Almenys 20 morts en un doble atemptat suïcida a Bagdad

Almenys 20 persones han mort aquest dijous en un doble atemptat suïcida al centre de Bagdad, la capital iraquiana. L’atac ha ocorregut en un mercat de roba de segona mà, i ha deixat, a més, més d’una trentena de ferits. Molts d’ells, segons la policia iraquiana, estan en estat crític, així que la xifra de morts podria pujar. 

De moment, ningú ha reclamat encara l’autoria de l’atemptat, que, no obstant, sí que porta una marca clara. Aquest tipus d’atacs els porta a terme Estat Islàmic (EI), que va ser derrotat militarment a l’Iraq el 2017 –amb la reconquesta de Mossul i la persecució dels militants del grup fins a la frontera amb Síria–. No obstant, EI no ha desaparegut del tot a la regió: tant en territori sirià com iraquià, els gihadistes continuen amagats en cèl·lules dorments a les ciutats i, sobretot, en zones rurals dels dos països. Des d’allà, munten emboscades constants contra les forces de seguretat.

Però feia mesos que no atacaven Bagdad ni les grans ciutats de l’Iraq, d’on havien sigut, segons el govern del país, erradicats. Des del 2019, no hi havia hagut cap atemptat suïcida a la capital iraquiana, i menys d’aquesta magnitud. Tot i que, no obstant, la ciutat no s’ha deslliurat de viure un 2020 convuls a l’extrem.

Bagdad va viure el gener de l’any passat l’assassinat del general iranià Qasim Soleimani, després d’un bombardeig nord-americà a l’aeroport de la ciutat. Després d’aquest atac, i durant diversos mesos, les milícies proiranianes del país, les Unitats de Mobilització Popular (UMP), van disparar coets i morters en diverses ocasions contra la zona verda de Bagdad, el recinte tancat i ultraprotegit on hi ha la majoria d’ambaixades estrangeres i edificis governamentals. El seu objectiu era l’ambaixada nord-americana. 

Un any de protestes

Però, sens dubte, el que més ha marcat aquest 2020 a la població iraquiana són les protestes multitudinàries que han sacsejat el país durant tot l’any. Centenars de milers de persones, sobretot joves, van sortir als carrers a reclamar un sistema polític més just i menys basat en el sectarisme. Aquest sistema impera a l’Iraq després de la invasió dels EUA del 2003.

Notícies relacionades

Desenes de milers de persones acomiaden Soleimani mentre l'Iran clama venjança

Trump, la Lluna i més enllà

El govern iraquià, per la pressió, va haver de dimitir en bloc –les eleccions per escollir-ne un de nou han de ser, en principi, aquest 2021–, però la seva marxa no va impedir que les protestes fossin respostes amb violència extrema: en molts casos, per reprimir-les, la policia va utilitzar foc real. 

L’Iraq conté l’alè esperant deixar enrere una dècada de violència, sectarisme i extremisme. L’atemptat d’aquest dijous recorda que el 2021 no ho posarà fàcil.