot en les possibilitats d’un lideratge moral, en què tan important com l’acció política és oferir consol emocional i una curació cívica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Mesurat en un ambient hiperpolaritzat, el veterà demòcrata, polític de la vella guàrdia, creu també en un bipartidisme que fa dècades ha anat perdent valor a Washington. «Necessitem un Partit Republicà, necessitem una oposició forta i amb principis», declarava fa dues setmanes. Fa temps que parla en privat amb republicans en el Congrés per intentar buscar terreny comú.

La pregunta és ¿quants com Mitt Romney, un dels senadors amb qui ha tingut converses, hi ha avui en la formació conservadora? I la resposta és una incògnita, tot i que altres números concrets no són esperançadors. 147 congressistes republicans van votar el 6 de gener, fins i tot després de l’assalt, per objectar els resultats de les eleccions legítimes que han fet Biden president.