Canvi al sultanat

Oman compta amb un príncep hereu per primera vegada a la seva història

  • La modificació de la Llei Bàsica estableix la línia successòria per primogenitura i llaços de sang

  • Theyazin Bin Haitham, de 30 anys, s’uneix a la nova collita de joves prínceps que estan revolucionant el Golf

Oman compta amb un príncep hereu per primera vegada a la seva història
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

El sultà d’Oman ja compta amb un hereu designat. Theyazin Bin Haitham, primogènit de l’actual governant, Haitham Bin Tariq al Said, s’ha convertit en el primer príncep hereu del sultanat. La modificació de la Llei Bàsica ha permès al sultà establir la línia successòria a través dels seus fills i així allunyar-se de la tradició incerta i inestable que prevalia fins ara. En l’aniversari de la mort del sultà Qabús i de l’ascens al tron del seu pare, Theyazin s’uneix a la nova collita de joves prínceps que estan revolucionant el golf Pèrsic des dels seus palaus.

A partir d’ara, el poder a Oman «passa del sultà al seu fill primogènit, després al seu fill primogènit i així successivament», segons recull el nou text constitucional. Amb aquest gest, el sultà Haitham vol dotar de més estabilitat el sultanat, evitant la incertesa que va dominar el país durant els últims anys del mandat de Qabús. Sense fills ni germans, el difunt va deixar per escrit que el succeiria Haitham, el seu cosí i exministre de Patrimoni i Cultura Nacional. 

Per primera vegada són la primogenitura i els llaços de sang els que dicten el traspàs de poder a Oman. Tot i que el decret publicat fa 10 dies no especifica qui és l’hereu ni les seves responsabilitats, tot apunta que serà el joveníssim Theyazin, de 30 anys d’edat. Des de l’agost és ministre de Cultura, Esports i Joventut, sector clau de la societat omanita. En aquest país de cinc milions d’habitants el 40% de la seva població té menys de 30 anys.

«La majoria dels omanites acullen amb satisfacció el canvi perquè donen un gran valor a l’estabilitat i la previsibilitat del govern polític en un món profundament incert», opina l’exambaixador nord-americà a Oman, Marc J. Sievers, a l’Atlantic Council. Graduat en Ciències Polítiques per la Universitat britànica d’Oxford, Theyazin va seguir els passos del seu pare i es va incorporar al servei diplomàtic el 2013 al Regne Unit. Després de tornar a casa pel nomenament del seu pare, va exercir d’assessor durant els primers mesos.

Joves governants

Amb aquest nomenament, Theyazin s’uneix als seus joves homòlegs del golf Pèrsic. Animats per l’entusiasme de les poblacions cada vegada més joves d’aquesta regió, aquests prínceps hereus lideren ambiciosos programes de reforma dissenyats amb la intenció d’alleujar la dependència econòmica del petroli i crear noves oportunitats d’ocupació. Mohammed Bin Salman, líder de facto de l’Aràbia Saudita amb 33 anys, capitaneja els esforços de la regió per fer-se un bon buit a l’arena internacional.

Als seus 30 anys, el nou príncep hereu té temps per aprendre de prop com governar Oman, ja que el seu pare només té 65 anys. Seguint l’opaca línia de la família reial, es desconeixen detalls sobre la seva vida privada. Solter fins ara, aquests últims dies s’ha parlat sobre un possible compromís amb la seva cosina, la princesa Meyyan Bin Shihab al Said. Filla del vice-primer ministre i ministre de Defensa germà del sultà, la jove dissenya interiors i fa fotografia. Encara no hi ha hagut un anunci oficial.

Malgrat que des de finals del segle XIX el poder s’ha passat de pares a fills al país, la tradició imperant a Oman no feia aquesta successió automàtica. La branca ibadi de l’islam establia que el pas del testimoni es fes a través d’una consulta de la família reial. Qabús, sense descendència, va voler evitar qualsevol tipus de disputa i va deixar per escrit que fos el seu cosí que ocupés el tron.

Contracció de l’economia

Notícies relacionades

Qabús, que va arribar al poder després d’un cop d’Estat contra el seu pare, va modernitzar Oman i es va convertir en el monarca més longeu del Golf. El seu successor ha defensat que mantindrà l’exitós rol de mediador i la neutralitat en afers exteriors a una regió marcada per la rivalitat entre l’Aràbia Saudita i l’Iran. Apressada per les dificultats financeres, l’economia d’Oman ha sigut la que més s’ha contret de les sis monarquies de la regió pèrsica davant la caiguda dels preus del petroli i la pandèmia.

La modificació de la Llei Bàsica també ha establert que Oman és un «país àrab totalment sobirà, independent amb Masqat com a capital» i que «la religió islàmica i la legislació islàmica són la base de les lleis del país». El sultà ha deixat ben delimitats els camins a seguir en cas que el successor no tingui 21 anys a l’hora d’accedir al tron. Un Consell de Guardians nomenat pel sultà abans de la seva mort exerciria les competències corresponents.